Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.

Quan la televisió col·lisiona amb l'art sonor, sorgeix una nova i desconcertant banda sonora, concebible únicament com el producte del sampleig, reciclatge i remescla compulsiva de materials provinents de l'esfera televisiva. En aquesta selecció escoltarem deu peces de la llarga història de treballs sonors inspirats o directament relacionats amb el món de la televisió.

Benet Rossell és un creador difícil de catalogar ja que inventa contínuament maneres de fer. Utilitza múltiples formes i perverteix els formats per donar-los noves possibilitats: el dibuix esdevé text, l'acció parteix de l'escriptura, el cinema es converteix en una reflexió poètica del temps.

En aquest programa observem què passa quan tractem les obres visuals com si fossin àudio. En la majoria de casos, els sons dels treballs visuals funcionen perfectament com experiències d'escolta autònomes.

Muñoz recupera textos de patents trobades durant els seus dies de lectura a la New York Public Library en les quals es parla de materials, tècniques de construcció i formes constructives per a evitar l'eco en l'interior dels espais.

A través de pel·lícules, textos, sons, fotografies, pintures i altres materials, The Otolith Group reflexiona sobre la naturalesa de la percepció i analitza el paper que els documents i les imatges tenen en la construcció dels relats del món postcolonial.

Una proposta d'Asier Mendizabal que traça un itinerari molt particular per himnes, marxes, cors i txaranga amb resultats y relacions de significat inesperat.

Pep Duran advoca per un espectador-actor actiu que estigui disposat a transitar per les seves obres carregant-les de significats personals i intransferibles. Col·leccionista d'objectes apassionat, la seva producció artística està indissolublement lligada a l'ús de materials de rebuig o de contenidor.

Les obres de Rita McBride se situen en un terreny fronterer entre l'escultura, l'arquitectura i el disseny industrial. Partint d'una apropiació crítica d'objectes de la vida quotidiana, l'artista modela peces enigmàtiques que ens obliguen a qüestionar-nos la naturalesa dels símbols que conformen la nostra cultura.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.