Ramon Solsona va repassar dimecres passat la toponímia del Lluçanès i va generar consultes dels nostres oients que demanaven exemples concrets de la parla del Lluçanès.

Gràcies al llibre de Jordi Dorca "El parlar del Lluçanès" trobem algunes especificitats, entre les quals hi ha la paraula d'avui: "enquetiar"

· Broca. Busca dels rellotge

· Espatotxí. Persona hàbil, enginyosa, espavilada. De l'italià spadaccino 'hàbil amb l'espasa'.

· Enquetiar. Doble variació d'inquietar > enquietar > enquetiar 'molestar, amoïnar'. Sor Lucia Caram és una monja enquetiant.

Avui que han les orenetes a Barcelona, Ramon Solsona ha volgut retre un homenatge a aquestes aus i ens explica el seu sentit etimològic.

Del llatí: hirundo, -inis; "oreneta", segle XIV, d'un llatí *hirundĭtta < hĭrŭndo, -ĭnis, que hauria donat *eroneta i, amb metàtesi, oreneta.

Hirunditta > oreneta, oronella.

Derivats d'hirundo: català: "oreneta, oronella"; francès: "hirondelle"; castellà: "golondrina"; gallec i portuguès: "andorinha"; asturià: "andarina"; italià: "róndine" (però, en realitat, es fa servir més el diminutiu: "rondinella").

Oreneta, oroneta, oronell, oronella, aureneta, orineta, auriona, aurirona, orendell.

Avui parlem de la iniciativa "El Lluçanès és comarca" i per això Ramon Solsona ens fa avinent que els noms de lloc del Lluçanès són un petit compendi toponímic.

Lluçanès no pren el nom de la capital de la comarca sinó de Lluçà, que s'estén a d'altres pobles: Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès.

Lluçà: d'un nom propi, com d'altres acabats en -à, -ana. Lluçà (Lucius) i Oristà, també a la comarca (Oristanius, Oristianus). Moià (Modilianus, Modianus), Premià (Primilianus), Pallejà (Palladius), Corçà (curtius) i Marçà (Martius).

Olost: d'origen preromà. Etimologia desconeguda.

Avui hem sabut que els científics han trobat aigua a Mart. Ramon Solsona explica el significat de l'expressió "No trobar aigua a mar (al mar, a la mar, en la mar)": no veure una cosa que es té al davant, com qui no sap veure l'aigua quan és al costat del mar.

N'hi ha expressions semblants en altres idiomes: "Ne pas trouver de l'eau à la rivière (d'un lac)"; "Non trovare acqua in mare".

Expressions equivalents:

· Si fos un gos (una serp), et mossegaria.

· Aigua al mar no trobaries.

"Aigua al mar no trobaries" també es fa servir en sentit figurat: no saber trobar aigua al mar per falta d'intel·ligència vol dir "ser curt babau, beneit". També:

· No veure-hi més enllà del nas.

· Tenir pa a l'ull.

· Tenir palla a l'ull.

· Ser un tros d'ase, més curt que una cua de conill.

Ahir es va estrenar la cinquena temporada de "Joc de trons" als Estats Units, tot i que ja es van filtrar alguns continguts de la sèrie. Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "espòiler":

Les ganes de saber com s'acaba són el motor per explicar històries, contes, per tenir el públic atent a l'escenari i a la pantalla.

Hi havia una vegada, Això era i no era... Una llei sagrada de les històries de ficció: no revelar-ne els detalls. Mentides que emocionen i interessen fins al final. Fer-ho és un delicte.

El català no té una paraula que designi l'anticipació d'una narració.

DRAE (des de 1884 fins avui). Destripar. tr. fig. y fam. Interrumpir el relato que está haciendo alguien de algún suceso, chascarrillo, enigma, etc., anticipando el desenlace o la solución.

Aquest diumenge s'estrena el nou programa de Santi Millán: "El mur".

"El mur" és un concepte que en el món de les maratons s'associa al moment en què un corredor arriba a un estat de saturació física, i és la "força mental" que li permet seguir. El mur com a obstacle per superar i fer-nos créixer. Superar aquesta barrera psicològica serà l'objectiu dels participants del programa.

Ésadir: "pájara" (vocabulari del ciclisme), en català "defalliment", "desinflada"

Mur i paret: sinònims perquè representen barreres que no deixen passar, obstacles verticals que semblen impossibles de superar. La diferència és el gruix i els usos de cada paraula.

Mur: paret molt gruixuda, emparentat amb muralla (construcció defensiva).

Paret, més prima, més habitual en la vida quotidiana.

Paret i no *mur: Les parets d'una casa, tancat entre quatre parets, les parets mestres d'una casa, les pintades a les parets, si les parets poguessin parlar, paret abdominal, les parets d'una cèl·lula.

Ramon Solsona explica el sentit etimològic de l'expressió: "tocar el botet".

En sentit literal, pessigar la bossa de pell del reclam perquè fa sortir l'aire pel xiulet.

Tocar el botet a algú, expressió de sentit figurat

1. Estirar la llengua a algú, fer-li dir amb astúcia allò que volia mantenir en secret. Alc-Moll: Tocar el botet a algú: parlar-li d'una cosa en certa manera indirecta per induir-lo a esser explícit (Cat.).

2. Dir-li coses molestes perquè es piqui.

Generalment es diu tocar el botet en el segon sentit, el de dir coses per molestar, provocar, fer la guitza, fer enfadar.

La idea de base és fer com el reclam: provocar una persona perquè es descobreixi, com es fa amb un reclam de caça.

Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "Gitano", avui que és el Dia Mundial del Poble Gitano

Gitano < aegyptanus 'egipcià' per la creença que els gitanos provenien d'Egipte

Esp. gitano < egiptano. Fr. gitan. Ang. gypsy

Gitano adopta un sentit pejoratiu. DRAE 1780: "Cierta clase de gentes que, afectando ser de Egipto, en ninguna parte tienen domicilio, y andan siempre vagueando. Engañan á los incautos, diciéndoles la buena ventura por las rayas de las manos, haciéndoles creer mil patrañas y embustes. Su trato es vender y trocar borricos y otras bestias, y á vueltas de todo esto hurtar con grande arte y sutileza."

Als diccionaris moderns (Pompeu, María Moliner) desapareix qualsevol mena de valoració. Però en el llenguatge popular, gitano es manté (a la baixa) com a sinònim d'enredaire i de sobrevivent que s'adapta a tot (una planta molt gitana).

Avui es compleixen 100 anys del naixement d'una gran dama del jazz, Billie Holiday, i Ramon Solsona ens recorda la lletra d'una de les seves joies, "Strange fruit", escrita el 1937 i gravada el 1939. Lletra d'Abel Meeropol, jueu blanc que signava amb el pseudònim Lewis Allen. Música i veu de Billie Holiday.

Avui des del programa hem fet una crida a participar als oients per descobrir quin és el seu racó favorit. Ramon Solsona ens explica l'origen d'aquest concepte:

El meu racó: un petit tros de territori entranyable, encantador. Un lloc particular apartat, lluny de la ciutat.

Els millors racons de Catalunya (de la Costa Brava, de la Provença, del País Basc, de Nova York)

Racó, una paraula d'usos múltiples:

· Angle que formen dues parets.

· Lloc apartat.

· Estalvis, diners. Tenir un bon racó, fer racó, un raconet.

· Coses que queden brutes o per endreçar no es quan es fa neteja. Torna-ho a escombrar, ho has deixat ple de racons.

· Tenir un racó al ventre. Malestar als budells, indigestió.