You! Què passa? Aquest és el show del Vfueno! Pam! El videopòdcast al que tornen alguns dels nostres convidats d'aquesta temporada (tots els que han pogut, vaja). A la banda esquerra del ring, el doctorand en història Juanma Díaz i el músic Adrià Pagès es veuran les cares amb el youtuber en projecte Pau Muñoz i el seu sensei, l'educador emocional Oriol Julià.

Ja hem parlat molt sobre quina generació som, però, i ara què? L'important realment no és saber qui som, sinó com vivim. Ens preguntem qüestions grandiloqüents com quins canvis duríem a terme al món i altres més humils com si viuríem en comunitat o si volem fugir de la ciutat. Tot el lore de generació perduda al capítol 1x10. No us perdeu la ronda de preguntes ràpides de l'Oriol 1 i el final de gallina de piel. Hola, soy Iñigo Montoya... Sabeu com acaba?

La precarietat pertany només a les generacions joves? Com afecta els col·lectius desfavorits com la gent gran cada cop més aïllada? En parlem amb l'antropòloga i integradora social Leyre García i li criminologui i treballadori social sanitarie Vicen Melo. A més, diuen que els zetes, a diferència dels millennials, són una generació sense expectatives. La politòloga i estudiant de periodisme Carla Villegas ens farà una radiografia d'aquest el seu grup d'edat. Parlarem del tipus d'oci que ocupem i la recuperació dels espais com el futbol del qual col·lectius com l'LGBTIAQ+ han sigut expulsats i que li Vicen tracta de recuperar a través de l'associació de la qual forma part: Entenem Santa Coloma.

Encetem la setmana prèvia a la Diada servint debat i és que hem segrestat a la doctora Marina Porras, llibretera i col·laboradora de Catalunya Ràdio! La Marina i el poeta i cantautor Pol Tudela reivindicaran la literatura catalana en aquests dies assenyalats enfront d'una "generació perduda" americana que la trobes fins i tot a la sopa. O a vosaltres no us ha passat mai que un galet esnob us ha recitat 'El gran Gatsby'?

Com ens explica la Marina, la generació perduda original sí que va saber convertir el seu relat en mite. No com aquests "zennials" amb nom de malaltia estranya. Encara que tot s'ha de dir: si l'homenot de l'"Eminuei" hagués nascut ara, només conservaria el bigoti i tindria un pòdcast a Radio Primavera Sound i un sou precari.

Si estem desarrelats de referents, potser hem de fer més cas a l'educador emocional Oriol Julià (àlies "Oriol 1") i cuidar el nostre txakra de la pertinença a aquesta, la nostra Terra, i cridar "Uh, oh, no tinc por!". Artistes faranduleres i altres autònomes de la vida: de tant en tant, hem de no-fer! No sabem quina generació som exactament, però segur que som la generació d'Ara.

Després que en l'anterior episodi coneguéssim la Cristina Garde i el Juanma Díaz, arriba el segon assalt d'aquests astres, aquests titans disposats a acabar de descol·locar el Carlos. La comunicació blob, la presó de vidre, el periodisme fosc i el capitalisme de la contenció assetgen aquesta generació a la deriva en forma de bombolletes. Sort que la Cristina ens guiarà com el nostre far (que no panòptic)!

També parlarem amb la periodista cultural i locutora de ràdio Raquel Camins sobre el panorama teatral català i els canvis de tendència actuals. Però, Mark Zuckerberg, no et relaxis que sabem que ens has hackejat les càmeres perquè sortim amb la resolució d'una tele dels vuitanta amb l'antena espatllada. Silicon Valley, estigueu a l'aguait!

Abans de seu de grans festivals gentrificadors, el Fòrum va ser un esdeveniment intercultural "molt random" que resideix com una estranya empremta en la memòria d'aquelles persones massa joves per recordar les Olimpíades però massa velles per haver-se criat en l'èxit de les xarxes socials. Probable font de corrupció, va significar la primera feina de la doctora Cristina Garde, àlies "la Fingidora" (per la síndrome de la impostora, no perquè cometi fraus), qui li ha declarat la guerra a la dictadura dels algoritmes!

El que també en sap un niu de feines precàries és el doctorant Juanma Díaz, qui també li agrada referir-se a si mateix com "Il Vate", sobrenom que ha adoptat irònicament d'un personatge extravagant. El Juanma vol convèncer-nos que els impostos no serveixen per finançar els estats sinó perquè un senyor amb una barra de ferro anomenat "Canvi Climàtic" no ens rebenti el cap quan sortim per la porta. O potser no volia dir ben bé això... En qualsevol cas, juntes, aquestes dues eminències ens posaran contra les cordes amb temes ben densos com aquells fantasmes que anomenem "economia" i "política".

Tot això al sisè capítol de Generació Perduda (encara que el Carlos es pensi que és el vuitè)!!!

Algú ha segrestat el nostre estudi habitual! És per això que hem acabat al quarto dels mals endreços amb l'expert en cinema Oriol Garcia i la massatgista i tallerista de Flor de Agua Sonia Girard. Reunits al voltant del foc d'aquesta cova de Plató, la Sonia reflexiona sobre les dificultats que tenim en connectar amb la tendresa a través del tacte. Per la seva part, l'Oriol ens explicarà la llegenda del poder d'influència del cinema i els seus mites. Hi havia una vegada un bon director, pitjor persona, que va fer una pel·li supremacista, i un altre, que es deia Charles Chaplin, que en va fer una altra d'irònica.

Per cert, l'Alma continua desapareguda! Així que el nostre servei d'"ojeadores" ens ha trobat un altre jove confús o no tan confús. Es diu Pau Muñoz i ens porta el sermó de "com les persones fugim de les nostres emocions a través d'estímuls externs". O sigui com ens evadim, vaja.

Avui rebem al Karsten Contreras, un metge xinès germanoxilè metal·ler que un dia va ser agrònom. Ens portarà bons hàbits alimentaris i ens introduirà en la medicina que un dia fou tradicional i ara és alternativa. O potser eren els consells que les iaies ens han donat tota la vida? En qualsevol cas, ni ell es considera un pagès ni ho és l'Adrià, que d'agricultor només en té el cognom.

Per cert, parlant de l'Adrià Pagès, els músics són uns farsants. No hi ha possible discussió. No ho diem nosaltres, ho diu ell! Amb aquest ros de l'Eixample, analitzarem algunes lletres de cançons que ens hem empassat i jugarem a endevinar qui va escriure què.

Tot això, a Generació Perduda 1x4 No són dos pagesos!

Avui coincideixen dos Oriols molt pensatius! A una banda del ring hi ha l'Oriol Julià, un paio molt random que educa, forma, terapia i entrena als joves confosos com si es tractés d'un Sòcrates postmodern. L'Oriol 1 ens porta un tema tan místic com els xacres que no són res que es cuini al vapor. Ei, però sí que parlarà de menjar!

A l'altra banda tenim a l'Oriol García (encara sense nom artístic), director de cine en recerca d'un mecenes —interessats ens podeu deixar un missatge—. Per si no en teníem prou per no ser el primer pòdcast que es diu "Generació Perduda", aquest altre Oriol 1 diu que al cinema hi ha hagut diverses generacions perdudes. Com dirien Els Amics de les Arts, "Godard, se va habe un fojón que no sabe ni dónde sametío". Esperem no acabar a trets com els internats d'If...

L'altra Generació Perduda, el nostre bessó malvat, ha caigut. Malgrat això, nosaltres pervivim i aprenem a conviure amb els esbogerrats consells de l'Adrià Pagès i les reflexions del cèlebre Na Pai, escriptor de 'La nostra atenció ha estat raptada' i coordinador d''En defensa d'Afrodita'. Quin honor!

Ja que tenim a un dels principals responsables d'introduir el poliamor a Catalunya, l'Alma ens proposarà jugar a endevinar tipus de relacions. Na Pai, no pateixis, que aquí no t'obligarem a demanar perdó a les parelles que vas trencar.

Pensàvem que serien dos mesos, però han estat dos anys, amagades entre els matolls de la sabana com les panteres. Tornem amb la saxofonista de la xaranga Banda Patilla, neuroeducadora social, directora general i mare sensacional Laura Torrella i el cantautor, articulista, director de cors i professor d'escriptura creativa Pol F. Tudela que es mou en patinet elèctric per la falta d'inversió en transport públic als barris pijus. Quantes coses que fem, tu. Parlarem una altra vegada sobre la nostra generació i el seu pessimisme urbanita, sobre com les seves trames es reflecteixen en la literatura escapista i realista i sobre que som uns individualistes de cal déu, caso en samfaina. Parlant d'individualisme, l'Alma Rodelgo ens porta un joc per endevinar titulars de premsa. Qui haurà escrit què?