Hipòcrates en pijama

La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.

El metge de família Lluís Valerio compagina la medicina amb l’escriptura. Es mou com un peix a l’aigua al gènere de la novel·la d’aventures: n’ha publicat tres títols i compta amb uns quants lectors fidels. Les emergències han marcat la vida professional del metge internista Jaume Motos. Acaba de jubilar-se del SEM, on era el metge més antic, i comparteix vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la figura del metge alemany Robert Koch, descobridor del bacil de la tuberculosi.

La figura d’Agnòdike, que va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i que es coneix com la primera ginecòloga de la història, ha servit d’inspiració a la historiadora Elisenda Durban per escriure la seva primera novel·la, La metgessa (Pagès editors). La neuròloga Patricia Pozo actualitza coneixements al voltant de la migranya en una entrevista en què destaca la importància d’oferir als pacients opcions que millorin la seva qualitat de vida. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda l’enorme aportació que la metgessa Virgina Apgar va fer a la salut neonatal, amb el test que porta el seu nom i que es fa a tots els nadons en néixer.

L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

A punt de jubilar-se, la metgessa de família i experta en valoració geriàtrica Adela Martín té molt clar que ha arribat el moment de dedicar-se a la seva altra gran passió: la botànica. Conversem amb el radiòleg Xavier Serres, que ens recorda la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia, i ens descobreix l’enorme potencial que aquestes ones tenen també en processos terapèutics, com ara la destrucció de tumors. Temps afegit: l’origen i evolució del fonendoscopi, de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla.

Francesc González és metge internista i disc jòquei. S’ha format com a productor musical i la seva passió per la música electrònica només és comparable amb la satisfacció que li produeix fer de metge. Entrevistem el pneumòleg Ignasi Garcia Olivé, amb qui recordem que l’amiant continua sent un risc real per a la salut a l’espera d’assolir la retirada total dels materials que contenen aquest tipus de minerals. Temps afegit: La història dels guants quirúrgics explicada per l’epidemiòleg Antoni Trilla, amb una història d’amor inclosa.

Paula López és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia Vascular, però també toca el piano i gaudeix ballant, dibuixant i, sobretot, llegint. Ella és booskstagramer, és a dir, que recomana i comparteix lectures a Instagram. Entrevistem la psiquiatra Lluïsa Garcia-Esteve, referent en l’atenció a dones que pateixen violència sexual, que ens recorda que la violència masclista és també una qüestió de salut a la qual cal donar una resposta integral. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el personatge televisiu del doctor Gregory House i els paral·lelismes que manté amb Sherlock Holmes.

Amb una sòlida formació en filosofia i teologia, que enriqueix la seva carrera com a metge de família i directiu del món sanitari, Jaume Duran reflexiona i escriu sobre la relació entre ciència, medicina, fe i espiritualitat. La metgessa Zineb Bakkali va graduar-se fa uns mesos i ens explica en una entrevista com es prepara l’examen MIR i quines són les seves expectatives i il·lusions professionals i personals. Temps afegit: l’eradicació de la verola, un gran triomf de la vacunació, amb Antoni Trilla.

A la biblioteca del cardiòleg Miquel Ylla hi ha més de 10.000 llibres sobre muntanya, bona mostra de la gran afició d’aquest metge, ja jubilat, que encara es calça les botes per pujar cims. Parlem amb el metge internista Daniel Camprubí sobre les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el dengue o la febre del Nil occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn. Temps afegit: el descobriment de l’Helicobacter pylori com a causa de l’úlcera pèptica, una revolució clínica dels anys 80 que ens explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Les rutes en bicicleta han obert tot un món de sensacions i experiències a la metgessa de família Mercè Custal, que comparteix aquesta afició recent amb persones amb diferents tipus de discapacitat. Entrevistem el metge instensivista Juan Carlos Yébenes, un dels principals creadors i impulsors del Codi Sèpsia, que va marcar un abans i un després en la detecció i atenció d’aquests casos, que comporten risc vital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla mira cap als anys 80 i torna a la càrrega amb més sèries de televisió de metges i professionals sanitaris.