Muñoz recupera textos de patents trobades durant els seus dies de lectura a la New York Public Library en les quals es parla de materials, tècniques de construcció i formes constructives per a evitar l'eco en l'interior dels espais.

"Will it Be a Likeness" és probablement l'obra més teatral i menys musical que va produir Juan Muñoz.

"A Man in a Room, Gambling" (1992) gira entorn dels trucs de cartes, molt comuns als repertoris dels mags però també al carrer.

A "Building for Music", Juan Muñoz analitza, amb la col·laboració d’Alberto Iglesias, la influència de l’arquitectura en la música i en la composició.

Una proposta d'Asier Mendizabal que traça un itinerari molt particular per himnes, marxes, cors i txaranga amb resultats y relacions de significat inesperat.

L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.

Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.

De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.

Perejaume sempre ha sentit fascinació pel poder xamànic de la mimesi. A través de l'escriptura, de la pràctica artística i d’inacabables caminades pel seu entorn natural, l'artista ha anat traçant els seus particulars relats paisatgístics, a mig camí entre la figuració, la imaginació i la reflexió teòrica.

Les instal·lacions de Judith Barry són una cruïlla de disciplines (arquitectura, escultura, cinema, vídeo, performance) forjada als anys setanta com a fruit de l’arribada de les teories de la postmodernitat al món de l’art. Bona part del treball de Barry, molt vinculat al feminisme, tracta qüestions al voltant de la identitat de gènere i de la relació del subjecte amb l’entorn urbà.