El gran tour

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens trasllada al dia de l'estrena del únic concert per a violí de Txaikovski. El va compondre durant una estada a Suïssa el 1878. Inspirat per la presència del jove violinista Josef Kotek, el compositor va completar tot el concert en menys d'un mes. Durant la composició de l'obra, Kotek i Txaikovski van col·laborar estretament, però gairebé tan bon punt la tinta del manuscrit es va assecar, Kotek va començar a refredar-se cap a l'obra i el seu autor! Mesos més tard marxava a viure a Berlín i Txaikovski quedava desolat. Però quedava aquest meravellós concert, que no va tenir una bona estrena.

Avui, el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb el cantant italià considerat el més gran dels castrats de la història, Farinelli. El 1737, en el cim més alt de la seva carrera, va ser contractat pel rei Felip V perquè amb el seu art l'ajudés a mitigar la melangia. Va estar 25 anys a la cort espanyola. Quin era el seu rol? Per què va marxar? Com a souvenir us he portat un tema dels Bee Gees. I per què? Doncs perquè ells van ser, per molts, els grans contratenors de la música lleugera. Els tres germans Gibbs, amb el seu timbre molt ben fusionat (dos d'ells eren bessons), van trobar una manera de cantar que aviat va enamorar el públic. Com? Hauràs de fer el viatge. Per cert, ets més de Farinelli o dels Bee Gees? (Degut a la festivitat a Barcelona, aquest programa és una remissió.)

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la lectura d'un conte de "Les mil i una nits", el recull de contes de la tradició àrab, persa i asiàtica. Es tracta dels contes que Xahrazad narrava al sultà Shahriar totes les nits. Ja havia manat matar tres mil esposes quan la va conèixer i ella va saber parar-ho passant mil i una nits amb Aladí, Simbad, Alí Babà, Harum el Rachid, llums meravelloses, genis, catifes voladores... Històries d'amor o tan tràgiques com còmiques, poemes, paròdies i llegendes sobre les tradicions musulmanes. El 1896 Nikolái Rimski-Kórsakov va compondre una obra mestra de la música russa: "Schéhérezade".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta d'un jove novaiorquès que tenia un somni, convertir-se en guionista de Hollywood. Es deia Robert Pirosh. El primer que va fer és escriure una carta a directors, guionistes i productors: "M'agraden les paraules. M'agraden les paraules grosses i mantegoses. M'agraden les paraules solemnes, angulars i grinyolants, com "rectilini", "malhumorat", "adinerat". M'agraden les paraules suaus amb "V". M'agraden les paraules cruixents, trencadisses i espurnejants...! Quinze anys més tard guanyava un Oscar al millor guió!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música d'un compositor sevillà nascut el 1930. I com que sempre és un bon moment per reclamar l'increïble i ric llegat dels compositors i les compositores, avui hem viatjat amb la música de Manuel Castillo. La seva obra ha estat qualificada com a "transavantguardista" amb un llenguatge propi. Tomás Marco, a la seva monografia, afirmava: "No està ni més enllà de l'avantguarda ni més cap aquí, sinó que la té en compte, la coneix, la valora, la fa servir eventualment si la necessita i es manté en uns límits de llenguatge que li són propis." Un músic oblidat i que cal reivindicar!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Viena el 23 de desembre del 1806. Hem anat a l'estrena del Concert per a violí de Beethoven, en un moment de la seva vida que la inspiració i el treball van sobrepassar tots els límits de la creativitat humana mentre lluitava amb els patiments físics i emocionals. Aquest any va escriure els tres quarts Razumovski, la Quarta Simfonia, les obertures Leonora n. 2, n. 3, la revisió de Fidelio i el seu Concert per a violí (a part d'algunes obres menors). El pas del temps s'encarregaria de donar-li l'apelatiu de geni.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins al 23 de desembre del 1806 a Viena. Hem anat a l'estrena del Concert per a violí de Beethoven en un moment de la seva vida en què la inspiració i el treball van sobrepassar tots els límits de la creativitat humana mentre lluitava amb els patiments físics i emocionals. Aquest any va escriure els tres quartets "Razumovski", la Simfonia número 4, les obertures "Leonora 2" i "Leonora 3", la revisió de "Fidelio" i el seu Concert per a violí (a part d'algunes obres menors). El pas del temps s'encarregaria de donar-li l'apel·latiu de geni.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al lloc més nord-occidental del territori contigu dels Estats Units. Per la tribu makah és la fi del món. Els makah han habitat aquest lloc durant uns 3.800 anys i han viscut de manera sostenible amb la natura tot aquest temps. La compositora canadenca Sarah Louise Bassingthwaighte s'ha inspirat en aquest lloc ("un dels meus llocs predilectes per dramàtic i bell") per escriure el seu poema simfònic "Cape Flattery", una música que no deixa indiferent.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la lectura d'un llibre que parla de l'inexorable pas del temps! L'ha escrit un filòsof francès! Què qui és? Hauràs de fer el viatge!

Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre d'altres, amb una carta que la poeta francesa del Renaixement Louise Labé va escriure a una altra poeta noble, Clémence de Bourges. S'havien conegut en un convent on totes dues havien rebut la més alta i exquisida educació. Labé era una dona culta i independent que sempre va defensar el dret de les dones a estudiar, que als setze anys (1542) es va disfressar d'home i va acompanyar un amant al setge de Perpinyà i va arribar a prendre part en els combats. La carta va adreçada a de Bourges, però podria anar adreçada a totes les dones de la seva època: "Ha arribat el moment, senyora, que les severes lleis dels homes ja no impedeixin a les dones dedicar-se a les ciències i altres branques del coneixement (...)". Com a regal, una altra poeta del Renaixement, Veronica Franco --aquesta era cortesana, és a dir, treballava com a prostituta de luxe--, a la ciutat de Venècia. La seva inspiració la trobava en els clients. Com? .....!