La invasión de Venezuela por parte de Estados Unidos no es un hecho aislado, sino que forma parte de una cadena de acciones imperialistas que buscan reconfigurar el poder global y la hegemonía de los Estados. Es un movimiento evidente de acaparación de recursos naturales y energéticos, tanto si pensamos en petróleo como en tierras raras y otros minerales críticos.

Conversamos sobre extractivismo, neocolonialismo y solidaridad internacionalista con Liliana Buitrago desde Caracas, que forma parte del Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur (Capítulo Venezuela), y Alfons Pérez, investigador especializado en justicia climática del ODG.

Quizás no estamos ante una nueva era imperialista, sino ante una forma más descarada de llevarla a cabo. Con mucha polémica mediática e injerencia directa en la soberanía por todas las vías.

Ya no se usan de excusa palabras vaciadas de significado, como "democracia" o "libertad", para camuflar el colonialismo que nunca se ha detenido. Y es que el colonialismo está al servicio del imperialismo. Es una herramienta que se ha adaptado para mantenerlo plenamente vivo. Lo hemos visto en Venezuela, pero también en Gaza, en Irak... Y podríamos verlo en Groenlandia, Cuba, México o Irán.

Un any després de les fatídiques inundacions causades per la DANA a l'Horta Sud de València, conversem amb Rut Moyano, membre del Comite Local d'Emergència i Reconstrucció (CLER) de Benetússer, i amb la nostra companya Júlia Martí, investigadora de l'ODG especialitzada en ecofeminismes.

En aquest episodi, analitzem com s'han repartit per ara els fons públics destinats a reparar els estralls de les inundacions del passat 29 d'octubre. Mentre centres comercials reobren i grans empreses han rebut indemnitzacions gairebé automàtiques, gran part de la població afectada continua sense recuperar els equipaments públics perduts pels aiguats i la mala gestió.

Les prioritats en la gestió estan posant al centre la vida o el capital? Júlia Martí ens parla del capitalisme del desastre i dels mecanismes d'excepcionalitat que s'han fet servir per signar contractes de reconstrucció opacs, que no permeten fiscalització ni seguiment.

Com a veïna de Benetússer, Rut Moyano ens comparteix la seva vivència en aquests dotze mesos de solidaritat comunitària i suport mutu. Des dels CLERs, alerten que no s'està fent prou per prevenir i preparar-se davant de nous episodis de fenomens climàtics extrems.

Des de l'ODG enviem una abraçada enorme a totes les valencianes que han patit l'aiguat i les seves conseqüències, i un record especial per a les 229 veïnes i veïns morts aquella nit a causa de la mala gestió i la irresponsabilitat.

Enguany és el nostre vint-i-cinquè aniversari, ja que vam néixer al caliu de la Consulta Social per la cancel·lació del Deute Extern pels països del Sud global. En aquest episodi fem memòria del 12 de març del 2000, quan més d’un milió de persones van participar en aquesta Consulta Social. Va ser és un exemple de democràcia participativa i un acte de desobediència civil massiu en favor de la justícia global.

Per parlar del passat, però també del present i del futur, comptem amb dues persones que coneixen molt bé aquesta lluita històrica i el seu llegat. En aquest episodi participen Nicola Scherer, companya de l’ODG i investigadora en justícia financera, i Iolanda Fresnillo. Sociòloga, activista i investigadora d’Eurodad.

Aquesta xarxa europea, de la qual l'ODG formem part, treballa en deute i desenvolupament, per aconseguir uns sistemes econòmics i financers democràtics, feministes i garants dels drets humans. Enguany, amb el Jubileu i la celebració de la Quarta Conferència Internacional de les Nacions Unides pel Finançament al Desenvolupament #FfD4 a Sevilla, serà un any clau per la justícia financera.

Les terres rares són notícia, gràcies als anhels extractivistes de Donald Trump.

Però ja fa dècades que hi ha molts interessos mercantils i geopolítics que van darrere d’aquests minerals crítics.

I per què són tan cobejades? Són rares de debò? Les convidades ens ho expliquen. En aquest episodi juguem a casa, perquè les dues són companyes de l’ODG. Tenim a la Clàudia Custodio, investigadora en l'àrea de Justícia Climàtica, i a la Marta Pérez, coordinadora política i comunicadora a l'ODG. Ambdues han investigat sobre terreny els impactes de la mineria de minerals crítics i de l’extractivisme verd a Madagascar.

Les terres rares són uns components centrals per les energies renovables, per la digitalització i pel sector militar. De fet, són tres sectors industrials que compten amb el beneplàcit i l’impuls de les institucions a casa nostra. La Unió Europea afirma que vivim una transició «verda», que la digitalització i les tecnologies ens permetran mantenir el creixement econòmic i alhora descarbonitzar la societat... I fa poc, també ha posat damunt la taula, de manera explícita, l’impuls a la indústria de la guerra.

_________________________________________

Invitamos a la antropológa Yayo Herrero y a la socióloga Blanca Valdivia (Col·lectiu Punt6), a conversar con Júlia Martí, investigadora del ODG, sobre su última públicación: "Decrecimiento Ecofeminista. Desacelerar para recuperar la vida".

Una serie de propuestas y prácticas que nos abren el camino hacia vidas llenas de abundancia, fuera de las lógicas del círculo vicioso del extractivismo, del colonialismo y de la voracidad que está hiriendo de muerte a nuestro planeta.

El libro hace una panorámica a la potencialidad de la unión entre estas dos corrientes teóricas. Entre estos modelos de vida más respetuosos con el bienestar de las personas, los ecosistemas de los que formamos parte y el planeta que habitamos.

El 6 de noviembre invitamos a Miguel Urbán y a Clàudia Custodio a reflexionar sobre la nueva victoria de Trump en las elecciones estadounidenses, el impacto del negacionismo climático y cómo afectará el panorama político internacional a la COP29. También abordamos el impacto de la dana en el País Valencià, y el autoritarismo reaccionario que promueve el retardismo en el abordaje de la emergencia climática.

Gravem a mitjans de setembre i la competició de vela Copa Amèrica, que durarà dos mesos, està a ple rendiment. Com també ho està la inversió pública en aquest macroesdeveniment, que per ara suma la xifra de 58,85 milions d'euros de despesa. Si bé les institucions que l'impulsen asseguren que el certamen reportarà enormes beneficis pel barri de la Barceloneta, el veïnat s'ha plantat i des de fa setmanes protesten contra l'ocupació de casa seva.

Conversem amb Albert València, portaveu de la plataforma No a la Copa Amèrica, i amb Júlia Martí, investigadora de l'ODG experta en ecofeminismes, per reflexionar sobre els impactes d'aquest macroesdeveniment a una ciutat ja saturada per la massificació, i des d'un model econòmic que redirigeix la inversió pública cap a les butxaques d'agents privats.

Té similituds l'impacte dels macroesdeveniments amb els de l'extractivisme? Els nostres barris, pobles i territoris pateixen espoli a cop de convertir-los en aparadors i escenaris pel turisme? I en particular a Barcelona, hem superat el límit i el benestar d'aquesta ciutat per acollir casinos, festivals, desfilades de luxe, exhibicions de Fórmula 1, regates o creuers?

Gravem l'episodi l'endemà de les eleccions europees i per conversar sobre els resultats d'aquests comicis convidem a Mar Benseny, de l'Institut NOVACT de Noviolència, i Nicola Scherer, investigadora de l'ODG.

Parlem sobre el creixement de l'ultradreta i dels discursos militaristes dins de les institucions europees, amb la normalització de les violències extremes que exemplifica el genocidi a Gaza. Abordem els vincles entre securitització, l'anomenada transició "verda" i digital, i l'extractivisme que l'impulsa.

També analitzem algunes tendències en la despesa pública durant la legislatura que ha acabat, a partir de l'informe 'Negocis per davant de les persones' publicat amb l'ENCO. Quines perspectives dibuixen de cara al futur? Tornen les retallades i l'austeritat? Què podem fer per afrontar aquest escenari i què ens pot donar esperances? En tot cas, és clar que ens esperen cinc anys de feina i de lluita.

Avui convidem al podcast de Desenredades a Maristella Svampa, sociòloga, escriptora i investigadora ecofeminista d'Argentina, i una de les impulsores del Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur, i a Breno M. Bringel, sociòleg, activista i editor, professor de l'Instituto de Estudios Sociales y Políticos (IESP) de la Universidad del Estado de Río de Janeiro i investigador sénior de la Universidad Complutense de Madrid. Han participat en el Seminari ODG celebrat el 10 i l'11 de maig del 2024, i s'han animat a continuar conversant amb nosaltres en aquest episodi.

Ens expliquen què és i per què treballa el Pacto, que neix de l'aliança entre moviments socials d'arreu d'Amèrica del Sud i Central. També reflexionem sobre la necessitat de teixir resistències locals amb mirada global, del deute ecològic del Nord i de les falses esperances d'una transició "verda" que, si no la transformem, seguirà perpetuant les lògiques d'espoli i extractivisme. A més, conversem sobre els vincles entre l'auge de l'extrema dreta i els impactes ecològics, socials i polítics de la crisi múltiple que estem vivint, i com podem afrontar-les.

En l'episodi d'avui seguim parlant de la transició energètica, però aquest cop centrant-nos en un element que està esdevenint central en les propostes de governs i empreses: l'hidrogen verd. Volem entendre què és, però també volem saber si realment és un vector energètic verd i lliure d'emissions, tal i com apunten els qui defensen el seu desenvolupament, volem conèixer com s'està plantejant la seva implementació, qui hi ha darrere i quins impactes invisibles deixa pel seu camí.

Per parlar-ne, tenim a Josep Nualart, investigador en energia i clima de l'ODG, la Marina Gros, responsable de la campanya de gas i co-coordinadora de l'àrea d'energia d'Ecologistas en Acción i Rafa Marrasé, periodista del mitjà Porta Enrere.