Belle Star

Manel, nascuts a Barcelona l’any 2007, publiquen aquest tema dins de l’àlbum Els millors professors europeus, de l’any 2008.

Manel van portar aire fresc al panorama musical, i va arrossegar a grans i a menuts. Aquest tema, un dia que estava sol a casa, es va creuar per davant i mira, vaig acabar liat entre cables i pistes d'àudio. Tantes vegades l'havia cantat que sabia perfectament que l'acabaria introduint a la llista de cançons.

Hi ha grups que és escoltar-los i pensar amb gent concreta. I són relacions fidels.

La imatge: de camí al Salt de Robert.

Manu Chao, nascut a París l'any 1961, publica aquest tema dins de l'àlbum Clandestino, de l'any 1998.

Aquest disc va inundar-ho tot, ràdios, discos, bars, concerts, festes, pubs... I unes quantes cançons, entre les que es troba Clandestino, van passar a ser himnes per a molta gent. Era el primer disc després de Mano Negra. I la va clavar. Després de La bamba, estava cantat.

Ballar és un exercici social sofisticat. I balla tot el món, literal. Ball, música i paisatge és esencialment cultura.

En aquesta cançó treballem les dues veus de la melodia. És un tema molt simple, ideal per a practicar afinació, coordinació i ensamblatge de les veus. I com no, un plaer cantar amb el teu fill.

La imatge: lo pantano de la Tinença.

Ritchie Valens, nascut a California l’any 1941, va convertir en un èxit la versió de La bamba, una cançó tradicional mexicana, l'any 1958.

Jo encara no havia nascut quan la cançó ja donava la volta al món, i la joventut es tornava boixa ballant. Però el més gros és que ressonava a tot volum i a viva veu pel passadís de casa. Així que era d'obligat compliment gravar La bamba.

La música és un llenguatge de llarg recorregut. Retenim un arxiu gegantesc de músiques variadíssimes. Som veritables discoteques ambulants.

La imatge: lo Racó dels Presseguers.

Tuxedomoon, nascuts California l’any 1977, publiquen aquest tema dins de l’àlbum Holy Wars, de l’any 1985.

La cadència d'acords d'aquesta cançó sempre m'ha reberberat dins del cervell, des de que la vaig escoltar per primera vegada. I era recurrent seure davant d'un piano i tocar els seus acords. Cantar-la, no, cantar-la no m'atreviria mai... o sí?

Mai saps quin serà el primer moment que trairàs qualsevol dels teus límits.

Després dels primers temes, va ser inevitable acabar gravant aquesta cançó. Introspectivament, una nit que va acabar de matinada. Em dona moltíssim espai. Tant d'espai com tot el cel que s'escampa per damunt les muntanyes, amb els mateixos secrets.

La imatge: la sendera que porta al Pi Gros i al Pare Faig.

Stand High Patrol, nascuts a la Bretanya francesa l’any 2000, publiquen aquest tema dins de l’àlbum Midnight Walkers, de l’any 2012.

Un dia del mes de febrer va arribar Roc a casa: mira quina cançó més xula que m'ha passat el meu entrenador de futbol! Vols que la traiem? Així va arribar el segon tema de la sèrie. Vam buscar els acords, la línia de baix, la percussió i les veus. Uns dies després ja teníem el tema gravat.

Deixar-nos portar per l'atzar no sempre és recomanable, però emocionar-te sí que ho és, i l'atzar és emocionant.

Encara no tenim ni baix ni bateria. Encara tardaran en arribar. Ho entrem amb el teclat midi. Les veus, amb un minialtaveu connectat al mòbil. Treballem amb un vell portàtil, que d'estar tancat a l'armari (com la guitarra) de cop se li gira feina. Té instal·lat el Logic (una versió antiga comprada fa anys) i comencem a donar-li tralla. Pobre portàtil...

La imatge: lo Pi Gros.

Dorian, nascuts a Barcelona l'any 2004, publiquen aquest tema dins de l'àlbum El futuro no es de nadie, de l'any 2006.

Tot va començar jugant. Un piano, un tema compartit i tres pistes gravades al mòbil. Estem als nadals de 2017. De cop, la idea: i si escollim un tema i el gravem? Així va ser com va sortir la guitarra de l'armari, la maleta amb els cables i el cervell activat. Cualquier otra parte arriba per casualitat. I així va ser. Vam gravar les tres veus amb el mòbil, la guitarra, el baix i la bateria amb el teclat midi cap al Garage Band, editat i masteritzat.

Quin plaer tan immens poder gravar tots aquests temes entre els tres. Sobrepassa el plaer que tinc d'estar viu.

El resultat va ser tan sorpresiu que, de cop, es va obrir la porta de bat a bat i el món se va fer enorme. Teníem tot el catàleg musical davant dels nassos per a fer el que ens vingués de gust! Així va ser com es va iniciar un dels projectes més espectaculars i enriquidors que he viscut, juntament amb els meus fills. Els límits ens els autoimposem. Som capaços de volar molt alt. Imaginar-ho està genial. Fer-ho és existencial.

La imatge: Lo Bellestar.