Cafè Müller - Parlem de dansa

Al  capítol d'aquest mes parlarem sobre les arts escèniques que es fan al carrer. Cada vegada són més els festivals que aconsegueixen generar  espais escènics al carrer i a llocs no convencionals, fora dels teatres i de les sales. I per això, fem un tribut a aquest espai de carrer per a les arts vives.

La Daniela Poch Paz d'Electrico 28 ens explica una mica què és això de l'art de carrer, com van decidir crear una companyia especialitzada en aquest art i quines són les principals estratègies amb les que treballen.

El passat maig vam gravar l'episodi n9 amb en Quim Bigas Basart i la Raquel Tomas sobre la publicació 'Desplega Visions'. En aquesta conversa a dues veus (més la meva en petites intervencions) trobareu temàtiques entorn el cos com a arxiu, ballar l'arxiu, la performance i els objectes, l'univers artístic d'en Quim, aportacions i notes de la Raquel i molt més. Fins aviat!

Què significa ser artista d'arts escèniques a Catalunya?

Com es combina la vida personal amb la professional?

Quin suport reben les artistes de dansa?

Benvingudes a Cafè Müller en aquest capítol parlem amb la Raquel Gualtero, l'Àngel Duran i la Bàrbara Capi. Artistes que han mostrat la seva feina al Sismògraf d'Olot aquest abril 2022 i ens expliquen la seva experiència per fer-se un lloc al panorama escènic català.

En aquest capítol d'abril fem un especial de la xerrada amb l'Anna Ventura - Natsuki, ballarina, coreògrafa i productora; que ha escrit el llibre en francès i publicat per Mahali ed. en castellà 'Flor Salvaje, danzar Carlota Ikeda' (2022). 

DANSA COMUNITÀRIA, SOCIAL I INCLUSIVA

Avui parlem amb la ballarina i coreògrafa especialitzada en dansa contemporània, Neus Canalías. La Neus és graduada en pedagogia de la dansa per l'Institut del teatre, dirigeix la companyia de dansa contemporània 'La mujer del carnicero' i codirigeix amb Albert Dueñas l'Associació Innerland Projekt, dansa, creació i diversitat. 

Aquest és un capítol especial, en motiu de la conversa que va obrir el cicle 'Parlem de dansa' 2022 amb el coreògraf i agitador cultural Pere Faura que va inaugurar el cicle el 16 de març. Les converses del cicle giren al voltant d'una publicació que parla sobre dansa i les fem a la Cate de Figueres un cop al mes durant tres mesos (març,abril,maig) amb diferents creadores. En aquesta ocasió vam xerrar sobre la publicació Discozombie (edició de Bàrbara Raubert, Coma Negra). 

Obrim el capítol amb un text escènic de Pere Faura que apareix a Discozombie (2020).

Les pràctiques corporals i les imatges del cos que es generen en una societat o una cultura determinada són bàsiques per entendre des d’on construïm el nostre jo i com ens percebem físicament. A més d’aquest cos social també tenim un cos polític. Des del cos polític podem crear debat i qüestionar la disciplina, la domesticació i els cànons de bellesa que s’imposen al cos. Es tracta de trobar els espais a on la identitat no sigui sotmesa i regulada, sinó que pugui descobrir una manera lliure i genuïna d’expressar-se. En Javi Casado i en Guillem Vidal Ribes ens expliquen com es van originar les danses urbanes, en un context cultural i una comunitat concreta i com continuen gestant-se aquestes danses. També parlem amb la ballarina figuerenca Irene Chavarría que ens explica com es va enamorar del flamenc. 

DANSA I LLENGUATGES HÍBRIDS. 

En el tercer capítol de Cafè Müller - Parlem de dansa, tractem sobre diferents llenguatges i tècniques que nodreixen les arts escèniques. Com definiríem la dansa? A més estrenem dues seccions noves i també el disseny gràfic que ha fet la Maria Alzamora. Tot un capítol per començar l'any parlant de dansa. 

En aquest segon capítol de Parlem de dansa - Cafè Müller, entrevistem a la Maria Mora Alcolea (ballarina i docent d'Axis Sillabus) per aprofundir en el moviment somàtic i amb la Carme Casals (fisioterapeuta, membre d'Ampae) perquè ens expliqui com veuen els professionals de la salut la pràctica física en la seva vessant artística.

Presentem el primer capítol del podcast 'Parlem de dansa - Cafè Müller' comença amb una proposta pedagògica. Si l'educació artística pogués formar part  de l'educació pública i obligatòria segur que canviarien moltes coses, i  no ho dic jo, em recolzen entitats i persones que es dediquen a la  investigació i la pràctica entorn l'art i l'educació.

Benvingudes!