Moltes vegades estem incòmodes amb la nostra situació i ens molesta, ens desagrada però no fem res per canviar-ho. Només ens queixem. Anem mantenint aquesta situació incòmode que ens fa infeliços perquè no ens agrada però no ens molesta prou com per prendre mesures i crear un canvi. I així seguim... infeliços, incòmodes, molestos...

A vegades ens és impossible controlar els nostres impulsos i acabem menjant menjar poc saludable i en gran quantitat en un espai petit de temps. Són els anomenats afartaments. Després, ens sentim molt malament i ens comencem a culpar durament. Moltes vegades, acaba sent pitjor el malestar i la culpa que sentim després que no pas el que ens hem menjat.

Tot i que seria fantàstic, tots tenim moments de desànim. Hi ha dies que ho engegaries tot a la merda. No tens ganes de fer res, tot sembla difícil i complicat, et venen ganes de tirar enrere, d’abandonar els teus projectes i els teus objectius i deixar-ho córrer. Ja està, tot abandonat i fora problemes.

La gran majoria de les nostres preocupacions són per motius que encara no han passat. Ens preocupem per un futur que, no només no ha passat sinó que no sabem si arribarà a passar.

Aquesta por pel que pot passar ens paralitza i immobilitza. Ens quedem tant bloquejats que no acabem fent res però seguim sentim la mateixa por i els mateixos temors. Per aquest motiu, avui us proposo la tècnica de plantejar-se “el pitjor dels casos”.

Sovint tenim una percepció errònia de les nostres qualitats. Moltes vegades exagerem els nostres defectes i a vegades enaltim les nostres qualitats.

L’altre dia, mentre em queixava del conductor de davant perquè no anava al ritme que jo volia anar, em vaig adonar que una de les qualitats que jo (i probablement tu també) enalteixo és l’empatia.

A vegades ens costa veure el punt de vista dels altres i caiem en l’egocentrisme de pensar que el nostre punt de vista és més encertat que el dels altres.

És molt fàcil fer propòsits, el que costa és complir-los després. Saps per què? A part de la mandra i les poques ganes de sortir de la zona de confort, el nostre cervell té una tendència a valorar de manera diferent els aspectes que passaran en un futur més o menys llunyà i les que han de passar ara.

Et costa crear hàbits nous? Et costa canviar el teu estil de vida? No és falta de voluntat ni poc autocontrol, és el teu cervell que no et deixa canviar.

No, no és que el cervell vulgui complicar-te la vida, simplement, fa el que sigui necessari per a la teva supervivència.

Cada un de nosaltres té una manera de parlar, de moure’s i de respirar i a través d’aquests aspectes, es pot determinar si utilitzes un tipus de sentit predominant o un altre.

L’avorriment forma part de la nostra vida: quan esperem al metge, quan fem cua a la carretera, quan les hores no passen a la feina o a l’escola. Aquest avorriment és temporal i més o menys normal. És més, en la majoria de casos, aquest avorriment pot ser positiu perquè dóna pas a la teva creativitat, a reflexionar o a replantejar-te aspectes de la teva vida.