El millor dels temps

La recuperació econòmica de Nord-amèrica va significar també la recuperació de Broadway als anys 80. Però com s'havien d'encarar els nous temps musicalment i creativament? La resposta no va arribar de Nova York, sinó del West End. Començava la conquesta britànica de Broadway i la resposta estatunitenca no es va fer esperar.

Gene Kelly deia que Fred Astaire era el Cary Grant de la dansa i que ell era el Marlon Brando. Algú va dir que l'un ballava a terra i l'altre, a l'aire. Eren dos estils diferents i tots dos igual de brillants. Ens van fascinar i van omplir les pantalles dels cinemes i de les televisions durant dècades. Dediquem un programa a repassar-ne la trajectòria i davant la pregunta recurrent de qui era millor ens rendim i acabem responent: tots dos!

El musical nord-americà travessa els seus moments més crítics a la dècada dels 70. Allunyat del gran públic, sense poder ser el referent musical de les noves generacions i en plena crisi econòmica, només li queden tres opcions: aferrar-se a la tradició, adoptar els nous sons i temàtiques o reinventar-se.

La Perla: "At The Ballet"

"A Chorus Line" és possiblement el musical definitiu dels 70. Aquí en deixem una versió que uneix veus del musical clàssic amb el més modern.

"El millor dels temps" torna amb el desig d'aportar la vitalitat, l'alegria i també l'esperit crític que ofereixen els musicals a totes les situacions socialment o històricament complicades i dedica la seva primera emissió a homenatjar Stephen Sondheim, que ha fet 90 anys durant aquest confinament. Ho fa amb un primer programa basat en cançons d'aquest compositor que inspiren, reconforten o animen.

De "Hello Dolly" a "Hair". Així podríem descriure el canvi brutal que fa el musical de Broadway en la dècada en la qual els EUA es rendien al rock, i el teatre intentava saber com entrar en una nova època.

Celebrem l'aniversari d'una de les obres més revolucionàries del musical contemporani, "Company" de Stephen Sondheim analitzem què va significar en el seu moment el seu dur plantejament sobre el món de la parella i com ha sabut (o no) adaptar-se als nous temps.

L'any 2000 es va produir una coincidència curiosa en el món del musical: l'estrena quasi simultània de dues adaptacions de The Wild Party, el poema de Joseph Moncure March, per Michael John LaChiusa i Andrew Lippa respectivament. Dues aproximacions tan diferents que ens permeten copsar l'estat del teatre musical a l'inici de segle.

Alguns discos han esdevingut musicals a Broadway. El més recent, l'adaptació de Jagged Little Pill d'Alanis Morissette, un gran èxit aquesta temporada. Intel·ligència, emocions, consciència social i un trauma són la clau d'aquesta arriscada aposta.

La victòria de "(I'm gonna) Love me again" d'Elton John als Oscars ens ajuda a parlar d'una categoria de cançons molt específica: aquelles que van ser escrites expressament per a l'adaptació cinematogràfica d'un musical teatral. És possible afegir material nou a "Les miserables", "The phantom of the opera" o "A chorus line" i que no grinyoli?

Tot i no ser una dècada rica en innovacions musicals o creatives, els anys 50 a Broadway són d'una extraordinària riquesa i maduresa. Clàssics com "My Fair Lady", "West Side Story", "Gypsy o Guys & Dolls" ensenyen que el teatre musical viu l'esplendor de l'època daurada.