Els Podcasts del Mercat de les Flors

En plena super lluna d'agost, Paloma Muñoz surt a mirar el cel i les estrelles. Ha tornat, com fa cada any, a la seva Sibèria particular, un racó d’Extremadura on es troben les arrels que la fan moure, i que ressonen en la seva creació La quijá. Els seus pensaments s'entrellacen amb l’univers sonor de Rosalia, Nino de Elche, Extremoduro, h hunt i Antonio Mairena, mentre de fons se senten grills, conills i fins i tot algun ovni.

Paloma Muñoz presenta 'La Quijá', del 3 al 7 d'octubre, al Mercat de les Flors

Format en interpretació de dansa a Amsterdam, Aimar Pérez Galí ha guanyat premis de poesia i ha inventat un parell de jocs de taula, tot i que principalment crea coreografies i treballa en marcs pedagògics. També va estar profundament tocat pel mestratge de Paul Preciado, amb qui va entendre que la paraula que ve del cos conté una veritat profunda. D'aquí que utilitzi les eines del ballarí -l'escolta i l'experimentació- en múltiples i diverses expressions.

En aquesta entrevista, el dia abans d’estrenar Tragédie al Mercat de les Flors, Olivier Dubois revela el seu geni, l’àngel i el dimoni que du a dins seu. Segons ell, la bellesa conviu amb allò terrible, i el caos és un ordre que simplement no arribem a comprendre. 

La dansa esportiva és el punt de partida que Joaquín Collado utilitza per esborronar els límits dels cos. Mentre assaja Hacia un sol negro, Collado ens parla de les teles que va deixar a la intempèrie perquè mutessin de color, de la monstruositat, de com expandir la idea de ballarí contemporani i del cultiu de xampinyons al seu poble de Villamalea. Allà és on ha creat un festival de dansa anomenat Paisaje.

Ens endinsem en els magatzems del Mercat de les Flors de la mà de Constanza Brnčić. Mentre descobrim què s'amaga en aquests espais tan poc coneguts del teatre, la coreògrafa, que està a punt d'estrenar Peça sense mi, ens desvela dos aspectes que, segons ella, ens fan humans: la transformació i l'escalfor.

Núria Guiu ha treballat de ballarina amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company, Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal o Kobalt Works. Recentment ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2022, la distinció cultural més prestigiosa de Catalunya. Des de la temporada 2021-22 fins al 2023 col·labora amb el Mercat de les Flors com a artista resident presentant les seves creacions. En aquest podcast ens explica la seva aproximació a la dansa i la coreorafia.

Lia Rodrigues té una força imparable i als seus 67 anys continua sent una artista de referència en el context de la dansa contemporània mundial mentre treballa des del lloc més humil d'un país enorme, la favela de Maré, a Rio de Janeiro (Brasil). Parlem amb ella sobre Furia i Encantado, les seves darreres peces que ens explica sense donar receptes tancades, però deixant molt clar quin és el paper de l'art i la relació obligada que ha de tenir amb l’ètica.

Des de Florència, Thomas Hauert ens parla del que considera més important de la dansa: el plaer de ballar. Això és el que intenta transmetre als seus alumnes, tant a la Manufacture de Lausanne, com a l'escola PARTS o en els tallers que fa per tot el món. A Barcelona ha vingut repetides vegades i hi ha deixat una empremta important. També ens explica que li agraden els documentals d'animals i del molt que compartim amb ells. La seva companyia, ZOO, va ser creada el 1998 amb una primera peça que s'inspirava en fotografies de zoològics. El seu alter ego és un ós.

Mette Ingvartsen diu que creu en el teatre. Aquesta coreògrafa i acadèmica danesa veu el teatre com un espai d'utopia que serveix per replantejar els rols de gènere, indagar en la imatge de la monstruositat contemporània i assajar noves trobades. En algunes de les seves obres, la nuesa i la sexualitat són eixos de plantejament coreogràfic, si bé es presenten amb una diversitat estilística de tal llibertat que semblen fetes per creadors diferents. Mette Ingvartsen només busca la coherència en la pròpia obra i amb ella mateixa.

Passegem amb Júlia Robert i Rudi Cole mentre ens porten a visitar un pi centenari, un lloc molt especial per a ells. Un indret on connecten amb el silenci, amb l'espai i on poden abandonar-se a la introspecció, que són eines de vida tant com material coreogràfic.

La companyia HUMANHOOD va ser creada l’any 2016 per la catalana Júlia Robert i el britànic Rudi Cole, amb treballs que combinen ciència i misticisme. El treball de la companyia deriva de la seva fascinació pels descobriments de la física moderna i la saviesa del misticisme oriental, tot fusionant aquests dos mons aparentment contrastats i abstractes en el cos humà i la fluïdesa del moviment. Les seves peces són processos que s’entrellacen uns amb els altres, combinant el seu creixement espiritual amb l’artístic. Durant la temporada 2021-2022 han presentat al Mercat dues creacions: Zero, un duet ja estrenat a Barcelona que es va tornar a representar a la ciutat per darrer cop, i la nova creació Infinit, en coproducció amb l’estructura londinenca Sadler’s Wells i el mateix Mercat de les Flors.