Capítol 1218. Durant la prehistòria es van començar a posar les bases del comportament social i cultural de l'espècie humana i, per tant, també les pràctiques de conducta i de domini ideològic que al llarg de la història han afectat especialment les dones. Per diferències en l'alimentació i en la divisió sexual del treball, sembla que l'inici de la desigualtat de les dones podria situar-se cap a mitjans del neolític. Les evidències arqueològiques i la iconografia descoberta permeten deduir aspectes clau de com era la vida de les dones en la prehistòria als actuals Països Catalans. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'arqueòloga Paula Jardón Giner, doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i membre del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials i de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV.

Capítol 1217. Hi ha proves de l'existència de càncer en mòmies de fa més de 3.000 anys de l'antic Egipte, i continua més present que mai al segle XXI. Encara que els primers tractaments fossin gairebé esotèrics, de mica en mica es van anar posant algunes de les bases científiques de la medicina moderna. Els grans avenços en la investigació oncològica han anat lligats als esdeveniments més importants de cada època. Sens dubte, un dels moments en què el tractament del càncer va experimentar més progressos va ser entre el segle XIX i el XX, quan l'oncologia encara no era una especialitat mèdica com a tal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Mariano Monzo, catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina de la UB, expert en oncologia molecular i autor del llibre "La lluita contra el càncer: Tres mil anys d'una història de progressos", editat amb fins benèfics per la Fundació Oncolliga Girona.

Capítol 1216. Més enllà de la coneguda participació de soldats del Rif en el bàndol franquista, que es va sollevar el 18 de juliol de 1936, durant tota la Guerra Civil l'exèrcit republicà també va comptar amb brigadistes del món àrab. Algèria, el Marroc, Palestina, Egipte o l'Iraq, països en plena transformació marcats per la qüestió colonial, la recomposició de les esquerres i l'ascens dels feixismes, van emprendre diverses iniciatives solidàries amb la República espanyola, incloent-hi l'enviament de diners i armes. Encara que la xifra de combatents que van viatjar a la Península des dels països àrabs per lluitar amb les Brigades Internacionals és difícil de precisar, podrien haver estat entre set-centes i mil persones. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Almodóvar, periodista, documentalista i investigador especialitzat en el món àrab.

Capítol 1215. El darwinisme i els seus detractors. Les teories científiques, per revolucionàries que siguin, no neixen mai soles i aïllades; sempre apareixen en una societat que comparteix uns paradigmes i unes idees establertes des de temps enrere, i normalment no són acceptades amb facilitat. El 1859, amb la publicació de "L'origen de les espècies", Charles Darwin va sacsejar les bases religioses i culturals de l'època. La idea darwiniana de l'evolució, de fet, va ser una de les més atacades, reformulades i posteriorment reforçades de la història de la ciència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "100 protagonistes de la història de la ciència" i "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

Capítol 1214. L'any 1588, el rei Felip II es va proposar envair Anglaterra, en el que es va plantejar gairebé com una croada per combatre el protestantisme. Aquesta iniciativa de la monarquia hispànica va ser anomenada l'empresa d'Anglaterra, o la gran armada, tot i que un cop consumada la seva derrota va passar a ser coneguda de manera burlesca com l'Armada Invencible, un terme encunyat per Petruccio Ubaldini, mercenari italià al servei d'Elisabet I. Catalunya es va implicar de diverses maneres en la mobilització per part de la monarquia, amb recursos diplomàtics, militars, comercials i fins i tot religiosos, amb l'objectiu de derrocar la reina Tudor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Pérez Gómez, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, editor i historiador, autor del llibre "Catalunya i l'Armada Invencible. L'aportació catalana a l'empresa d'Anglaterra", editat per la Fundació Noguera.

Capítol 1213. A inicis del segle XX, l'imperi austrohongarès era una de les potències més importants d'Europa. La declaració de guerra a Sèrbia l'estiu del 1914 va ser la guspira que va iniciar la Primera Guerra Mundial. Tot i així, paradoxalment, Àustria-Hongria no comptava amb els mitjans econòmics i militars suficients per sostenir un conflicte de llarga durada. A la pràctica, aquest imperi va ser tutelat per Alemanya, la gran aliada, i el desenvolupament de la guerra que havia iniciat acabaria comportant el desmembrament de l'Estat i el derrocament dels Habsburg. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.

Capítol 1212. El matí del 29 de setembre de 1978, el Vaticà va quedar commocionat per la mort de Joan Pau I, conegut com el papa del somriure, després de només 33 dies liderant l'Església catòlica. Enmig de les sospites de conspiracions dins de la cúria, aquell any va ser necessari organitzar un segon conclave en un temps rècord, a l'octubre, per escollir un nou pontífex, que acabaria sent el polonès Karol Wojtyla, que va escollir el nom de Joan Pau II. Era el primer papa d'origen no italià des del segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB Pep Martí Vallverdú, redactor de política a Nació Digital.

Capítol 1211. Els anarquistes, especialment els sectors més durs, van assumir el poder i van substituir els ajuntaments legalment constituïts a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya després del cop d'estat militar del juliol del 1936. Tant a la Seu d'Urgell com a Puigcerdà es van viure episodis de violència i crueltat comesos per grups de persones que se suposava que defensaven la República. Entre d'altres, un dels anarquistes més destacats va ser l'anomenat Cojo de Málaga. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

El darrer dia de l'any 1229, les forces militars catalanes, sota el comandament del rei Jaume I, van entrar a Madina Mayurqa. Tres mesos molt durs de setge havien acabat. Després del saqueig inicial, molt violent, calia emprendre el repartiment del botí, tant dels béns mobles com dels immobles, que a Mallorca es va decidir mitjançant subhasta quan encara no havia estat sotmesa tota l'illa i quedaven diversos nuclis de resistència a les muntanyes. Finalment, al llarg dels anys, es va anar consolidant la colonització, que en aquest cas va comportar la substitució d'una societat tribal formada per clans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Plàcid Pérez, llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Història per la UAB. Arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonització (1230-1256)".

Capítol 1209. En plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves procedents del catalanisme radical van fundar el primer partit comunista independent: el Partit Comunista Català. Fundat a finals de 1928, després d'un parell d'anys de debats marxistes, no seguia les consignes ni del Partit Comunista d'Espanya ni de la Internacional Comunista. A més, per l'orientació ideològica dels seus impulsors, aquest partit de vida efímera però intensa va vincular la qüestió social a la nacional, incloent-hi l'autodeterminació com un dels objectius, a diferència de la majoria de moviments comunistes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Bea Seguí, llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Història Contemporània. És professor de Geografia i Història en un institut públic i autor del llibre "Ni Madrid ni Moscou: El Partit Comunista Català (1926-1930)", i actualment treballa en una tesi doctoral sobre Jordi Arquer.