Camp de batalla

El 1864 Dinamarca i Prússia es van disputar el domini dels ducats d'Schleswig i Holstein. Els dos feus estaven repartits entre tots dos països, si bé el rei danès era duc dels dos territoris. Després de la Guerra dels Ducats, Prússia va aconseguir aneixonar-se Schleswig i Holstein, que encara avui estan situats, en gran part, en territori alemany.

Al Segle XVIII Anglaterra i Àustria van signar diversos acords i aliances. Gran Bretanya va donar suport a la Pragmàtica Sanció, que va permetre que la filla de l'Arxiduc Carles d'Àustria heretés les seves possessions. A més, els britànics van ajudar Àustria en la Segona Guerra de Silèsia després de signar el Tractat de Worms.

L'estiu del 1943 les tropes Aliades de la Segona Guerra Mundial van dur a terme l'Operació Husky: exèrcits de la Gran Bretanya, Estats Units i Canadà van envair l'illa italiana de Sicília. L'Operació Husky va estar marcada pel caos en el desembarcament de soldats des del mar i saltant en paracaigudes. La tècnica es va perfeccionar i es va dur a terme amb èxit en el Desembarcament de Normandia.

Anglaterra i Dinamarca es van enfrontar entre 1807 i 1814 en una guerra lliurada per les seves flotes en aigües daneses. Anglaterra temia que la França de Napoleó Bonaparte es fes amb el control de l'armada danesa i va decidir atacar abans no fos massa tard. La guerra va suposar la pèrdua de la flota danesa i va posar fi a la unió formada per Dinamarca i Noruega durant 300 anys.

França va ocupar Suïssa entre 1798 i 1803, creant la República Helvètica. Suïssa es va convertir en un estat satèl·lit controlat des de París sota els ideals de la Revolució Francesa. Quan Suïssa va desfer-se totalment del domini francès va recuperar la seva condició de neutralitat perpètua, que es manté actualment.

El Tirol va formar part d'Àustria fins al final de la Primera Guerra Mundial. Itàlia va annexionar-se part d'aquest territori creant el Tirol del Sud, on la població de parla alemanya va viure una repressió durant l'època feixista. Actualment, el Tirol continua dividit entre Itàlia i una Àustria que el 2019 va proposar concedir el passaport austríac a la població alemanya del Tirol del Sud.

Entre 1655 i 1660 Suècia i Polònia es van enfrontar en un conflicte anomenat 'el diluvi': les tropes sueques van atacar i ocupar el territori polonès. Tot i el ràpid domini de Suècia, la victòria de Polònia al monestir de Jasna Góra va suposar un punt d'inflexió en la guerra. El Diluvi va marcar un dels punts àlgids de la corona sueca i l'inici de la decadència polonesa.

La regió de la Galítsia forma part, actualment, de Polònia i Ucraïna. Tot i que Àustria es troba a 500 quilòmetres de la frontera d'Ucraïna, durant els Segles XVIII i XIX la Galítsia es va integrar al Regne d'Àustria després d'haver passat per mans poloneses. Després de la Segona Guerra Mundial, la Galítsia es va dividir i repartir respectant les majories poloneses i ucraïneses. 

El 1920 es va signar el Tractat del Trianon entre Hongria i els Aliats, principalment França, com a resultat del final de la Primera Guerra Mundial. Amb aquest acord de pau, molt dur pels hongaresos, Hongria va perdre la meitat de la població i dos terços dels territoris que ocupava abans de l'esclat de la gran guerra. 

Entre els Segles XIII i XIV Escòcia i Anglaterra es van enfrontar en les dues Guerres d'independència. Després dels conflictes, Escòcia es va mantenir com a país independent després de resistir els atacs anglesos. En el primer enfrontament va ser clau el paper de l'escocès William Wallace, convertit en llegenda en liderar la resistència contra els intents d'invasió d'Anglaterra.