És fotògraf, docent i escriptor. Ha publicat articles, assaig, opinió i ha fet col·laboracions en diversos mitjans radiofònics, però si Jordi Solà Coll (1963) s’hagués de definir seria sota l’epígraf “d’home poètic”. Així ho veiem en la darrera obra publicada, La mirada perifèrica. Dietari aforístic (Editorial Afers, 2021), un llibre d’aforismes d’alta volada, carregats poèticament, que donen la mesura d’un autor que fonamenta la matèria literària en la potència de les idees.

D’irrupció tardana en el món literari —publica el primer poemari el 2017—, la seva obra mostra, des de l’inici, “una connexió directa entre el món de la premsa escrita i el món de la la literatura”. Iniciat en el terreny de la imatge, subratlla que “la fotografia té un component poètic” i és fonamental per entendre una trajectòria que dona valor a l’essència fragmentària: “poesia, aforisme, dietarisme, articulisme… tot està lligat en el conjunt de la meva obra”.

“L’aforisme és el reflex dels fragments de realitat que t’embolcallen i t’influeixen. La manera de pensar habitual de l’ésser humà és de caràcter fragmentari, perquè així se’ns mostra la realitat”, remarca. En aquest sentit, la forma aforística és ideal per explicar la realitat exterior, perquè “l’aforisme s’ajusta força a aquesta idea de fragment”. “La meva matèria d’objecte literari són les idees”.

Unes idees que reflexionen sobre el viatge, el temps, l’espai i el pensament, i on hi apareixen convidats d’excepció, de Kant a Bach, de l’Ulisses de Joyce a Quasimodo. De la fugacitat de la vida i les pautes de l’existència. “La vida és una meravella perquè sabem que un dia s’acaba”, subratlla. Una vida plena de pensaments: “la vida intel·lectual em resulta tan atractiva com a algú altre un partit de futbol”. “Els meus Messi són filòsofs i pensadors com Immanuel Kant, Voltaire, Simone Weil o Hannah Arendt. Això em dona passió de vida i força”.

Idees que impulsen la maquinària literària, però també la humanitat i el dia a dia. “Sense pensament no hi ha vida, ni camí. Cerco consol en la paraula, perquè sense paraula, no hi ha veritat”. Així ho creu, a totes, Jordi Solà Coll. I així ho escriu, també a totes, a La mirada perifèrica.

L'entrada Jordi Solà Coll: «Els meus Messi són Kant, Voltaire o Hannah Arendt» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.