Share Camp de batalla
Share to email
Share to Facebook
Share to X
By Gerard Faiges
5
11 ratings
The podcast currently has 24 episodes available.
El 1940 la Segona Guerra Mundial va estar a punt de decidir-se en favor de l'Alemanya nazi. Hitler va iniciar una campanya contra Anglaterra que, en cas de prosperar, li permetria controlar gairebé totes les potències europees. La Batalla d'Anglaterra va suposar el primer gran combat entre aviacions, en el qual la Força Reial Aèria anglesa va aconseguir vèncer, per primera vegada, els avions nazis de la Luftwaffe.
A mitjans del Segle XVII les Províncies Unides van resistir un intent d'invasió francès. La Guerra franco-neerlandesa, entre 1762 i 1768 va suposar la pèrdua de territoris dels Països Baixos Espanyols en favor d'una França que va signar un tractat de pau menys favorable respecte el que li van oferir els neerlandesos a l'inici del conflicte. Amb tot, França va demostrar ser la gran potència europea sota el regnat de Lluís XIV, el Rei Sol.
El 1866 va esclatar una guerra entre Àustria i Prússia per fer-se amb el control de la Confederació Germànica. La Guerra de les set setmanes, com es va conèixer l'enfrontament austro-prussià, va coronar Prússia com a potència dominant de la nova Confederació d'Alemanya del Nord, que posteriorment es va convertir en l'Imperi Alemany. També Itàlia va sortir guanyant en la derrota d'Àustria.
La península de Gibraltar ha estat motiu de disputa entre Espanya i el Regne Unit. Anglaterra la va ocupar el 1704 en la Presa de Gibraltar, i des de llavors els governs espanyols han intentat recuperar-la, disputar-ne la sobirania i discutir per la ubicació de la frontera. Tot i ser un país, l'ONU el reconeix com a territori no autònom, és a dir, Gibraltar és una colònia britànica.
La tardor de 1944 Alemanya va passar de ser aliat de Finlàndia a ser-ne l'enemic. Els nazis van abandonar Finlàndia durant la Guerra de Lapònia, passant a la Noruega ocupada per la frontera al cercle polar àrtic. Alemanya va dur a ter-me una tàctica de terra cremada que va deixar gairebé devastada la regió de Lapònia.
Espanya i Dinamarca van estar en guerra 172 anys sense que cap país ho sabés. El 1809 Huéscar, un poble de la província de Granada, va declarar la guerra als danesos, però la declaració no va arribar mai a Dinamarca, a la vegada que queia a l'oblit a Espanya. Com pot ser que dos països estiguin en guerra sense saber-ho?
El 1302 el Comtat de Flandes va aconseguir la independència com a feu de França després de vèncer a la Batalla de Kortrijk. La guerra també es va conèixer com la Batalla dels esperons d'or degut al gran nombre de cavallers francesos morts a mans flamenques. El dia 11 de juliol ha quedat com la festa oficial de la comunitat neerlandesa a Bèlgica.
El 1885 va estar a punt d'esclatar una guerra entre Alemanya i Espanya pel domini de les Illes Carolines. Situades a l'Oceà Pacífic, les illes van ser descobertes pels espanyols al Segle XVI, que les van incloure a la corona sense crear-hi cap assentament. Els alemanys hi van arribar 300 anys després, esclatant una crisi pel domini de l'arxipèlag que es va resoldre gràcies a la intervenció del Papa.
El 1066 la mort del rei Eduard d'Anglaterra va desencadenar una batalla pel tron. Harald III de Noruega va reclamar el seu dret a la corona i va viatjar amb un exèrcit fins a York per fer-se amb el tron anglès. La derrota noruega a la Batalla d'Stamford Bridge va ser el punt de partida del final de l'era vikinga a Anglaterra.
Itàlia va entrar a la Segona Guerra Mundial el juny de 1940 després d'iniciar un atac a França des dels Alps. Mussolini es va aprofitar de l'arribada dels nazis a París per intentar conquerir territori francès, amb la vista posada a Niça. Durant la Batalla dels Alps, la resistència francesa va complicar l'avenç d'unes tropes italianes que només van poder aconseguir una victòria pírrica.
The podcast currently has 24 episodes available.