Hipòcrates en pijama

Baixem als fons marins amb el neurocirurgià Edgar Casajuana, un apassionat del submarinisme i de la vida i els paisatges que amaguen els oceans. La metgessa de família Cristina Escardó ens parla dels valors que defineixen una atenció primària de qualitat a partir de la reflexió sobre la seva tasca diària en un consultori local. Temps afegit: sèries de metges que van triomfar a la televisió dels anys 60 i 70, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

La música antiga i els instruments medievals fa temps que van captivar el dermatòleg Xurxo Romaní, un ferm defensor de la màxima que la música, de qualsevol època, està feta per gaudir. La nefròloga Melissa Rau ens parla d’insuficiència renal crònica en una entrevista en la qual ens dona claus sobre diferents tractaments, com ara l’hemodiàlisi domiciliària, i sobre la importància de facilitar als pacients una bona informació i formació. Temps afegit: descobrim de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla l’origen de l’expressió “cordó sanitari”, avui emprada sovint en termes polítics.

La metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària Clàudia Dasca recorda la seva carrera com a nedadora d’alta competició i el seu pas pels Jocs Olímpics de Londres 2012, on va participar a la prova dels 400 metres estils. Entrevistem l’hepatòloga Maria Butí, que ens posa al dia de l’actual abordatge de l’hepatitis C i ens explica per què avui podem pensar en una possible eliminació de la malaltia al nostre entorn. Temps afegit: el doctor Antoni Trilla ens transporta fins al laboratori d’Alexander Fleming per conèixer amb detall com va ser el descobriment de la penicil·lina.

La internista i dermatòloga jubilada Montserrat Serra i la metgessa resident de Cardiologia Pastora Rodríguez formen una de les parelles lingüístiques del programa del CoMB. Es troben per conversar en català i la seva relació s’ha convertit en una amistat. Parlem amb la metgessa d’Urgències i internista de formació Mireia Puig sobre la imminent especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències i sobre com és l’activitat en un servei d’Urgències d’hospital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda com Louis Pasteur va administrar la primera vacuna de la ràbia en humans.

Primer va ser actor amateur; més tard, va fundar una companyia teatral amb persones diagnosticades de trastorn mental i, finalment, va muntar tot un festival internacional. Aquesta és l’experiència que comparteix el metge de família Manel Anoro. Entrevistem l’oftalmòleg Josep Torras, que ens explica per què parlem d’epidèmia de miopia i quines són les causes de l’increment d’aquesta afecció de la visió i de l’aparició d’altres. Temps afegit: recuperem i rellegim tot un clàssic de la literatura del segle XX, La Pesta, d’Albert Camus.

La Simfonia dels herois és el projecte musical i solidari que Andreu Gabarrós, neurocirurgià i músic, ha tirat endavant amb un grup de pacients intervinguts de tumors cerebrals. El metge de família Rafael Azagra ens explica com es poden prevenir i reduir la gravetat de les caigudes que tan sovint pateixen les persones grans i, especialment, les dones. Temps afegit: fem un reconeixement al paper que la física i química britànica Rosalind Franklin va tenir en la descripció de l’estructura de l’ADN.

Laura Minguell del Lungo va néixer i es va formar com a metgessa especialista en Anestesiologia a Roma, però la vida la va portar a Catalunya, on ha compaginat professió i afició per l’escriptura i ha publicat diverses obres. Conversem amb el pneumòleg Joaquim Gea sobre la importància de la formació humanística dels metges i sobre la gran acollida que ha tingut l’assignatura d’Humanitats a la facultat de Medicina de la UPF. Temps afegit: descobrim la formació en medicina que hi ha darrere de moltes persones que han obtingut reconeixement en altres àmbits, com la política, la literatura, l’esport, la música o el cinema.

El psiquiatre Joseba Achotegui fa anys que aborda i estudia el patiment, el dol i l’estrès que experimenten les persones migrades, procés que va batejar com a síndrome d’Ulisses i que la comunitat científica ha adoptat per denominar aquesta realitat. De la mà de l’al·lergòloga Maria Pilar Monreal, dediquem l’entrevista a les al·lèrgies, especialment a les que tenen a veure amb medicaments. Temps afegit: descobrim novetats sobre Beethoven a través de l’estudi recent del seu genoma, desxifrat a partir de restes de cabell del músic.

La metgessa de família Montserrat Romaguera no tan sols practica esport des de ben petita, sinó que també el prescriu a la consulta i al llibre Mi médico me manda a paseo. Entrevistem la ginecòloga Missy Guinot, experta en menopausa, que ens aclareix quins són els principals canvis, símptomes i alteracions d’aquesta etapa i insisteix en la necessitat de prevenir i de consultar. Temps afegit: reivindiquem la figura d’Elena Maseras, la primera dona llicenciada en Medicina de Catalunya i de l’Estat, que mai va exercir de metgessa.

Com un home del renaixement, Daniel Munárriz, resident d’Hematologia i Hemoteràpia, cultiva l’art i la ciència. Dedica els seus dies a la medicina i a la recerca, però sempre troba temps per a la pintura i el piano. El cirurgià general i digestiu Eloi Espín ens acosta al present i futur de la cirurgia robòtica i ens dona una lliçó magistral de com l’ús de robots mai ha d’obviar el vessant humà del cirurgià envers el pacient. Temps afegit: la presència del dolor en la vida i en l’obra de la pintora mexicana Frida Kahlo.