Les instal·lacions de Judith Barry són una cruïlla de disciplines (arquitectura, escultura, cinema, vídeo, performance) forjada als anys setanta com a fruit de l’arribada de les teories de la postmodernitat al món de l’art. Bona part del treball de Barry, molt vinculat al feminisme, tracta qüestions al voltant de la identitat de gènere i de la relació del subjecte amb l’entorn urbà.

L'ICSID d'Eivissa va inaugurar una nova manera d’entendre el disseny i de concebre la pràctica artística. El congrés es presenta avui com una cita clau per entendre conceptes com l'intercanvi, la participació, la sostenibilitat, la solidaritat, les noves relaciones indústria-societat i el paper de l’art.

"LA UTOPIA ÉS POSSIBLE. ICSID. EIVISSA, 1971" és una mini-sèrie de tres episodis realitzada a partir de la recerca de l'exposició homònima, que rememora l'experiència del VII Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). El projecte reconstrueix l'experiència a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes amb la intenció de crear un relat coral del moment.

Perejaume sempre ha sentit fascinació pel poder xamànic de la mimesi. A través de l'escriptura, de la pràctica artística i d’inacabables caminades pel seu entorn natural, l'artista ha anat traçant els seus particulars relats paisatgístics, a mig camí entre la figuració, la imaginació i la reflexió teòrica.

De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.

L'obra del compositor català Josep Maria Mestres Quadreny és una interessant cursa per deixar enrere els motlles del passat mitjançant una postura estètica i metodològica que durant la segona meitat del segle XX el va col·locar a l'avantguarda de la nova música a Europa.

A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.

Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.

L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.

L'obra d'Ibon Aranberri (Itziar-Deba, Guipúscoa, 1969) analitza les relacions entre la natura i la cultura, i posa de manifest els abusos ideològics que els poders de torn exerceixen sobre el territori.