Això no és Veritat

Gràcies a les últimes decisions del Govern PEBLO ens quedem a casa i podem dedicar-nos al podcast!

Ens juntem uns quants per a parlar del Coronavirus, què és, perquè està ací, com portem això de no poder eixir de casa.

Tot amb la marca habitual de la casa d'odi a Espanya, al Capitalisme, a l'entrepà de calamars, amb el cunyadisme més desacomplexat i els habituals problemes de so.

Tornem! Tercera Temporada!

Teníem un podcast pensat ben xulo però al final toca parlar del "tema": Compromís anirà a les eleccions de la mà del nou partit d'Iñigo Errejón, després de separar-se de Podemos. Bona idea? Roina? Pitjor? Ho discutim sense massa criteri.

També parlem de Salvem l'Horta i l'ampliació de la V-21, i la possible ampliació del port, obres les dos ordenades per Madrid i fetes d'esquenes a les necessitats de València. Curiós, no?

És realment impossible canviar les coses?

Si ens seguiu ja sabreu que totes les Faenes són una merda, però a més a més hi ha faenes que a banda de ser una merda... són de mentida.

Parlem del "dropshipping", una pràctica comercial que consisteix de fer d'intermediari mitjançant una tenda online, i que recentment ha estat promocionada com una forma fàcil de guanyar diners (sense ser-ho de cap de les maneres), de les vendes piramidals o multi-nivell (Herbalife, Armway, etc), en el que el seu negoci és la captació de més membres, i repassem algunes dels fraus laborals més comuns.

Digueu no al treball, i al de mentida encara més!

Parlem de les Start-ups i tot el que envolta a la cultura del "empreniment". Sabíeu que l'Iphone que va presentar Steve Jobs a la premsa NO FUNCIONAVA? A Jobs la jugada li va eixir bé, però la filosofia del "fake it until you make it" va acabar amb dos empreses, com Theranos i FYRE Festival, famoses pels documentals presentats sobre ambdues start-ups.

Parlem dels problemes que representa la cultura start-up com a model empresarial, del culte a la personalitat als seus responsables, i de com aquesta cultura empresarial és la manifestació a la classe burgesa del mateix capitalisme cultural que afecta també a la classe treballadora, presentant un model econòmic i laboral insostenible, supersticiós i lluny del pensament racional.

I a banda s'escolta com el cul, però vaja, poca novetat ací.

Tornem després d'una llarga espera amb l'Especial Eleccions 2019!

Parlarem de les Eleccions a l'Estat Espanyol, intentant esbrinar quin serà el nou govern. Populista i Bolivarià? Sensato y de Sentido Común? Més fatxa que l'aigua freda?

Parlem del temut Trifaxito, i aventurem qui de les tres dretes es fotrà la major hòstia, de la inexplicable història d'amor del poder mediàtic centralista amb Albert(o Carlos( Rivera, i de les possibilitats de Pedro "pizza cojonuda"Sánchez de fer-se amb el poder (with la little help of my friends)

No ens oblidem del País Valencià, que per gràcia de Ximo Puig farem les eleccions el mateix dia. Entrarà Abascal com Jaume I per les Portes de Serrans? Se la pegarà molt forta Isabel Bonig o salvarà els mobles? Per quin partit es presentarà Toni Cantó la legislatura vinent? Repetirà el Botànic? O serà un OLTRA cosa?

Perquè treballem tant? Actualment la nostra productivitat com a societat (post)industrial és màxima... cal continuar treballant les mateixes hores que a meitat de segle XX?

I si a meitat del segle XX treballàvem menys hores que ara? I si cada volta treballem més i més hores, generant més i més plusvàlua a l'empresari i sent cada volta més i més pobres i infeliços?

Parlem d'aquests i altres temes relacionats amb el treball. La cultura del #hustle, treballar fins a no poder més com a conducta positiva i acceptada a moltes empreses. El crunching de la industria del videojoc. Com es va arribar a la conquesta de les 40 hores de feina setmanals i com ens ho estan furtant. El fals mite del robot que ens llevarà la feina si exigim millores laborals. I el "capitalisme de mànagers", com les teories de management psicòpates dels 80-90 han esdevingut la cultura hegemònica als nostres llocs de treball.

Te'n recordes quan ens deien que no podíem fer tal o qual cosa per que "vas a despertar al fascismo"? Doncs ja ho pots fer! Ja els tenim ací!

Parlem de les eleccions andaluses, i de com VOX va superar totes les espectatives i es va colar amb 10 escons. De la influència dels mitjans a l'èxit de VOX i de que no, la classe obrera no ha votat ultradreta. I no, el feminisme i els "ofendiditos" no tenen cap culpa.

Els que sí han votat VOX: les forces de seguretat i l'exèrcit. Com al Brasil de Bolsonaro. És el vot a VOX un vot "de classe" per a policies, guàrdies civils, seguretat privada i militars? Pensem que sí. Parlem de "españoles sin complejos" com Alfredo Perdiguero, Tácito i el Lee Harvey Oswald de Terrassa. I també de la Guinea, barri de Castelló compartit per policies nacionals i gitanos on hi ha... gitanos nazis.

I al final, expliquem les tàctiques de l'ultradreta per a fer propaganda a les xarxes.

JUGA JUGA JUGA

APOSTA APOSTA APOSTA

RUÏNA RUÏNA RUÏNA

Parlem de les apostes, del joc online, de les màquines escurabutxaques, del pòquer online... perquè tots tenim un local d'apostes al nostre barri? Perquè no podem veure un partit de futbol a la tele sense José Coronado parlant-nos d'apostes? D'on han eixit tots els diners per a pagar a actors, presentadors, artistes, esportistes... per a fer publicitats de cases d'apostes?

Parlem i critiquem aquesta nova moda de les apostes i el joc, no només de les seves modalitats conegudes com de les noves: loot boxes, micropagaments, jocs freemium... parlem de la seva (in)seguretat i de la pressió dels mitjans i la publicitat en aquesta ja gairebé plaga ciutadana.

Un joc en el que sempre hi ha perdedors, però mai la banca, que recordeu que sempre guanya.

Tornem amb l'equip al complet!

Fem un repàs a la manifestació del passat 9 d'Octubre a València, especialment del paper que va tindre la Delegació de Govern, el PSPV i els nostres amics blaveros.

També sense deixar el blaverisme parlem de VOX al País Valencià, les seves expectatives electorals i el seu intent molt poc dissimulat d'endur-se'n el vot regionalista i anticatalanista (i antivalencianista) en prejudici del PP i Ciutadans.

Per últim, parlem del nou president brasiler, Jair Bolsonaro (o Bolsodemano), i les raons del seu triomf electoral en un dels estats més grans (i suposadament progressites) del continent americà.

Ofendiditos! Canallitas! Només és humor, riu-te xe!

Parlem de la correcció política (i del que és políticament incorrecte) D'on ve aquesta expressió? Pots ser "políticamente incorrecto" i "español sin complejos" alhora?

És políticament incorrecte dir que els borbons són uns lladres? O no serà que ser "políticamente incorrecto" és una forma "políticamente correcta" de dir que ets un fatxa?

I per el mateix preu et contem uns acudits roins de nazis, t'expliquem els límits de l'humor i ens la juguem amb jutges i policies.

Cap podcast et donarà tant amb tant poca qualitat de so!