Diverses vegades ens hem plantejat si podem tenir amistat amb una persona de l'altre sexe, o no. La resposta hauria de ser, òbviament, que sí és possible, però els estereotips, les pors de tercers i les hormones són factors decisius que poden interferir en aquestes amistats.

Una altra manera de plantejar-ho seria: és possible tenir només amistat amb una persona de l'altre sexe que sigui atractiu o atractiva?

En parlem amb Mireia Pujol i Jordi Casellas.

Quan vam enregistrar aquesta conversa encara teníem molt vius els primers mesos de la pandèmia del COVID-19, i ens va frepar moltíssim que la presidenta de la Comunidad de Madrid afirmés que gran part de la culpa dels problemes dels madrilenys fos a causa del personal de la sanitat pública. Aquest surrealisme ens va inspirar per a parlar-ne amb en Jordi situats en un jardí.

Just avui fa 30 anys que escrivia al meu diari aquestes línies, en les que reflectia el que vaig veure i vaig sentir quan vaig assistir a la missa i enterrament d'una de les veïnes del poble.

La mort és un fet difícil d'assumir, sobretot perquè la nostra societat considera que la mort és un tema tabú.

Tot i que actualment es publiquen impressionants articles científics que expliquen la relació entre l'estat d'ànim i el temps meteorològic, nosaltres ja sabem fa molts anys que hi ha persones que, amb més intensitat que altres, es veuen condicionades per aquesta qüestió.

En parlem amb en Jordi Casellas en base a una entrada al meu diari d'ara fa 26 anys.

Imatges bucòliques d'una fina pluja de tardor observada al bosc de Talamanca ara fa 27 anys.

Passejant lentament, nodrint-me dels seus aires glàcids i purs. Als meus peus, la terra humida per la mateixa aigua del cel... Noto com em penetra el fred, em ploren els ulls, la pell se'm posa vermella...

El tema musical és de Supertramp, "Know who you are" (1983).

Recuperem unes línies escrites al meu diari el 16 de maig de 1998, moment en el que reflexionava sobre el retrobament amb una ex-companya de la ràdio, i d'aquells moments en els que, com diu una vella cançó de Sopa de Cabra, "tot queda igual".

Per últim, parlem també amb Jordi Casellas dels nostres records dins de l'estudi 2 de Ràdio Barcelona, al carrer Casp, quan vaig fer de tècnic de so del "Pasta Fullada", programa nascut a Ràdio Sant Cugat que va cobrir les vacances del Terrat d'Andreu Buenafuente aquell estiu.

Ja fa anys que tornem a donar voltes a un fet lamentable, com és el d'imposar hores lectives en castellà a Catalunya. És un tema que dona molt de si, i que ens vam atrevir a afrontar al programa per la seva rellevància.

Què creieu que és més important, respectar el dret d'uns pares que no volen que els seus fills aprenguin el català, o fomentar el coneixement de les llengües en plural?

Sorprèn llegir el que escrivia un mateix fa tres dècades. En el meu cas, escriure no era un mer entreteniment, era (i segueix essent) una necessitat i un bon exercici de desenvolupament d'idees.

En aquesta entrada del meu diari parlava dels meus primers programes musicals a Matadepera Ràdio (podem escoltar uns fragments), dels primers dies a la Universitat Autònoma, i d'inquietuds en la cerca de parella.

Avui fa un any que el meu pare ens va deixar. Ha sigut un any molt dur, però ple d'aprenentatges. Sempre he dit que no cal fustigar-se amb els mals records, sinó somriure amb els bons records, i veure la part positiva d'aquestes proves que ens posa la vida.

Avui doncs, comparteixo algunes de les reflexions que vaig escriure just ara fa un any.

Avui fa 27 anys que escrivia unes línies en les que explicava records de l'amic Ferran que tenia tot fent una excursió pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'any que ve ja farà trenta anys que se'n va anar, i el trobem molt a faltar.