-Continuació de la Narrativa Modernista: la Narrativa Històrica. Pompeu Gener: "Anna Maria". El material llegendari: el romanç de la Dama de Reus i la Guerra de Segadors. Semblances i doferències entre la tradició oral i la novel.la.

La Poesia Modernista. Sinopsi. Grups i casos a part.

-La figura cabdal: Joan MARAGALL i la teoria de "la paraula viva".

-L'Escola Maragalliana: característiques i poetes.

MÚSIQUES:

-Els Segadors de Rafel Subiracs

-Amadeu Vives, 'Arte de ser bonita' i 'Juegos Malabares'

LECTURES

Joan Maragall:"La fi del comte Arnau" a Antologia de la poesia modernista, pàgs. 99-102, ed.62.

IMATGE PORTADA:

Ramon Casas: Joan Maragall. (MNAC).

-Continuació de la Narrativa Modernista: els corrents Decadentista i Costumista.

MÚSIQUES:

Joan Baptista Pujol - Anxelina

Eduard Toldra - Festeig Courtship

Francis Poulenc - Toccata - Rahman el Bacha

LECTURES

-BERTRANA, Prudenci: Josafat . Pàgs. 44-45. Col.l "El Cangur", ed. 62.

-RUSIÑOL, Santiago: Ocells de pas i altres proses. Pàgs. 35-37. Col.l "Els Nostres Autors", ed. Bromera.

-RUSIÑOL, Santiago: L'Auca del senyor Esteve". Pàgs. 67-69, col.l M.O.L.C. Ed. 62.

IMATGE PORTADA:

Retrat de Santiago Rusiñol. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

-Conseqüències de l'oposició intel.lectual

-Societat. La Bohèmia Daurada i la Tràgica: el Grup Modernista de Reus.

-Diferències entre modernistes i noucentistes.

-La Narrativa Modernista. La Narrativa Rural: la descripció, els elements simbòlics, la filosofia fatalista, el camp i el pagès, el tractament de la llengua, la figura del marginat i casos de patologia social...

MÚSIQUES:

Compositors: Maurice Ravel, Carles G. Vidiella, Claude Debussy i l'Orfeó Català.

LECTURES

-"Víctor Català", "Pòrtic" a "Caires Vius", pàgs. 179 i 187, Col.l "M.O.L.C." Ed. 62.

IMATGE PORTADA:

Antoni Isern, foto d'arxiu.

Els finals de la Primera Etapa. El procés de Montjuïc: precedents i conseqüències. La revista "Catalònia": D'Annunzio i el messianisme de l'artista.

La Segona Etapa: Establerta. La revista "Joventut".

Les relacions Intel.lectual-societat al segle XIX: a Catalunya i a Europa.

La Restauració Borbònica. La tensió entre el sistema de producció agrícola i el comercial. La civilització industrial com a destructora dels valors naturals de la Terra i dels valors ètics de les persones.

MÚSIQUES:

Compositors: Pau Casals, Charles de Beriot, Felip Mompou i Maurice Ravel.

IMATGE PORTADA:

Retrat de Francesc Ferrer i Guàrdia. Enciclopèfia "Biografías y Vidas".

*Enciclopèdia

-Comentari de les idees basiques de l'article llegit "Viure del passat" de Jaume Brossa.

-La 1a línia rellevant del Modernisme: la regeneracionista.

-La 2a línia: l'Esteticista o Simbolista.

-La 3a línia continuació de la 1a: el 2n Regeneracionisme.

LECTURES

BROSSA, Jaume: "Viure del passat", L'Avenç, 1892, pàgs.257-264.

MÚSIQUES:

Lluïsa Casagemes: "Les dues flors".

Narcisa Freixa: "La font del Romaní".

Pau Casals: "Cant dels Ocells".

IMATGE PORTADA:

JAUME BROSSA vist per Ramon CASES. Mnac.

-L'art com a passió i l'art com a rebel.lió antiburgesa. La contradicció del moviment.

-Els dos períodes o etapes: 1892-1900 i 1900-1911/1912.

-Els corrents Regeneracionista i Establert. "L' Avenç" i "Joventut".

Anàlisi del Modernisme Regeneracionista. Els canvis a "L'Avenç". La campanya per a la Reforma Lingüística i Ortogràfica del Català.

MÚSIQUES:

-Isaak Albèniz: "Ibèria".

-Lluís Millet: "Cap al tard".

-Isabel Güell: "Cant del Sometent"

-Lluïsa Casagemes: "Cançons".

IMATGE PORTADA:

Pompeu Fabra. (Imatge de "Sàpiens")

CAP. 13.1

EL MODERNISME: Pensament. Evolució. Gèneres. Revistes literàries i artístiques.

-Definició del mot 'Modernisme'.

-Introducció al moviment.

-El panorama cultural del segle XIX.

-Els intel.lectuals catalans de finals del segle XIX front el grup modernista.

MÚSIQUES:

Felip PEDRELL: "La Primavera".

Marina Rossell: "La Santa Espina" d' Enric MORERA (adaptació).

Enric GRANADOS: "Villanesca".

Isaak ALBÉNIZ: "Ibèria".

IMATGE PORTADA:

Portada de "L'Avens", 1882. Anuari de Revistes. Biblioteca de Catalunya.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425)

-Més profecies en vers.

-La Tuhfa: parts, refutació de 5 dogmes cristians, crítica al Papa de Roma per les butlles...Obra escrita per a ser llegida sols per musulmans.

-La doble actitud de l'autor a tota la seva producció. Vocació religiosa indefinida. Les oportunitats del retorn, els dubtes i la por a les represàlies. Racionalisme, escepticisme, incredulitat, hàbil doble joc. La defensa de Jaume d'Urgell i de la seva legitimitat al tro català.

LECTURES

M. DE RIQUER-A.COMAS: Història de la Literatura Catalana, vol.II, ed. Ariel.

MÚSIQUES:

M.del Mar Bonet: Salmaia.

Antologia de l.Ensemble Traditionnel de Tunísia.

IMATGE PORTADA:

Portada de La Tuhfa. Traducció catalana de "Visión Libros".

CAP. 12.13

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425)

-La Disputa de l'Ase (1417-1418).

-Continuació de l"estudi de l'obra. El nucli: les raons de Fra Anselm i les refutacions per part dels animals. La raó 12a, la 18a i la 19a o la victòria dels fills d'Adam. Els personatges : el Conill, el Cavall, la Guineu de cames tortes, el Lleopard de la pell tacada, l'Ase, xinxes, polls, puces, l'ou de poll, bacteris i fongs de la caries dental...

-El final. L'amonestació de gran actualitat del Lleó de llarga cua als homes.

-Contraposició entre La Disputa i la font de l'apòleg aràbic del segle X, on també trobem que de forma actualitzadora s'acusa els humans de l'esclavatge i l'explotació animal. Però les diferències rauen en l'actitud divertida i desenfadada de l'obra catalana. -Paral.lelismes amb Boccaccio i Rabelais.

MÚSIQUES:

M.del Mar Bonet: Salmaia.

LECTURES

M. DE RIQUER-A.COMAS: Història de la Literatura Catalana, vol.II, ed. Ariel.

IMATGE PORTADA:

La Disputa de l'Ase. Ed. de Joan Goñalons.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425)

-La Disputa de l'Ase (1417-1418).

-Introducció. El manuscrit. La traducció francesa. L'obra en català que avui coneixem es deu a la traducció francesa i és posterior al 1544. Les diferents edicions.

-La polèmica que l'obra planteja. El paral.lelisme amb la situació històrica del Compromís de Casp.

El principi de l'obra. El personatge del Cavall. El rei lleó mort i el nou lleó rei (Jaume d'Urgell).(L'autor anava a favor del d'Urgell). Fra Anselm i el Conill que explica l'anècdota d'Aicart de Mur: el personatge històric .

MÚSIQUES:

Maria del Mar Bonet: Cançons Tradicionals.

IMATGE PORTADA:

Portada de La Disputa de l'Ase. Col.l "Els Nostres Clàssics" Ed.Barcino.1928.