Fins ara, hem desgranat la situació que travessa la llibertat d’expressió a Centreamèrica a partir del testimoni i narració de periodistes que han estat assetjats i perseguits pels governs autoritaris i els poders fàctics de la regió. Més enllà de retratar el modus operandi d’aquests, urgeix preguntar-se per les respostes a l’hostigament i a la crisi social, política i econòmica en què s’emmarca. De quina manera s’està organitzant el gremi periodístic per resistir en l’exercici de la professió? I quines són les claus per sortir de les múltiples crisis que atravessa la regió, segons les seves organitzacions de drets humans? 

GUIÓ I LOCUCIÓ: Jordi de Miguel

DISSENY DE SO I PRODUCCIÓ: Carles Castro

Durant el mandat presidencial d’Alejandro Giammattei (2020-2024), antecessor del nou president Bernardo Arévalo, una dotzena de periodistes s’han exiliat a causa de persecucions penals i assenyalaments d’obstruir la justícia iniciades arran de l’expulsió de la Comissió Internacional contra la Impunitat de Guatemala (CICIG). El cas del judici i empresonament de José Rubén Zamora, director de El Periódico que havia denunciat reiteradament la corrupció governamental, és el més emblemàtic. Parlem de la situació actual del país amb Juan Luis Font, periodista d’investigació de Con Criterio, i amb la comunicadora popular de Festvales Solidarios Lucía Ixchíu, també exilada. 

GUIÓ I LOCUCIÓ: Jordi de Miguel

DISSENY DE SO I EDICIÓ: Carles Castro

Malgrat el recent canvi de govern, esperonat per una promesa de defensa dels drets humans, la situació de la premsa a Hondures segueix sent una de les més crítiques del continent. Cinc periodistes han estat assassinats des del 2022, mentre que, segons l’ONU, en el 2023 s’han registrat 53 casos de vulneracions contra periodistes. El debilitament del Mecanisme de Protecció per a periodistes i defensors dels drets humans, l’assetjament des de xarxes socials i la no despenalització dels delictes contra l’honor han estat criticades recentment per diverses organitzacions per a la llibertat d’expressió. Parlem amb Wendy Funes, directora del mitjà Reporteros de Investigación i amb Ismael Moreno, director de Radio Progreso.

GUIÓ I LOCUCIÓ: Jordi de Miguel

DISSENY DE SO I EDICIÓ: Carles Castro

Des de la seva arribada al poder el 2019, Nayib Bukele s’ha afiançat en el poder erosionant la institucionalitat salvadorenca, particularment del poder judicial. Paral·lelament, els missatges i amenaces vers els periodistes independents s’han endurit. El 2022, es va saber que 22 periodistes del mitjà independent El Faro, molt crític amb la gestió de Bukele, van ser massivament espiats amb el programari Pegasus. Davant els creixents perills, l’abril de 2023, la direcció del diari va decidir traslladar la seva estructura legal i administrativa a Costa Rica. Parlem amb el seu director, Carlos Dada, i amb la presidenta de l’Asociación de Periodistas de El Salvador (APES) Angélica Cárcamo.

GUIÓ I LOCUCIÓ: Jordi de Miguel

DISSENY DE SO I EDICIÓ: Carles Castro

Des de la rebel·lió popular contra el govern nicaragüenc, l’abril de 2018, l’executiu de Daniel Ortega ha tancat i expropiat desenes de mitjans crítics amb la seva administració. Prop de 200 periodistes, segons organitzacions de drets humans, han hagut d’exiliar-se. Alguns d’ells, com Miguel Mendoza, Miguel Mora i Lucía Pineda, empresonats durant més d’un any, també han estat desnacionalitzats. Parlem de la situació al país i de com seguir fent periodisme crític des de l’exili amb Carlos Fernando Chamorro, director de Confidencial, i Martha Irene Sánchez, presidenta del Periodistas y Comunicadores Independientes de Nicaragua (PCIN).

GUIÓ I LOCUCIÓ: Jordi de Miguel

DISSENY DE SO I EDICIÓ: Carles Castro