Joan Pujol i Garcia neix a Barcelona el 1912 en una família benestant. A casa dels Pujol no es parla de política, però el petit Joan és educat en la tolerància, el respecte i la no-violència. Per això defuig qualsevol acció que impliqui la força. Tot i una infantesa i una joventut felices i despreocupades, en Joan es veu atrapat en la Guerra Civil i farà mans i mànigues per fugir-ne, però sobretot per no haver de disparar mai.

S'acaba la Guerra Civil espanyola i a Europa en comença una altra: la Segona Guerra Mundial. Després de viure la tragèdia de la Guerra Civil, Joan Pujol no suporta les notícies que arriben sobre els abusos del nazisme a Europa, un cop declarada la Segona Guerra Mundial. Vol fer alguna cosa, sempre que no impliqui l'ús de les armes. Però què? Per on pot començar? Qui farà cas d'un ciutadà corrent com ell?

Els serveis secrets britànics han identificat l'agent fantasma que els ha fet anar de corcoll. Es diu Joan Pujol, és català i el bategen amb un nom en clau d'una marca de brou. És hora de veure's les cares, per saber d'on ha sortit aquest català intrèpid, però, sobretot, per esbrinar si és de fiar o és boig, i si realment té potencial per espiar a favor de Londres i contra Berlín. L'MI5 assigna l'agent Tommy Harris com a oficial del cas.

L'MI5 queda perplex en escoltar la història de Bovril. La seva odissea sembla tan esperpèntica i tan digna de la millor de les interpretacions a la gran pantalla que un dels responsables dels serveis secrets britànics creu que, per fer justícia, l'àlies que més li escau no és pas el de Bovril, sinó el de Garbo, de Greta Garbo, per començar a col·laborar amb Tommy Harris en les operacions de distracció contra Adolf Hitler.

Garbo s'incorpora a l'engranatge de maniobres de distracció que maquina el Comitè dels XX i posa a la seva disposició tot l'elenc de personatges que va creant amb la seva xarxa d'agents falsos. Les mentides que va ideant amb Tommy Harris semblen cada vegada més inversemblants, però la credulitat de Berlín sembla no tenir límits.

S'acosta l'hora de la veritat. Els dubtes de tots els estaments tensen la confiança en la victòria. Som a les portes del dia D, el 6 de juny del 1944. Però l'operació ha estat a punt d'anar-se'n a fer punyetes pels problemes domèstics a casa dels Garbo. Per uns moments sembla més complicat distreure el foc amic, i això desespera Tommy Harris.

Les primeres hores del desembarcament semblen un èxit, tot i els milers de víctimes al camp de batalla de Normandia. Però cal confirmar si Hitler s'ha empassat l'enganyifa de Garbo. Els nazis no responen i Garbo es desespera. Què ha passat? Hi ha cap manera de confirmar que Hitler segueix confiant en ell?

Hitler està tocat, però no enfonsat. El Führer és dels que vol morir matant i, si depèn d'ell, no quedarà ni un sol ciutadà britànic amb vida. Garbo no ha enllestit la feina i és a les seves mans aconseguir que el nombre de víctimes es redueixi al mínim. La guerra no s'ha acabat i caldrà esperar abans no sigui hora de celebrar res.

La Segona Guerra Mundial ja és història. Els partidaris de la llibertat han vençut el totalitarisme nazi. Garbo ja torna a ser Joan Pujol i es planteja què ha de fer amb la seva vida. Seguir espiant davant l'amenaça del bloc de l'Est, alineat amb una Unió Soviètica desbocada? Començar una nova vida i canviar de país? O senzillament... morir?

Joan Pujol, o Bovril, o Garbo, o l'Immortal, és un fantasma. Un fantasma ocult que no vol fer por a ningú. Només vol viure tranquil. El seu ego no ha requerit mai ni cops a l'espatlla, ni reconeixements de la història ni gravar la seva gesta amb lletres d'or. Però és tan sols una ànima en dansa? Algú creu en la resurrecció de l'home que va salvar el món?