El millor dels temps

La versió musical (i musical cinematogràfica) de la famosa obra de teatre "Pigmalió" de G. B. Shaw va ser un dels èxits dels musicals dels anys 60. Amb el títol de "My Fair Lady", va centrar l'atenció dels Premis Tony i dels Oscars del seu moment. Amb dues importants actrius fent de protagonista femenina. O tres? Tot plegat una sèrie de traïcions i cops de sort que van fer que veiés la llum un dels musicals més clàssics i famosos de la història.

Hi ha obres que són fruit d'una planificació excel·lent, d'una depurada tècnica del compositor o d'un bon treball d'equip. I algunes, com "Oliver!", són el fruit de la intuïció i el geni del seu creador. Encara que no ho sembli, aquesta adaptació de l'obra de Dickens per part de Lionel Burt és un dels musicals més atípics i poc convencionals de tots els temps.

La coreografia sempre ha estat un dels elements principals en un musical americà. Però entre el seu naixement i el seu present hi ha tota una evolució sobre què significa ballar a Broadway.

Els darrers 10 anys no han estat especialment brillants a Broadway. Però ens han deixat un grapat de cançons, interpretacions, imatges i històries que passaran sens dubte a la història.

La sàtira ha estat sempre un gènere molt apreciat en el teatre musical. Però, estava preparat, Broadway, per s un musical ple d'acudits sobre els mormons, els rituals africans, la sida, la sexualitat i "Star Wars"? "The Book of Mormon" demostra que sí.

La primera dècada del nou mil·lenni va ser dura per a Broadway. Se'n va ressentir la qualitat dels espectacles i de les partitures, però finalment va aconseguir un cert equilibri entre allò més descaradament comercial i allò més creatiu.

Malgrat que no abunden les grans idees al Broadway dels primers 2000, alguns espectacles marquen el pas amb nous sons, noves idees i nous temes.

"Wicked" és un dels musicals més controvertits de la dècada; per uns, una mediocritat creativa; per d'altres, un producte impecablement comercial. Però ningú dubta que sempre trobarem un nou "Defying gravity" d'aquest espectacle en una nova versió.

"Hairspray" és un musical divertit i festiu que parla de temes seriosos. La segregació racial als EUA durant els anys 60 i la discriminació que pateixen les dones amb sobrepès són el teló de fons d'aquesta comèdia esbojarrada que té molt poc de superficial. En repassem les diverses versions teatrals i cinematogràfiques. I que no pari el ritme!

CITY OF ANGELS i EL MISTERI DE CY COLEMAN

Què passa quan uneixes novel·la negra, cinema de detectius i el talent de Cy Coleman? Que tens una petita joia del musical americà, City of Angels, que es reestrenava recentment al West End londinenc i que investiguem aquesta setmana.

LA PERLA: DUET DE LA CODEPENDÈNCIA

Randy Graff va estrenar a Broadway City of Angels i anys més tard interpretava el seu tema més popular en un medley original, divertidíssim i fresc.

Broadway encara la fi de segle intentant allunyar-se del model britànic però buscant l'èxit comercial. I el trobarà de la mà de la corporació Disney, que aportarà el contrapès a una dècada de foscor temàtica i escènica en el musical americà.

La perla serà "Another day". "Rent" és, sens dubte, el millor musical americà dels 90. I "Another day" esdevé llavors, igual que ara, quasi un crit a la supervivència. Aquí en teniu una de les millors versions!

Sens dubte, "The Phantom of the Opera", d'Andrew Lloyd-Webber, és un dels clàssics populars del teatre musical. Però és tot perfecte? Analitzem els errors i els encerts de la dramatúrgia, la composició, la direcció i el càsting d'aquesta obra emblemàtica.

"The Music of the Night" és el tema més popular de "The Phantom of the Opera". Però sabieu que la seva història ve de molt enrere?