Belle Star

Nacho Vegas, nascut a Gijón l'an 1964, va editar l'àlbum Cajas de música difíciles de parar l'any 2003, on s'inclou aquest tema.

Un compositor caristmàtic, lliure, amb lletres treballades i melodies molt atractives. Era de nit. Estava al Bellestar, davant del foc. Bufava el vent. I la guitarra em va portar a aquest tema. A punta de dia, la cançó ja estava acabada. Avui, de nou, tancarem els ulls desitjant, amb devoció, una nova nit àrtica.

Concentrar-te amb el que fas, crear una bombolla imaginària al teu voltant que t'aïlla completament, és molt saludable per crear.

La imatge: L'aigua sobrepassa la presa del pantano de la Tinença.

Radio Futura, grup nascut a Saragossa l'any 1979, publiquen l'àlbum La ley del desierto / La ley del mar el 1984, on s'inclou la cançó.

Semilla negra m'ha acompanyat durant tota la vida. Així que era bastant fàcil que aparegués: va ser un dels primers temes que vam gravar durant el confinament. Vam estar del març al setembre visquent al Bellestar. Amb una primavera històrica. En un any històric.

Quan sembla que el món s'acaba apareix el món i brolla energia per tots els racons del planeta. L'energia va carregada de preguntes. I nosaltres sortirem carregats de respostes.

La imatge: Ametller sec dels camps del Bellestar.

León Benavente, grup nascut l'any 2012, reuneix músics d'origen divers. Publiquen el tema a l'àlbum Leon Benavente de l'any 2013.

Són quatre músics amb una àmplia trajectòria musical en grups emblemàtics. Tenen molt clar el que fan, ho fan molt bé, i el directe és excel·lent. Enguany han tret disc nou, i vaig revisar aquest tema del primer disc. I és el nostre primer tema enregistrat el 2020. Un any salvatge especialment dedicat als animals salvatges.

La Naturalesa ho és tot. La ciutat és tan natural com el niu d'un picot o el rusc de les abelles. La virtut està en sentir-te animal en qualsevol espai.

La imatge: la cova del darrera del Salt de Robert.

Andy & Joey és un duo jamaicà (sense data). L'any 1964 publiquen el single amb la cançó.

Aquest tema el vaig conèixer a partir del disc de The Specials, que portava el nom del grup. És música de ball. I va ser el tema que tancà l'any 2019. Una d'aquelles cançons que et fan feliç.

Em remeto al vídeo que publico a sota. Ballar és imprescindible. I no té edat. Ni vol espais concrets. A casa és una delícia. I es pot fer sol.

https://youtu.be/KwBCu4-6UuA

Un document preciós que no podia deixar de compartir

La imatge: Es diuen arracades de la reina, però jo només hi trobo una ballarina.

Radiohead, grup nascut al Regne Unit l'any 1985, inclouen aquest tema al disc Ok Computer de l'any 1997.

Radiohead són una banda de les grans, de les que han marcat a tota una generació. Aquest tema era un repte per nosaltres, a priori pensàvem que no el podríem fer. Però la persistència va anar conquerint espai musical i, finalment, quan Roc va entrar la pista de bateria, vam saber que teníem una nova versió de Belle Star.

Persistir és una paraula clau. El valor de la persistència està en la base de tot creixement. I no ens podem aturar.

La imatge: El Jardí de Peter, a la Poble de Benifassà. L'heu de conèixer, no hi ha res comparable dins de la nostra galàxia.

The Melodians, grup nascut a Jamaica l'any 1963, van publicar aquest tema a l'àlbum Rivers of Babylon el 1970.

Quan estàvem gravant Behold dels Blues Basters alguna cosa em deia que acabaríem aquí. Però vam buscar la versió original, no la que va popularitzar Boney M per totes les discoteques del món l'any 1978 al seu disc Nightflight to Venus. Per cert, fa temps que no mireu el videoclip dels Boney M? Nosaltres ens vam pixar de riure, de fet vam fer un monogràfic audiovisual de la banda. Els 70...

No cal tenir por de fer el ridícul. Arribarà el dia que tot semblarà ridícul als ulls del futur. I us consolarà saber que sempre hi haurà una minoria que ho trobarà genial, i marcareu tendència.

La imatge: el Salt de Robert.

Micah P. Hinson neix a Memphis l'any 1981. L'any 2004 publica l'àlbum Micah P. Hinson and the Gospel of Progress, on inclou aquest tema.

Estava dins d'un bar, al matí, esmorzant, quan de cop sona aquesta cançó. Impossible centrar-me amb la conversa, necessitava absorvir tot el que m'entrava dins. Van seguir dues o tres cançons més del mateix àlbum. Vaig alçar-me, i a la cambrera li vaig demanar qui eren. Quin gust trobar-te per sorpresa cançons com aquesta. Un dia sol, guitarra en mà, em vaig decidir a tocar-la. I a gravar-la.

Les sensacions que provoca la música van més enllà del llenguatge. Per això el so i el silenci no poden viure l'un sense l'altre.

La imatge: el foc de la llar de casa.

Antònia Font, grup nascut a Mallorca l'any 1997, inclouen el tema en el disc Batiscafo Katiuscas, de l'any 2006.

La família materna del Roc és mallorquina. Que li agradessin els Antònia Font és normal: un grup que van capgirar el panorama musical català, de tal manera que avui hi ha un planter de grups diversos a les Illes que, sense ser fills d'ells, beuen de la frescor del mateix manantial. Tantes vegades ballada aquesta cançó. I quin gust escoltar-la amb accent mallorquí fet a casa.

Les llengües, totes, són extraordinàries. I la música les fa úniques: pots identificar les persones per la música de les paraules.

La imatge: un artefacte gal·làctic a la vora del mas de Bellaubí.

Lucas Masciano, nascut a Argentina el 1977, publica l'àlbum Siempre y cuando… y sobre todo l'any 2011, on inclou el tema.

Continua el gust per proposar temes de cantautors. Aquí, sense patir massa per les formes, Roc toca sobre una banqueta de fusta d'Ikea per fer la intro. I la resta, ja és xalar i passar-ho bé.

La música ho accepta tot. Tot és susceptible de convertir-se en instrument.

La imatge: al carrer Major del Bellestar, amb la calma.

The Blues Basters, grup nascut a Jamaica l’any 1960, publica aquest tema a la cara A d'un single l’any 1962.

La vida dona moltes voltes: a l'any 1962 els temes, primer, es publicaven de dos en dos, en un vinil on a la cara A hi havia EL tema i a la cara B una cançó d'acompanyant. Després la indústria estandaritza el disc de llarga durada (anomenat Long Play, LP). I avui en dia tornem als temps dels singles, no tant per la transacció econòmica (ja no comprem cançons concretes, sino l'accés a un catàleg) sino perquè ens interessem per un tema en concret, i anem a buscar aquell tema. Tot això per dir que aquest tema em va cautivar des del primer moment. Era tan atractiu que vaig proposar fer-lo. I aquí el tenim.

La confiança que dona fer propostes i que sempre et diguin que sí d'entrada, no té preu!

La imatge: vistes de les rondes del Bellestar.