Fer catedrals per no sentir-se sol, viure sense por a la vora del riu, anar fent el préssec pel món, estar perdut però no del tot i mai tornar el consol amb un ram d’esbarzers.
Quina mena d’aranya sap el que és l’aracnofòbia? Qui són “Las yeguas del Apocalipsis”? Recordeu a Carod-Rovira llegint Gil de Biedma? On és el blat, on és l’herba, on és la pluja?
Morir cantant sense una patata a la boca. Viatjar en el temps per tornar-te a casar. Comptar fins a tres i aturar-nos al dos. Començar una cançó d’amor dient que no, que aquesta nit no he pensat en tu.
Ens preguntem on és el hawaià i si la fi ens agafarà mentre demanem un curri per emportar. Plorem pel Christopher, ingressem el nostre fill a una secta ben dement, i les vacances eternes, a la platja de Seta, sisplau.
Una garrafa de plors, un amor que no és u, conills d’estraperlo, un himne de barris barcelonins, el cel que s’obre quan neixes noi i una pregunta: qui es va inventar la noia típica?
L’embarbussament com una de les belles arts, un gos galdós i un cargol iroquès, la pena profunda d’en Big John, l’amor aturat en el temps i gent que mai no veu jardins.
Trens i presos, l’amor i el GRAPO, acomiadar-se de mil maneres, alliberar-se de l’esclavitud mental, cameos de Marcus Garvey, Diamanda Galás i Verlaine, tiets i tietes cantant i picant de mans.
Una descoberta a la vora del riu Kolimà, composicions col·lectives i poc convencionals, una bona dosi de lírica britànica escatològica, un clatellot d’acràcia barcelonina andergraun i les maneres curioses d’un gran trobador de Sants.
Sabeu què és un landai? Heu llegit la segona part de les investigacions filosòfiques de Ludwig Wittgenstein? Coneixeu un disc del 1984 que es diu Salve? I un compositor anomenat John Farrar? Cobreu el que el temps paga? Heu tret mai veu quan era morta i n’heu fet orquestra?
Si comences a sondejar els perquès ocults del coco amb llima potser topes amb l’origen de l’univers, de la mateixa manera que si rastreges la vida indòmita d’uns certs calçotets pots arribar fins a la Lluna. D’altra banda, per què no planye’s de la pròpia mort, per què no cantar les excel·lències de la teva contrincant? L’Alcover-Moll és un diccionari que no te l’acabes.
1 hr 1 min
About Fans de l’Alcover-Moll
From the publisher's feed
Si la música és la carn de la cançó, la lletra n’és l’ànima i no l’hem de descuidar. A Fans de l’Alcover-Moll mirarem més enllà dels xalalàs, llegirem entre línies, desxifrarem esgarips i estudiarem…
de cap a peus lletres tan bones com el millor poema. Tocarem tots els pals, èpoques i llengües i amb l’ajuda de lletraferits insignes buscarem les pessigolles a les cançons d’ahir, d’avui i de sempre per esbombar-ne les metàfores i treure’n tot el suc i l’entrellat.