El Polígon

Ha arribat el moment en que ens tornem a prendre seriosament la fenya. A 3 setmanes d'unes eleccions generals i a 7 mesos de les municipals, toca arremangar-se i donar a la gent el que necessita: Contingut estúpid sobre el seu poble sense actualitat caducada ni parides d'aquestes.

Anàlisi, opinió, insults... torna El Polígon OG. Comenteu i participeu.

Tornem de vacances amb totes les ganes de fer d'opinòlegs malpagats al voltant del poble més fascinant del sud del Vallès Occidental que comença amb "Mont" i acaba amb "ixac". Camps de futbol, brossa allà on miris, Ceuta se vende o se defiende. Res és suficientment complex per escapar de la nostra mirada crítica i agosarada.

Llarga vida al Polígon fins d'aquí 8 mesos.

Doncs això, que és agost, fa calor, que si encara no heu marxat por ahí ens ajuntem a fer el pallasso i la gent es posa intensa i vol parlar de coses serioses i treure papers perquè patatas i a més plou. Com a mínim dura més de dues hores i així podeu aprofitar totes les vacances per escoltar tranquil·lament. Salut.

Festes i Ple Ordinari més ordinari que mai i aquí decideixo jo el que és ajudar i el que és una broma de mal gust. Ens preocupa que passem un any amb la crispació pels núvols, però no serem nosaltres qui la rebaixi, que ens deixen els programes fets i llestos per embolicar.

Per variar fem un programa parlant de mandangues que posen al govern en situacions incòmodes i resulta que en l'estona que es triga a editar i penjar això, ja han actuat i "solucionat" la papereta. Tot i així, la Ro creu que el programa serveix perquè el parxe que han posat no ataca l'arrel del problema, que és del que realment parlem.

Yoquese senyora. Així és molt difícil.

Bona Festa Major.

En Gonzo i en Toni demanen disculpes per les parides que van dient quan es deixen anar en directe (i perquè els han fotut bronca amb raó), tenim la neteja de l'episodi aquell dels Simpsons i un regidor s'enfronta al poder mediàtic de La Veu perquè té enveja i necessita reconeixement cada dia.

El que ve sent el poble últimament, vaja.

L'episodi més multitudinari de la història amb el col·lectiu PedalantxMontcada, que molta bici però no saben qui és Tadej. Com són bona gent els deixem passar i dir la seva una estona. Montcada i Reixac, ciutat policialitzada i desconeixem els motius pels quals no hem guanyat cap dels nous premis Montcada i Reixac. Mà negra? El Senyor Bombita està contra nostre?

Per fi tornem a tenir personal convidat, i aquesta vegada una gran de la comunicació del país com és la Núria Torreblanca. Ens explica com fer les coses bé i a estones l'escoltem. També passem revista a la interminable llista de successos i ens endinsem a casa del Señor Bombita amb els nostres nous zumbats preferits.

Ja es veia venir fa temps que tant d'esquí i coses despistant-nos no era sa. Com diu un grupet d'aquells de Festes Majors, "havia de passar". A la mitja hora ja estava el Gonzalo dient que se li feia llarg, però en Toni es fa amb el control de tot plegat i acabem sent més savis que abans de començar.

Volem un premi Montcada i Reixac, inscriviu-nos.

Ens apareix el coordinador directament del dinar d'empresa i qualsevol cosa preparada se'n va a la merda automàticament. Tanquem l'any "por todo lo bajo", però es feliciten les festes, que al final això la gent ho agraeix.

Fins l'any que ve jahahahahajahah.