Hipòcrates en pijama

El doctor Munir Mimun és un resident de medicina interna que ha desenvolupat, com a part de la seva tesi doctoral, un videojoc ambientat en una sala d’urgències. L’afició pels videojocs, en aquest cas, aplicada a la formació mèdica, l’ha portat a guanyar un premi internacional i a buscar entorns per posar en pràctica el seu projecte de gamificació. La meitat de les persones de més de 65 anys al nostre entorn prenen cinc o més medicaments de manera regular. La polimedicació sovint s’associa a efectes adversos, interaccions i deteriorament funcional. Parlem amb el metge de família Francesc Alòs de la desprescripció i dels beneficis que suposa revisar i valorar periòdicament amb el pacient la conveniència de mantenir o suprimir certs tractaments. Temps afegit: El metge i pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, és el protagonista de la secció que cada episodi prepara l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Abans de jubilar-se, l’otorrinolaringòloga Maria Antònia Claveria feia el seguiment de nens i joves amb sordesa severa als quals se’ls havia implantat un implant coclear. En aquestes visites, es va adonar que molts d’ells tocaven instruments i va tenir una idea genial: impulsar una orquestra integrada per aquests joves músics. Catalunya i l’Estat espanyol continuen al capdavant en donació i trasplantaments d’òrgans, però el percentatge de famílies que es neguen a donar els òrgans dels seus familiars morts ha augmentat darrerament. Parlem amb el metge intensivista Gabriel Moreno-González d’aquest fenomen i de com promoure la donació. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens respon a la pregunta següent: pot el consum de cafè o de te protegir el nostre cervell?

El traumatòleg Jordi Figueras va compaginar, fins a la seva jubilació, la vida professional com a metge amb una altra activitat a la qual ha dedicat temps i passió: la de concertista d’orgue i mestre d’organistes. La menopausa és una etapa de canvi hormonal que afecta de ple la salut de les dones i que encara està envoltada de prejudicis i desinformació. La ginecòloga Elisa Llurba ens dona algunes de les claus que ha recollit al seu llibre La teva menopausa en positiu, on ofereix informació rigorosa perquè les dones visquin aquest període amb bona salut, plenitud i serenitat. Temps afegit: el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla ens acosta a la biografia del psiquiatre alemany Aloysius Alzheimer, que fa més d’un segle va descriure una malaltia devastadora a la qual acabaria donant-hi nom.

Són germanes bessones i comparteixen l’afició pel tennis. A més, totes dues són metgesses. La neuròloga Laia Grau i la psiquiatra Lara Grau van començar amb la raqueta de ben petites i, després d’un parèntesi obligat per la professió i la maternitat, van tornar fa uns anys a la competició com a veteranes. L’envelliment de la població planteja el repte d’oferir a la gent gran amb fragilitat una resposta integrada a les seves necessitats socials i de salut. La metgessa de família Elizabeth Gregorutti ens explica com funciona el projecte pilot ADMIT, que té l’objectiu de fer possible des de l’atenció primària que aquestes persones puguin viure el màxim temps possible als seus domicilis. Temps afegit: Severo Ochoa va estudiar medicina, però es va dedicar exclusivament a la recerca, un camí que el va conduir fins a l’obtenció del Premi Nobel, tal com ens recorda el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla.

La pandèmia de COVID-19 va ser el punt d’inflexió perquè el metge d’urgències Jorge Morales decidís obrir un parèntesi a la seva vida i fer realitat un dels seus somnis: viatjar a l’Antàrtida. Hi va anar uns mesos com a metge de la Base Antàrtica Espanyola, ubicada a l’illa de Livingston i gestionada pel CSIC i, a banda, de fer-hi de metge, va poder practicar una de les seves grans aficions: la fotografia. Coneixem més a fons les circumstàncies que van envoltar el brot de xarampió declarat la tardor de 2025 al Garraf i com el van gestionar els professionals que, com la pediatra Cinta Valldeperez, hi van ser a primera línia. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ret un petit homenatge al científic i Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Practica la dansa des de ben petita i ha impartit classes de fitness, dues aficions a través de les quals la metgessa de família Anna Abugattas va descobrir el pole dance, una combinació d’aquestes dues disciplines que requereix una gran preparació física. Ja fa tres dècades que a Catalunya va començar a funcionar el programa de detecció precoç de càncer de mama, adreçat a dones de 50 a 69 anys. L’especialista en Salut Pública Andrea Buron en fa balanç i aprofita per animar les dones a participar-hi. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui d’un descobriment que va canviar la manera com entenem la regulació dels gens: l’anomenat ARN d’interferència.

El metge Josep Maria Arnau de Bolós té passió per la paraula i per la concisió en l’ús del llenguatge. És internista i farmacòleg clínic, tot i que, des que es va jubilar, es dedica de ple a l’escriptura de microrelats i haikus. Cada hivern, la grip complica la salut de centenars de persones i compromet la capacitat de resposta del sistema de salut. L’especialista en Epidemiologia i Medicina Preventiva i també pediatra Magda Campins ens dona alguna claus per entendre com es produeixen les epidèmies de grip i per què vacunar-s’hi comporta beneficis personals i col·lectius. Temps afegit: Coneixem l’origen dels Premis Nobel de la mà del nostre col·laborador i epidemiòleg, Antoni Trilla, que ens acosta a la figura de qui en fou el creador: el químic suec Alfred Nobel.

Fa uns 50 anys que el metge Agustí Mas es va penjar la guitarra elèctrica. Ha tingut banda pròpia de rock català i ha col·laborat amb músics de jazz britànics i americans i, fins i tot, en un disc de Jaume Sisa. Durant l’etapa de formació dels metges MIR, hi ha una figura cabdal: la del tutor de residents. El tutor és un mestre, un referent, fins i tot, un company. El metge de família Albert Casasa ens explica com és aquesta tasca i la relació que s’estableix entre tutor i resident. Temps afegit: l’epidemiòleg, Antoni Trilla ens revela alguns detalls i curiositats sobre els guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2025: tres científics que van contribuir a identificar les cèl·lules “guardianes” del sistema immunitari.

Lola Bou és metgessa especialista en dermatologia i una referent en l’àmbit de la venereologia. Actualment està jubilada, però, durant molts anys, va ser també col·laboradora a diversos mitjans de comunicació i, molt especialment, en un espai emblemàtic, La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio. Les teràpies CAR-T són un tipus d’immunoteràpies que han avançat de manera espectacular els darrers anys. L’hematòleg Julio Delgado ens explica com funcionen i destaca que equips vinculats a hospitals catalans són referents mundials en el disseny i desenvolupament d’aquests tractaments personalitzats per combatre alguns tipus de càncer i altres malalties. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera un altre títol del cinema d’epidèmies i ens explica algunes curiositats de la pel·lícula Outbreak, estrenada l’any 1995 i dirigida per Wolfgang Petersen.

La història de la metgessa Mònica Villar, resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària, seria una història com tantes altres si no fos perquè va començar a estudiar la carrera de Medicina amb 40 anys i està fent la residència amb 50. Villar ens explica com ha estat aquest camí tan peculiar. El metge intensivista Ricard Molina forma part de la Junta del Consell Català de Ressuscitació (CCR) i ens recorda com n’és d’important, per salvar vides, que la població sàpiga detectar una aturada cardiorespiratòria i aplicar maniobres bàsiques de RCP. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla fa un recorregut per la història dels Premis Nobel de Medicina o Fisiologia i ens n’explica algunes curiositats.