“Allà a Sollerich, els vespres, sa joventut no té res impossible, estàvem cansades del dia, però pareixia que no hi estàvem, arribàvem, mos rentàvem, mos canviàvem sa roba, sopàvem i després allà una cantava, s’altre també, alguna ballava, venien joves de per allà i de per Alaró i armàvem un poc de ball. I a les onze, l’amo feia passada i tothom a jeure perquè l’endemà havíem de fer feina”.