DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 158 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els Hassidim parlaven lloant als seus Tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de Pergolesi - Grans enregistraments.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 157 del cicle d’entrevistes. Avui entrevistem a Gemma Blat, donat que acaba de publicar el llibre que porta per títol: MAL EDUCADA (Abril 2022). Com astròloga, l’any 1997, Edicions Viena publicava LES RODES DEL ZODÍAC, estimulant llibre d’introducció a l’astrologia, ofert als lectors i lectores que estiguessin encuriosits per aquest art mil·lenari. Al nostre entendre, en aquella ocasió, volia ampliar la capacitat d’observació dels consultants interessats. A més cal recordar que durant la dècada dels 90 i principis d’aquest segle, Gemma Blat va oferir diàriament un full d’astrologia autèntica als lectors del diari català Avui, complementant així, una didàctica amb un llenguatge renovador, autèntic, vital i lluny d’altres lamentables publicacions de mitjans sense escrúpols que tant mal han fet a aquesta ciència tradicional.

En la contraportada del seu MAL EDUCADA, enfila una descripció trepidant i vitalista de la seva obra. Només cal deixar-se anar, diu: “(...) si tant la meva mare com el meu pare eren capaços d’actuar amb tanta desinhibició, era perquè no els havien ensenyat a fer-ho d’una altra manera i aquesta era la forma en què se sentien una mica més lliures i més importants, i podien expressar-se una mica més dins de les seves circumstàncies difícils i limitades, encara que això representés no cenyir-se a l’educació imperant del moment.”

Acompanyarem l’entrevista amb músiques escollides per l’autora del MAL EDUCADA:

ISMAEL LO - Jammu Africa, LA GLORIETA - Ochi Chyornyie, LOUIS ARMSTRONG - What A Wonderful World, OVIDI MONTLLOR - Els amants, RAIMON - Veles e Vents, RAMON MUNS- La Llum Dels Dies, La Lluna i Cantant a Diagonal.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 156 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els Hassidim parlaven lloant als seus Tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de J. S. Bach en la recopilació de Cantates - Cantata BWV 7 - 22m22.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 155 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els Hassidim parlaven lloant als seus Tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de J. S. Bach en la recopilació de Cantates - BWV 61 - 36 i 62.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 154 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els Hassidim parlaven lloant als seus Tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de J. S. Bach en la Cantata BWV 11 – Lloeu Déu en el seu Reialme [Oratori de l’Ascensió].

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 153 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els hassidim parlaven lloant als seus tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de J. S. Bach en la recopilació de Cantates - BWV 61-36 i 62.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 152 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els hassidim parlaven lloant als seus tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de Jordi Savall en el seu Àlbum - Balkan Spirit – CD3.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 151 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els hassidim parlaven lloant als seus tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de Jan Dismas Zelenka (1679-1745). Fragments del concert - Requiem, Miserere (ZWV 57) i de Profundis (ZWV 50). Constitueixen una trilogia impressionant, on el tema no és tant el de la mort, sinó el misteri i el sentit profund de la vida, de la resurrecció i de la transcendència segons el punt de vista de la salvació divina.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 150 del cicle d’entrevistes. En aquesta ocasió Maria Àngels Gardella ens parlarà, entrevistada per Josep Maria Prats, de la seva traducció de la Vida Nova de Dante Alighieri, obra editada al català per José de Olañeta, Editor, a Palma de Mallorca el 2021. Recordem que Dante Alighieri, nascut a Florència el 1265, és considerat el pare de la literatura italiana i un dels millors poetes de tots els temps. Destaca la Divina Comèdia i Vida Nova. Titus Burckhardt diu: “A Dante ‘la presència de la divina Sofia’ se li ha revelat mitjançant la dona estimada”.

Justament la protagonista de Vida Nova, Beatriu. El mateix Dante diu d’ella: “[...] davant dels meus ulls va aparèixer per primera vegada la gloriosa dona de la meva ment, que fou anomenada Beatriu [...]”

Acompanyem l’entrevista amb una selecció musical de ‘motets’ del segle XIII de Guillaume de Machaut entre d’altres.

DAVAR AJER. Presentat i realitzat per Sebastià Robí. Un espai radiofònic amb tertúlies, entrevistes, audicions musicals i lectures, cercant l’originalitat d’aquelles obres d’art, de la narrativa i dels contes tradicionals que destaquen dins el patrimoni universal. Davar Ajer, que en hebreu vol dir `una altra paraula’, `una altra opinió’, `un altre punt de vista’, us ofereix el seu episodi 149 del cicle de contes Hassídics de Martin Buber editats primerament l’any 1978 a Buenos Aires per l’editorial Paidos. Recordem que Martin Buber, nascut a Viena el 1878 és l’autor d’una extensa recopilació, no tota editada, d’una erudició extraordinària: el moviment Hassídic establert al cor d’Europa al voltant del rabinisme. Segons G. Scholem, aquest moviment, tenia moltes semblances a la dels beguins i fraticelli cristians. Israel Ben Eliezer, el ‘Baal Xem Tov’, fundador del Hassidisme i de la seva escola, deia que quan els hassidim parlaven lloant als seus tzadics, això equivalia a sojornar en el misteri de la divina carrossa de la visió d’Ezequiel. Oferirem una traducció al català el més fidel possible gràcies a la col·laboració de Julita Pagès. Aquestes lectures les acompanyarem amb comentaris escripturístics o versets d’autors ja presentats en altres episodis com ara Douzetemps, LC o els germans d’H. És a dir, dels escrits anteriors al Hassidisme i dels nostres contemporanis, per tal de destacar el fil evident i universal de la tradició. Desitgem fer-vos gaudir de la paraula conduïda per una selecció musical de Jan Dismas Zelenka (1679-1745) de fragments del concert - Requiem, Miserere (ZWV 57) i De Profundis (ZWV 50). Constitueixen una trilogia impressionant, on el tema no és tant el de la mort, sinó el sentit profund de la vida des del punt de vista de la salvació divina [la resurrecció].