Capítol 1212. El matí del 29 de setembre de 1978, el Vaticà va quedar commocionat per la mort de Joan Pau I, conegut com el papa del somriure, després de només 33 dies liderant l'Església catòlica. Enmig de les sospites de conspiracions dins de la cúria, aquell any va ser necessari organitzar un segon conclave en un temps rècord, a l'octubre, per escollir un nou pontífex, que acabaria sent el polonès Karol Wojtyla, que va escollir el nom de Joan Pau II. Era el primer papa d'origen no italià des del segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB Pep Martí Vallverdú, redactor de política a Nació Digital.

Capítol 1211. Els anarquistes, especialment els sectors més durs, van assumir el poder i van substituir els ajuntaments legalment constituïts a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya després del cop d'estat militar del juliol del 1936. Tant a la Seu d'Urgell com a Puigcerdà es van viure episodis de violència i crueltat comesos per grups de persones que se suposava que defensaven la República. Entre d'altres, un dels anarquistes més destacats va ser l'anomenat Cojo de Málaga. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

El darrer dia de l'any 1229, les forces militars catalanes, sota el comandament del rei Jaume I, van entrar a Madina Mayurqa. Tres mesos molt durs de setge havien acabat. Després del saqueig inicial, molt violent, calia emprendre el repartiment del botí, tant dels béns mobles com dels immobles, que a Mallorca es va decidir mitjançant subhasta quan encara no havia estat sotmesa tota l'illa i quedaven diversos nuclis de resistència a les muntanyes. Finalment, al llarg dels anys, es va anar consolidant la colonització, que en aquest cas va comportar la substitució d'una societat tribal formada per clans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Plàcid Pérez, llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Història per la UAB. Arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonització (1230-1256)".

Capítol 1209. En plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves procedents del catalanisme radical van fundar el primer partit comunista independent: el Partit Comunista Català. Fundat a finals de 1928, després d'un parell d'anys de debats marxistes, no seguia les consignes ni del Partit Comunista d'Espanya ni de la Internacional Comunista. A més, per l'orientació ideològica dels seus impulsors, aquest partit de vida efímera però intensa va vincular la qüestió social a la nacional, incloent-hi l'autodeterminació com un dels objectius, a diferència de la majoria de moviments comunistes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Bea Seguí, llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Història Contemporània. És professor de Geografia i Història en un institut públic i autor del llibre "Ni Madrid ni Moscou: El Partit Comunista Català (1926-1930)", i actualment treballa en una tesi doctoral sobre Jordi Arquer.

Capítol 1208. Les quatre grans cròniques catalanes, una de les principals fonts de coneixement dels fets transcorreguts entre els segles XIII i XIV, mostren una visió de la història des del poder reial, escrita o dictada per homes: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Inevitablement, aporten una visió molt parcial i esbiaixada de les dones de l'època. Les que hi apareixien quasi sempre estan vinculades a la Corona catalanoaragonesa. Són reines, princeses o nobles, molt sovint forasteres, casades per interessos dinàstics amb els diferents sobirans, com a moneda de canvi, o bé filles cedides en matrimoni a prínceps estrangers. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Història Medieval a la UB i és especialista en història de les dones i de la vida quotidiana.

Capítol 1207. La trajectòria de Joaquim Ventalló com a polític, escriptor i periodista es va veure afectada per les diverses guerres i les successives dictadures. Ventalló, que ha passat a la història com un pioner de la ràdio esportiva i el primer traductor de Tintín al català, va viure en primera persona la guerra del Rif i va deixar testimoni escrit tant de la instrucció militar rebuda entre febrer i juny del 1921 com dels vint-i-set mesos que va estar de campanya al Marroc a partir de l'octubre del mateix any, just després del desastre d'Annual. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Arnau Sala, graduat en Llengua i Literatura Espanyoles i màster en Literatura Comparada per la UAB, i doctorand de Llengua i Cultura Espanyoles a la Universitat Colúmbia de Nova York. Sala també és responsable del pròleg, l'edició i les notes de "La guerra que jo he vist. Anotacions a la vida de caserna i 27 mesos a la campanya del Marroc".

Capítol 1206. Entre els segles XIII i XV, a la ciutat de Girona es construïen claustres prefabricats que s'exportaven a tot Catalunya, així com a València, Aragó i Mallorca. Per a aquesta fabricació seriada de materials es feia servir la pedra calcària nummulítica local, especialment apreciada, coneguda en el seu temps com a pedra de Girona o marbre blau. Hi havia altres productes extrets de les pedreres gironines, però cap de tan complex i que suposés tants beneficis per als artesans com ho van ser els elements destinats a formar part d'un claustre. Durant l'època gòtica, la seva presència va ser hegemònica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesca Español, doctora en Història de l'Art, que ha estat professora titular de la Universitat de Barcelona.

Capítol 1205. Des del període conegut com la Gran Fam i al llarg de la segona meitat del segle XIX, la població d'Irlanda es va reduir gairebé a la meitat, de vuit milions i mig a prop de quatre milions i mig d'habitants. Molts havien mort, però d'altres havien emigrat. Una de les rutes més habituals suposava travessar l'Atlàntic. Entre el 1846 i el 1855, prop d'un milió i mig d'irlandesos se'n van anar cap als Estats Units, i 340.000 més al Canadà. Va ser un èxode sense precedents, que a la llarga va modificar la societat nord-americana i hi va influir de manera decisiva. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Tom Harrington, catedràtic d'Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

Capítol 1204. A finals de febrer del 1938, en plena Guerra Civil, els colpistes havien recuperat Terol. Des d'aquesta nova posició, es va iniciar una gran ofensiva des del front d'Aragó a principis del mes de març amb l'objectiu d'entrar a Catalunya. El 28 de març les tropes del Cos d'Exèrcit Marroquí del general Yagüe van ocupar la població de Massalcoreig i, des d'aquí, van pujar pel marge dret del Segre i van entrar a les poblacions que s'anaven trobant. Durant nou mesos, la línia de front va quedar delimitada pel riu Segre. L'ocupació franquista de les terres de Lleida començava a ser un fet. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre.

Capítol 1203. Pocs literats catalans que van publicar la seva obra entre finals del segle XIX i principis del XX van gaudir del prestigi i la popularitat d'Àngel Guimerà. Poeta, dramaturg, periodista a les pàgines de La Renaixensa i activista polític, els drames teatrals que va escriure van donar-li un ressò internacional. Encara que havia nascut a les Canàries, no va trigar a descobrir i aprendre la llengua catalana, i s'hi va mantenir fidel tota la vida amb moltes obres teatrals convertides en grans èxits. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Neus Oliveras i Samitier, llicenciada en Filologia Catalana i Anglesa. Oliveras ha estat catedràtica de Llengua i Literatura, professora d'Arts Escèniques a l'Institut Baix Penedès del Vendrell i coautora del llibre "Àngel Guimerà: Biografia il·lustrada" amb Àngels Santacana.