Durant dècades, la guerra semblava un concepte llunyà, expulsat del debat públic en favor de la desmilitarització i la noviolència. Però ara, sembla que la cosa ha canviat: la guerra ja no és només allò que passa lluny, ni allò que mirem de reüll a les notícies. Ens toca d’aprop: literalment a les fronteres europees amb la guerra a Ucraïna, i emocionalment, amb el genocidi a Palestina. 

El conflicte armat torna a ser el centre de gravetat política, econòmica i simbòlica, i la importància de tenir un exèrcit fort torna a saltar a l’esfera de debat. També salta a la palestra la importància de tenir un cos propi per afrontar desastres naturals com la DANA i, en definitiva, per esdevenir un país normal. 

En aquest capítol en directe des de La Gueralda, el Casal Popular de Vilafranca, parlem de qui i com s’imposa el relat de la guerra o el de la pau; de com el conflicte armat es paga —literalment— des de les nostres butxaques; i de com s’ha d’abordar aquesta escalada bel·licista quan ets una nació sense estat.

Ens hi acompanyen Pere Ortega, del Centre Delàs i Tomàs Sindermann, graduat en estudis globals i especialitzat en democràcia i governança a Europa.

El 2026 ha començat amb el segrest del president veneçolà i les amenaces d’envair Colòmbia i Grenlàndia per part dels Estats Units. En aquest context d’escalada de tensions i normalització de l’ús de la força, analitzem com els marcs del dret internacional, la sobirania i la seguretat nacional que han operat des de la Segona Guerra Mundial estan sent redefinits.

Quin objectiu persegueix Donald Trump amb aquestes jugades? Amb aquest mapa inestable d’aliances i moviments, on queda Europa? Estem davant d’una crisi de la diplomàcia tal com la coneixíem? I com afecta aquest gir geopolític a la crisi climàtica

Per parlar-ne, ens acompanyen Didac Amat, doctor en dret internacional, i Pol Bargués, doctor en relacions internacionals i investigador al CIDOB.

Després d’una primera conversa sobre la inflació, l’encariment de la cistella de la compra i els relats de la por que envolten l’economia, avui estirem el fil de què fer amb els pocs diners que has aconseguit estalviar. En un context d’incertesa, precarietat i devaluació de la moneda, ens preguntem com es pot aconseguir una mínima seguretat econòmica: És normal que estiguem preocupats per la davallada del valor de l’euro, o és comprar un discurs de la por? Es pot estalviar o invertir diners èticament? Quines conseqüències pot portar un estalvi mal dirigit? És cert que tothom pot fer-se ric?

Per parlar-ne ens acompanyen Pau Llonch, economista, i Pau Vico, graduat en Empresarials.

Es pot crear contingut vinculat a la defensa dels drets socials sense fer cringe? Com ens podem fer un forat entre tant soroll informatiu? En l'àmbit estètic, quin format triomfa a internet? L'humor és estratègic o obre la porta al cinisme? 

En vam parlar a la gala dels Premis Barnils amb Victor Lafuente, creador de contingut, Neus Climent, de No m’importa i l’Arnau Lleonart, vicepresident del Grup Barnils.

Què passa després del van menjar anissos i van viure feliços? Es pot compaginar la carrera professional i les responsabilitats adultes amb el desig? Com es manté viu el desig sexual enmig de la rutina? I com conciliem la necessitat que ens passin coses estimulants amb allò que s’espera de nosaltres com a parella o com a mares? La teva parella et pot conèixer mai al 100%? Podem reivindicar el dret al secret?

En aquest episodi intentem desgranar totes aquestes preguntes en un club de lectura obert al voltant de la novel·la De quatre grapes, de Miranda July —traduïda per Bel Olid, finalista del National Book Award i considerada millor novel·la de l’any per The New Yorker i The New York Times. Ens hi acompanyen Júlia Bacardit, periodista i escriptora, i Leticia Asenjo, psicòloga i escriptora.

Hi ha una idea que és de consens, i és que el pensament no delinqueix. Vaja, que no et poden detenir per odiar algú o desitjar-li la mort, sinó per fer-li mal de veritat, per executar l’acció. Però la història ens recorda que abans que l’horror esclati hi ha un pas imprescindible: la normalització de l’odi i la deshumanització. Quan un col·lectiu deixa de veure un altre com a persones i els converteix en enemics, l’odi esdevé el preludi de la violència. Què és exactament un delicte d’odi? I un crim d’odi? Fer mal a algú que odies ja ho converteix en delicte? En pot ser víctima un policia?

En parlem amb els periodistes especialitzats en extrema dreta Miquel Ramos i David Bou, autors del projecte Crímenes de odio i de la guia "Amb nom i cognoms: Crims d'odi als Països Catalans".

Ja sigui malgastant compulsivament o controlant fins l’últim cèntim, hi ha una sensació d’intranquil·litat general en relació amb què fer amb els diners, òbviament accentuada per una alarma de recessió econòmica, inflació i una altra crisi que s’apropa. Avui ens preguntem, què hem de fer amb aquests 5.000€ 10.000 que has aconseguit estalviar ara que tothom parla d'inflació? Tenir els diners al banc és sinònim de perdre diners? On queda l'ètica en temps de campi qui pugui? Com condiciona el debat sobre economia l'auge dels criptobros?

Per parlar-ne ens acompanya en Carles Badenes, economista i politòleg.

Què està passant amb les polítiques migratòries a casa nostra? Què porta a desplaçar algunes rutes irregulars cap a les Illes Balears i Pitiüses? Com hem passat del “volem acollir” al discurs de la por i la xenofòbia en menys de 10 anys? És cert que tenim un problema de recursos? La migració es pot preveure o anticipar? Quines competències tenim als Països Catalans i quines depenen del govern estatal?

Engeguem 3a temporada parlant del nou informe que han publicat el centre Irídia i Novact: "Violència i abandonament institucional vers les persones migrants: Una anàlisi territorial de vulneració de drets". Ens hi acompanyen les dues persones que hi ha al darrere, Clara Calderó Delgado, investigador i tècnic de projectes en l’àrea de migració i vulneracions de drets humans a NOVACT, i Úrsula Ruiz Cabello, Referent de Polítiques Migratòries i Fronteres a Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans.

La relació dels joves amb la sexualitat sempre ha escandalitzat: els anys 60 espantaven les orgies que es vinculaven a la revolució sexual; els 80 van portar una nova onada de pànic al voltant de l’epidèmia de la sida i als 2000 per la coneguda cultura del ‘polvo’ als campus universitaris, però ara les dades indiquen que això està canviant. Sembla que avui el que ens preocupa no és el considerat mal sexe ni l’excés de sexe, sinó la falta de sexe. Com és que en un moment en què el sexe està menys estigmatitzat que mai i és més fàcil d'aconseguir, sembla els joves en practiquen menys? Per què triomfen a les xarxes moviments com el #NoFap, que animen als homes a no masturbar-se? Pràctiques com el topless han deixat d’estar de moda? Sexe digital és sinònim de no sexe o pitjor sexe?En parlem amb Beti Badia, psicòloga i sexòloga, i Georgina Monge, politòloga especialitzada en estudis de gènere.

S'està perdent la cuina tradicional catalana? Ens l'estan colant amb bodeguetes amb macarrons a 18€? Què fa d'un bar un espai de trobada? Xarxes socials: finestra d'oportunitat o agent gentrificador?

En aquest episodi parlem dels bars d'ahir i d'avui amb tres convidats d'honor: els responsables del Bar Bocata, la Bodega Montferry i la Bodega El Sidral.