
Sign up to save your podcasts
Or


El 7 de novembre de 2009 l’estructura del futur pont del túnel de les Dos Valires, per la banda de la Massana, es va ensorrar, deixant un balanç de cinc persones mortes i nombrosos ferits. Una de les majors tragèdies de la història recent d’Andorra. Quinze anys després, bona part dels actors implicats (polítics, bombers, sanitaris, policia i algun dels companys de les víctimes) recorden com van viure aquella jornada i fan balanç, també, dels aprenentatges que va suposar i les lliçons que en van poder extreure.
Deixar una feina estable amb un salari cada mes per posar en marxa un negoci no és fàcil tot i que tinguis el coixí de la família i encara menys si ho deixes tot per treballar al sector primari o fent un treball gairebé artesanal. És el cas tant de la Sandra Balcón com de l’Eva Gómez. La Sandra és mestre i fa dos anys va deixar la docència per posar en marxa una granja de gallines ecològiques a Canillo. L’Eva es dedicava a la comunicació quan fa onze anys va començar a produir i comercialitzar ratassia amb la recepta de la família. Què les va motivar a deixar l’escola i l’oficina per llençar-se a aquesta aventura?, i com ha estat l’experiència fins ara? Ens ho expliquen a l’Altaveu a Fons d’aquesta setmana.
El Consell General va aprovar la condonació d’un deute a la CASS aproximat d’un milió i mig d’euros producte de la suma dels diners que havien cobrat de més unes 200 persones beneficiàries de la pensió d’invalidesa de grau 1. La xifra correspon als darrers 3 anys que és el que la llei permetia demanar-ne el retorn, però els diners perduts poden ser molts més. A l’Altaveu a Fons d’aquesta setmana expliquem fins on se sap què ha passat i com ha reaccionat la societat tant a la manca de rigor de la CASS com a la posterior condonació del deute, just en el moment que el consell d'adminsitració de la parapública ha rebut i l’informe ‘forensic’ i ha anunciat que portarà a la fiscalia l''escandol de les pensions'.
D’ençà la gratuïtat del bus que els usuaris del transport públic gairebé s’han doblat, això no obstant, el darrer informe de l’ACA indicava que el 98% dels desplaçaments es continuen fent amb transport privat. Quina és la solució per treure cotxes de la carretera i complir amb l’objectiu de neutralitat zero el 2050? El Govern té clar que el transport segregat, és a dir aquell que no circula per la mateixa via que els vehicles privats, és la solució per treure cotxes de la carretera i fer créixer l’ús del transport públic. Però quin és el més indicat? Mentre ho estudien, Andrail fa campanya pel tramvia que, d’altra banda, és la proposta que més adhesions ha tingut en el procés participatiu sobre mobilitat sostenible. T’ho expliquem a l’Altaveu a Fons d’aquesta setmana.
Set de cada deu persones pateixen o patiran burnout, la síndrome del treballador cremat, segons el col·legi de psicòlegs de Catalunya. L'OMS va reconèixer aquesta síndrome com a malaltia el 2022 que cada cop afecta més gent i de diferents àmbits professionals. L'estrès crònic provocat per massa càrrega laboral, pressió i manca de directrius clares a la feina afecta la salut mental i física de les persones i també els comptes d'explotació de les empreses. Com ens afecta i com prevenir des de l'àmbit personal i també laboral és el que abordem aquesta setmana a l'Altaveu a Fons.
En el que portem d’hivern només hem tingut tres episodis de neu, intercalats a més amb episodis de pluja, vent i altes temperatures. Tot plegat ha fet que actualment el mantell nival faci 50 cm, menys d’un 10% del que s’acumula un hivern normal. Tot i la poca precipitació, les estacions a Andorra han pogut obrir més d’un 60% les seves instal·lacions gràcies a la producció de neu artificial. Així i tot, se n’ha pogut fer poca perquè les temperatures també han estat més altes del que és habitual. Com funciona tot plegat t’ho expliquem al pòdcast l’Altaveu a Fons.
A Catalunya i Espanya els darrers mesos s'ha fet viral una campanya per retardar el màxim possible l'accés al primer mòbil així com prohibir-ne l'ús a les escoles. A Andorra hi ha un moviment similar incipient i l'ús abusiu dels mòbils i el contingut sense límits al qual dona accés preocupa tant a pares com institucions, tot i així l'informe de l'Unicef sobre l'impacte de les tecnologies en els adolescents a Andorra de fa poc més d'un any revelava que només el 25% de les famílies establia normés d'ús i controlava l'ús que feien els seus fills de les pantalles. Quins són els riscos d'un ús abusiu dels mòbils?, a quina edat hem de donar el primer mòbil als nostres fills?, i les tecnologies a l'escola, quin paper hi juguen? De tot això en parlem a l'Altaveu a Fons d'aquesta setmana amb pares, mestres, professionals de la salut i responsables polítics.
El negoci immobiliari d'un dels youtubers més conegut instal·lat al país, Thegrefg, ha tornat a encetar el meló o la polèmica sobre la presència d'aquest col·lectiu més o menys nombrós de creadors de contingut al Principat. Però, quants són realment i què es dediquen? Més enllà dels gamers, hi ha gent que es dedica a tota mena de negocis digitals i que la seva presència a les xarxes és més per una qüestió de marca personal que no de facturació. En parlem a l’Altaveu a Fons amb alguns dels protagonistes.
Quant ha de cobrar una persona a Andorra per poder reagrupar la família?
Des del juliol de l'any passat els requisits fixen que els ingressos de la persona resident que vulgui portar els familiars al país han de ser del 100% del salari mínim per a ell, la mateixa quantitat per cada adult que vulgui reagrupar i un 70% per cada menor. Amb el salari mínim d'aquest any, fixat en 1.376 euros, això vol dir que una persona que vulgui portar al país, per exemple, la seva parella, ha de cobrar com a mínim 2.752 euros. Si ha de portar la parella i un fill els seus ingressos mínims han de ser de 3.715 euros i si té dos fills doncs ja estaríem parlant de més de 4.600 euros. Dit d'una altra manera, una persona que cobri el salari mitjà d'Andorra situat al voltant dels 2.400 euros no pot portar al país la seva parella i amb prou feines podria reagrupar un fill.
A l’Altaveu a Fons comencem l’any fent un repàs de les notícies que ens mantindran ocupats aquest 2024 i que sens dubte estaran capitanejades per la consulta sobre l’acord d'associació amb Europa, però també caldrà estar al cas d’altres qüestions com l’habitatge, el relleu de Joan Enric Vives i l’evolució dels nous comuns. Aquestes qüestions són les que els periodistes d’aquest mitjà analitzen al primer episodi de l’Altaveu a Fons de l’any.
From the publisher's feed
'Altaveu a Fons' és un pòdcast de l'Altaveu Andorra que combina diferents estils; sobretot el narratiu i l'entrevista, i que t'apropa cada dimecres a una qüestió d'interès en l'àmbit cultural,…