En aquest episodi parlem de les bombes d’insulina amb la Dra. Mònica Navalpotro. Ens explica que són, com funcionen i com gestionar les complicacions que puguin sorgir quan ens trobem una persona que en porta.

Com que és un dispositiu molt útil per a les persones diabètiques, cada cop en veurem més. Paga la pena preparar-se abans que no ens ho trobem i no sapiguem què fer-ne.

La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtriques amb l’objectiu d’assenyalar una sèrie de pràctiques que cal evitar en l’atenció del pacient pediàtric en atenció primària, urgències, hospitalització, cures intensives i domicili, per exemple, i relacionades amb les urgències:

No administrar antibiòtic en infeccions respiratòries víriques no complicades.

No retardar l’inici d’antibioticoteràpia empírica per obtenir cultius en un pacient amb sospita clínica de sèpsia.

No deixar de comunicar qualsevol sospita de maltractament o abús infantil.

No administrar aigua, llet o carbó activat després de la ingesta de productes domèstics o industrials.

No administrar fluids hipotònics com a manteniment.

No retardar l’administració d’adrenalina IM en l’anafilaxi

No prolongar la durada del tractament antibiòtic més temps del recomanat

No demorar la col·locació d’un accés intraossi en parada cardiorespiratòria si no s’ha aconseguit via venosa

El document en PDF: Recomanacions de NO FER de l’AEP

En Xavi ens explica uns quants mots relacionats amb la diabetis:

Institut de Formació Mèdica i Lideratge[CA], és l’entitat dels diferents col·legis de metges de Catalunya per la formació mèdica dels seus col·legiats, però també d’altres professionals. A l’Albert li ha cridat l’atenció aquest curs en línia sobre l’activació dels codis d’emergència a Catalunya. També hi ha força formació en ecografia clínica.

BPModel.org[EN], una eina que ens pot ajudar a optimitzar el tractament de la hipertensió. És una calculadora que ens permet estimar l’efecte reductor de la pressió segons el tractament que triem. Basa el seu càlcul en els resultats d’una metaanàlisi amb més de 100.000 pacients inclosos.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol

Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio, Nvidia Broadcast

La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtriques amb l’objectiu d’assenyalar una sèrie de pràctiques que cal evitar en l’atenció del pacient pediàtric en atenció primària, urgències, hospitalització, cures intensives i domicili, per exemple, i relacionades amb les urgències:

No administrar antibiòtic en infeccions respiratòries víriques no complicades.

No retardar l’inici d’antibioticoteràpia empírica per obtenir cultius en un pacient amb sospita clínica de sèpsia.

No deixar de comunicar qualsevol sospita de maltractament o abús infantil.

No administrar aigua, llet o carbó activat després de la ingesta de productes domèstics o industrials.

No administrar fluids hipotònics com a manteniment.

No retardar l’administració d’adrenalina IM en l’anafilaxi

No prolongar la durada del tractament antibiòtic més temps del recomanat

No demorar la col·locació d’un accés intraossi en parada cardiorespiratòria si no s’ha aconseguit via venosa

El document en PDF: Recomanacions de NO FER de l’AEP

Transcripció de l’àudio

En aquest episodi conversem al voltant d’una entrada al blog d’en Xavi sobre el treball per torns. Aquesta és una realitat de tots els que treballem en el nostre sector i cal saber-ne les conseqüències i com reduir-ne les afectacions.

Ampliem aquesta secció per incloure no només recomanacions més o menys “oficials” sobre l’activitat de poc valor que no hauríem de fer, sinó també aquells “mites” que potser no tenen cap recomanació, però que són això, mites.

Un mite és un relat fabulós desconnectat de la realitat, i d’això en tenim molts exemples en medicina. En aquest episodi parlem del mite de buidar de forma gradual un sondatge vesical. No cal fer-ho i es pot deixar que buidi sense més limitació que la del diàmetre de la sonda.

I aquest mite també té unes recomanacions que ens dona el preevid de Múrcia Salud.

En Xavi comença amb una sèrie de termes relacionats amb el tema d’aquest episodi, però segueix amb d’altres que troba interessants:

I l’Albert recull un parell de mots que no sabia quan li han demanat com es deia en català:

The PITT[EN], una sèrie mèdica. A l’Albert li hi ha agradat i troba que hi ha molts moments educatius. En la primera temporada són 15 capítols que corresponen cadascun a una hora del torn de treball. La trobareu en anglès a MAX. I es veu que els han donat alguns Emmy i tot.

CONCEPTOS2025[ES], un congrés en format de xerrades curtes organitzat per SEMES. Es farà a Burgos, del 19 al 21 de novembre. El format d’aquestes xerrades de deu minuts força els ponents a sintetitzar molt el contingut que volen que arribi als oients, i per això han d’anar directes al gra.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial: Es caulets, de Trèvol

Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio, Nvidia Broadcast

Per aquest Menys és Més parlem d’un mite de la medicina, escoltat primer en el pòdcast francòfon les Bruits du Déchoc.

Aquest mite és el fet de buidar de forma gradual la bufeta urinària després d’un sondatge vesical per evacuar una retenció aguda d’orina. El servei Preevid, de preguntes-respostes, del servei de salut de Múrcia, MúrciaSalud, respon a la pregunta de “S’ha d’evacuar de forma gradual la bufeta urinària després d’un sondatge per retenció i globus vesical?“. En l’actualització que en fan el 2018 aporten la referència a un assaig clínic aleatoritzat que no mostra cap diferència en l’aparició de complicacions com hipotensió o hemorràgia entre els grups de buidatge gradual o ràpid.

Per tant, no és necessari aturar el buidatge de la bufeta després d’un sondatge vesical.

Transcripció de l’àudio

L’Albert va fer una entrada al seu blog parlant del patró d’Infart Agut de Miocardi Oclusiu (IAMO) més precoç, les ondes T hiperagudes. En aquest episodi en parlem

Com que parlem d’un tema tan visual com l’electrocardiografia n’hem fet una versió en vídeo i compartim amb vosaltres la presentació que hem fet servir per mostrar els exemples. També n’hem publicat el vídeo al nostre canal de Youtube.

El Menys és Més d’aquest episodi és una llista, publicada al JAMA, de les cinc Recomanacions més importants de No Fer al servei d’urgències. És del 2014, però més de 10 anys després encara hi ha coses que no fem…

En l’UrgemMot d’aquest episodi parlem de diferents paraules relacionades amb l’infart o l’ECG, com elèctrode en comptes d’electrode, antiagregant que no cal que hi afegim plaquetari, complex QRS, que alguns poden ser molt complexes ;). En comptes de flutter n’hem de dir aleteig i si parlem de fibril·lo-flutter serà aleteig-fibril·lació, també hem de fer servir blocadors i blocatge i no bloquejadors o bloquejos. A més d’aquests també en comenten alguns més a l’àudio

I parlem extensament perquè fem servir onda en comptes d’ona per referir-nos a les diferents morfologies del traç de l’electrocardiograma.

En Xavi ens recomana el pòdcast L’ofici de viure, un programa veterà de Catalunya Ràdio. Especialment, l’episodi del 6 d’abril de 2025 que es titula enfadar-se o no enfadar-se.

Les últimes setmanes els oients en el grup de Telegram ens heu fet arribar algunes actualitzacions de recomanacions prèvies que hem anat fent a l’EMPodCat o ens n’heu proposat alguna:

L’Albert també ens recomana un manual d’ECG, Electrocardiografia al teu abast dels Drs. Ramon Brugada i Manjot Singh, a https://www.documentauniversitaria.com/, però ara no hi és en català. Els haurem de demanar que n’imprimeixin una altra edició.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial: La Flama, d’Obrint Pas

Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio

El Menys és Més d’aquest episodi és una llista, publicada al JAMA, de les cinc Recomanacions més importants de No Fer al servei d’urgències. És del 2014, però més de 10 anys després encara hi ha coses que no fem…

Aquest Top-5 inclou:

L’article en PDF

Transcripció de l’àudio

L’encefalopatia hepàtica és una complicació neuropsiquiàtrica associada habitualment a la malaltia hepàtica crònica i el desviament de la sang portal. Seguint una entrada a l’Urgem.cat, descrivim quines característiques necessitem per a classificar-la, quins són els factors precipitants, quin és el diagnòstic diferencial i les diverses modalitats de tractament.

També l’ús de lactulosa i rifaximina com a teràpies principals per als episodis aguts i la prevenció de recurrències. També parlem d’altres tractaments com el polietilenglicol, la tiamina, la retirada de diürètics i de sedants.

El Menys és Més d’aquest episodi és una de les cinc recomanacions sobre proves i tractaments en hepatologia del Choosing Wisely Canada, actualitzada el desembre del 2024.

Ens diu que no hem de demanar els nivells d’amoni en sang en el procés diagnòstic de l’encefalopatia hepàtica. Les fonts d’aquesta recomanació expliquen que els nivells d’aquesta substància en sèrum no aporten cap informació útil ni per al diagnòstic, classificació o pronòstic de l’encefalopatia hepàtica en els pacients amb malaltia hepàtica crònica. I rarament la concentració d’aquest amoni es correlaciona amb la gravetat de la malaltia.

La mateixa recomanació també la trobem al choosing wisely italià, aquest cop en les 5 recomanacions de laboratori i patologia clínica. I el 2017 també se’n va publicar un Things we do for no reason.

En les recomanacions sobre hepatologia també en trobem una altra d’interessant referent a la transfusió de plasma, plaquetes o la infusió de vitamina K per a corregir valors analítics de coagulació en pacients en cirrosi abans de fer-los procediments d’alt risc.

Tremolor d’esbatec, millor que asterixi, però no flapping o asterixis.

Derivació, en lloc de shunt, com la derivació portosistèmica.

Letargia, paraula plana. La seva síl·laba tònica és -gi-. Error habitual de pronunciació.

Deliri, en lloc de delirium, que és la forma anglesa i llatina.

Ènema, paraula esdrúixola, amb accent obert a la primera lletra. Millor que lavativa.

Vitamina B1, millor que tiamina.

La primera recomanació és el lloc web de la xarxa d’urgències de la regió de l’Alvèrnia-Roine-Alps, Urg d’ARA[FR].

Hi podreu trobar informació sobre aquesta xarxa, però a l’Albert li ha agradat per tota la informació que hi ha a la pestanya “referentiels”, amb fitxes resum per al tractament de força patologies relacionades amb la urgència.

En Xavi ens recomana els documents de posicionament de la Societat Catalana de Digestologia[CA], aquests documents són redactats per diferents experts d’aquesta societat d’acord amb l’estat de l’art de la literatura sobre diferents patologies i ens recomanen la terapèutica més actualitzada.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial: La Flama, d’Obrint Pas

Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio

Aquest Menys és Més és una de les cinc recomanacions sobre proves i tractaments en hepatologia del Choosing Wisely Canada actualitzada el desembre del 2024.

Ens diu que no hem de demanar els nivells d’amoni en sang en el procés diagnòstic de l’encefalopatia hepàtica. Les fonts d’aquesta recomanació expliquen que els nivells d’aquesta substància en sèrum no aporten cap informació útil ni per al diagnòstic, classificació o pronòstic de l’encefalopatia hepàtica en els pacients amb malaltia hepàtica crònica. I rarament la concentració d’aquest amoni es correlaciona amb la gravetat de la malaltia.

La mateixa recomanació també la trobem al choosing wisely italià, aquest cop en les 5 recomanacions de laboratori i patologia clínica. I el 2017 també se’n va publicar un Things we do for no reason.

En les recomanacions sobre hepatologia també en trobem una altra d’interessant referent a la transfusió de substàncies per a corregir valors analítics de coagulació en pacients en cirrosi abans de fer-los procediments d’alt risc, en parlem una mica més en l’episodi 47.

Transcripció de l’àudio

En aquest episodi ens acompanya un convidat, el Dr José Luís Ballvé, metge de família del CAP la Florida de l’Hospitalet de Llobregat i investigador de l’IDIAP Jordi Gol

Parlem amb ell del seu camp d’expertesa, el vertigen. Fem moltes referències a la maniobra de Dix-Hallpike per determinar si és un vertigen posicional paroxismal benigne d’entre altres causes més greus.

I en cas que confirmem que és un vertigen posicional podem fer la maniobra d’Epley per tractar-lo de forma molt eficaç.

Algunes referències més sobre el tema i el convidat:

https://www.ccma.cat/324/et-roda-el-cap-potser-tens-vertigen-posicional-un-mareig-facil-de-tractar/noticia/3288510

Per aquest Menys és Més parlem d’una recomanació de l’Essencial

La recomanació ens diu que no s’ha de prescriure medicació per al tractament del vertigen posicional paroxístic benigne, del tipus que sigui, neurolèptics, antihistamínics, benzodiazepines o la betahistina. Aquesta patologia s’ha de diagnosticar amb la maniobra de Dix-Hallpike i tractar primàriament amb la maniobra d’Epley.

PDF de l’article original

Relacionats amb el tema d’avui us portem aquests dos termes que sovint diem malament:

L’Albert ens proposa el canal de youtube del Dr Peter Johns[EN], un urgentòleg canadenc amb molt d’interès en el vertigen. Hi trobareu vídeos de totes les maniobres que es poden fer per diagnosticar i tractar aquesta patologia.

I en Xavi ens proposa openevidence.com, un buscador mèdic de la Clínica Mayo i del grup NEJM, que treballa amb intel·ligència artificial per a buscar i sintetitzar l’evidència científica i respondre els teus dubtes sobre qualsevol problema de salut. Pots preguntar amb llenguatge natural, en qualsevol idioma i obtindràs la resposta en aquest idioma. Gratuït.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial: La Flama, d’Obrint Pas

Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Ubuntu Studio

Per aquest Menys és Més parlem d’una recomanació de l’Essencial

La recomanació ens diu que no s’ha de prescriure medicació per al tractament del vertigen posicional paroxístic benigne, del tipus que sigui, neurolèptics, antihistamínics, benzodiazepines o la betahistina. Aquesta patologia s’ha de diagnosticar amb la maniobra de Dix-Hallpike i tractar primàriament amb la maniobra d’Epley.

PDF de l’article original

Transcripció de l’àudio