Entre Llibres

Us ha passat alguna vegada que heu hagut de parar de llegir perquè el llibre era tan intens, tan dur, que us superava? Doncs això és el que em va passar a mi mentre llegia El mar, de Blai Bonet, el llibre que comentem al programa 36 del pòdcast Lletres i mots.

La descripció dels successos és tan cruel que vaig haver d'aturar-me, respirar i deixar de llegir. Però una força curiosa m'atreia per continuar la lectura.

Bon dia, lectors!

En aquest capítol especial tindrem una convidada de luxe, la Txell Lafuente, professora de literatura, que ha fet una tesi doctoral del llibre del qual parlarem.

I, com en cada programa, la mirada de Gema Ciuró, la directora de la Biblioteca Roberto Bolaño.

Voleu saber per què és tan seductora aquesta novel·la? I per què Blai Bonet està considerat com un dels millors escriptors en català?

Almudena Montaño India

#Periodista

Una joia literària no apta per a persones que vulguin lectures fàcils i ràpides ;-)

L'autor del llibre del qual parlem avui es va motivar a escriure'l arran de conèixer l’existència d’una carta en la qual un amic li explicava a un altre que el rei d’Etiòpia, Theodoros, s’havia suïcidat després de ser derrotat per les tropes angleses. L’autor és Mircea Cãrtãrescu -considerat el millor autor romanès- i el llibre es titula Theodoros. 

Recorda les obres èpiques gregues, a l’estil d’Odissea, i es recrea amb la descripció de molts personatges històrics reals, parla de filosofia i també fa referències a l’Antic i Nou Testament.

Us atreviu a llegir-lo?

Al pòdcast de juliol de Lletres i mots conversem sobre la biografia del músic i compositor Mozart, concretament el llibre es titula 1791. El último año de Mozart, de l’escriptor H.C. Robbins Landon.

L’autor va nèixer a Boston l’any 1926. És historiador i musicòleg i considerat el màxim expert en la vida i obra de Mozart.

El 1791 és l’any de la mort de Mozart. També és l’any del concert per a clarinet, de La flauta màgica i del Rèquiem. És una successió d’obres mestres, un dels seus moments més creatius.

Mozart va morir bruscament als 35 anys enmig d’aquestacreativitat, esgotat, segons alguns, per l’excès de treball.

Al pòdcast comentem la seva vida, la seva obra i també les anècdotes del gran músic. Vols descubrir-les? Escolta el pòdcast!

Al programa 33 del pòdcast Lletres i mots parlem d’una novel·la de suspens on, ja us avancem, hi ha un assassinat.

El llibre es titula Estremida memòria, de l’autor Jesús Moncada. No descobrirem tots els detalls perquè no volem fer espòiler, però sí que us assegurem que haureu d’estar molt atents si voleu entendre l’argument del llibre, que sembla un trencaclosques.

L’autor explica la història de forma coral, a través de diferents personatges que narren la història des del seu punt de vista. És una obra molt ben escrita, complicada, on l’autor va avançant unes pistes d’un crim perquè els lectors puguin entendre els fets un cop finalitza el llibre.

Jesús Moncada és un escriptor català, de la Franja de Ponent, que va morir l’any 2005. És un dels autors més traduïts de la seva època i va rebre diversos premis per la seva obra, entre els que destaquen: el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Creixells de Narrativa o la Creu de Sant Jordi l’any 2002.

Mequinensa, la localitat on va viure fins que va desaparèixer negada per l’embassament de Riba-roja d’Ebre, és l’escenari principal de la seva obra literària: El Cafè de la Granota, Calaveres atònites, Camí de Sirga, La galeria de les estàtues i Estremida memòria.

Us convidem a escoltar aquest capítol sobre Estremida memòria, us ho passareu molt bé!

Llegiu novel·la gràfica? Us agraden els llibres amb il·lustracions i text que expliquen una història completa?

Avui parlarem de les novel·les gràfiques i, per tastar aquest registre, hem triat tres obres molt originals: dues novel·les gràfiques de Paco Roca: Arrugues i La casa; i un llibre de Marina Sáez titulat Aiguagim. 

Tot i que ens recorda un còmic, la principal diferència entre una novel·la gràfica i el còmic és que el còmic acostuma a presentar-se en entregues periòdiques i la novel·la gràfica acostuma a presentar una història tancada, amb desenllaç, personatges, estructura narrativa i evolució argumental.

En novel·la gràfica, les il·lustracions no són només un acompanyament sinó que formen part essencial del relat: les vinyetes i els diàlegs ajuden a construir la història i a transmetre emocions que a vegades no aconsegueixen les paraules per si soles.

Arriba la primavera i de quina millor manera podem començar-la al pòdcast lletres i mots? Doncs parlant d’un llibre sobre música i també ocells. Es titula “Una màquina d’espavilar ocells de nit”, de l’escriptor Jordi Lara.

És una novel·la, on s’hi barreja l’assaig, la biografia i la ficció. Són vuit relats independents, però vinculats pel tema de la música de cobla. És la història d’un jove estudiant de música que entra a formar part d’un conjunt de músics veterans i molt peculiars.Amb ells, investiga la vida i també l’obra de rares celebritats artístiques del passat; i li serveix d’excusa per parlar de la seva vida a través del tema de la música i el món sardanístic.

A més de reflexions sobre l’amor, l’autor parla del pas del temps i de la manera com cadascú intenta trobar el seu lloc dins la immensitat del món.

Jordi Lara va nèixer a Vic l’any 1968 i és un dels escriptors més celebrats de la literatura catalana d’avui. Ha publicat Papallonesi roelles, Mística conilla (amb el que va guanyar el premi crítica Serra d’Or de narració l’any 2017), Sis nits d’agost. També ha escrit i dirigit el llargmetratge de ficció Ventre blanc, la faula d’uns adults que es fan forts dins d’un capgròs.

Pel que fa a l’estil, cal destacar una prosa vigorosa i precisa, plena d’agudesa crítica, sensibilitat i ironia en contrapunt.

Al capítol d’avui parlarem d’una novel·la de crítica social: La pista de hielo, de Roberto Bolaño. En ella, l’autor explica un crim misteriós que succeeix en una pista de gel. Bolaño fa servir aquest fet per tractar diversos temes: l’existencialisme, els sentiments humans, l’exili, la nostàlgia i, sobretot, fa una crítica a totes aquelles persones que tracten als altres amb superioritat pel càrrec de poder que ocupen.

L’estil narratiu és peculiar i molt interessant a La pista de hielo perquè cada un dels tres personatges principals expliquen els fets des del seu punt de vista amb la tècnica de la polifonia.

Una història que us deixarà indiferents. Us convido a escoltar el pòdcast i comentar-lo.

Comencem la quarta temporada del pòdcast Lletres i mots comentant una obra que no et deixarà indiferent per la seva crueltat i, alhora, la seva bellesa literària: L’aigua del llac no és mai dolça, de l’escriptora italiana Giulia Caminito.

És la historia de la Gaia, que neix en una família molt pobra i amb molts problemes. La seva mare, l’Antònia, és una dona lluitadora que té cura de la família: quatre fills i un marit que, degut a un accident laboral, ha quedat paraplègic.

Amb un lèxic ple de cultismes i una narrativa envoltada de metàfores, és una novel·la tracta temes molt actuals com les desigualtats socials, la pobresa i la manca de frustració a l’adolescència.

Aquesta és la tercera obra de l’autora, que es va donar a conèixer amb la novel·la La grande A, sobre la història real de la seva besàvia que feia contraban amb alcohol, i amb la que va obtenir diversos premis.

Comentem l’obra la coordinadora del Club de lectura Dijous de lletres i mots, i directora de la biblioteca Roberto Bolaño, Gema Ciuró, i jo mateixa, Almudena Montaño India.

Què us semblen els temes que tracta l’autora? Esteu d’acord en la crítica que fa a la societat? Espero els vostres comentaris.

La novel·la que comentem avui al pòdcast Lletres i mots és divertida, fresca, tendra i actual. Parlarem amb l'Elisabet Moreno de "A casa teníem un himne", de Maria Climent.

És una novel·la coral, escrita a tres veus, que narra la història d'una dona casada i amb un fill que arrossega a la seva germana fins a la Toscana per explicar-li a la seva mare un problema que ha tingut.

És una novel·la que explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

L'autora, Maria Climent, és d'Amposta, llicenciada en Traducció i Interpretació i també ha estudiat Guió. Ha escrit tres llibres amb molt d'èxit de públic i de crítica.

En aquest capítol també avancem tots els llibres que llegirem la propera temporada a Lletres i mots.

Ja em direu què us semblen!

Almudena

Al pòdcast literari Lletres i mots avui conversem amb l'Elisabet Moreno sobre el llibre Morir sabent poques coses, de Joan Enric Barceló (component del grup musical 'Els amics de les arts').

És un llibre de relats -relacionats entre ells- sobre la mort, des del punt de vista de la persona que es queda.

Amb un estil molt modern, aquest llibre no deixa a ningú indiferent. Voleu comprovar-ho? Doncs...escolteu el pòdcast!