En aquest programa parlarem del treball de l'artista menorquí Dani Amorós, més conegut com a "D Love the Sodomites". Analitzarem un poc la seva feina que ens parla de les problemàtiques de gènere en la nostra societat i li farem una breu entrevista.

Visitau la seva web: https://www.danielovesthesodomites.com/

Música:

- Grup: Daniel Love The Sodomites. Cançó: Leda and the swan. Disc: Pink Room

- Grup: Anthony and the Johnson. Cançó: For today I am a boy. Disc: I am a bird now

Aquest capítol el dedicarem a l'artista Valerie Solana i al seu Manifest Scum, un llibre tant curt com potent. Valerie Solana remet amb contundència i violència contra el gènere masculí per, finalment, desvetllar-nos el problemes del poder. Obre l'avantsala del feminisme més radical.

La música d'avui:

Sara Hebe. Cançò: Tuve que quemar. Disc: La hija del loc

Gata Cattana. Cançò: Desértico. Disc: Banzai

Amb l'exemple de la revolta de Gordon, en la que va participar Blake, així com de moltes altres persones, i amb moltes altres revoltes que no tenim temps d'explicar aquí, queda clara una cosa: la majoria de drets i avanços socials del que gaudim a dia d'avui tenen la seva arrel en actes violents com aquests. I no és perquè la violència és l'única eina per aconseguir coses, sinó pel simple fet de que aquelles qui regenten el poder mai estan dispostos a cedir res a aquelles qui tenen poc. Defensen els seus privilegis de manera violenta.

Resum capítol 6: L'any 1780, a Londres, tingué lloc una de les revoltes més importants de la història. Fou la revolta que obrir les portes a la Presa de la Bastilla nou any més tard. A més, enllaçarem aquests fets amb l'artista londinenc de l'època William Blake.

Els King Mob són un grup de guerrilla artística anglesa. A través de la influència de les avantguardes i, després de conèixer els Motherfuckers, seran un dels grups contra-culturals més importants dels anys seixanta i principis dels setanta. Seran aquells qui obriran les portes al moviment punk. A més de practicar l'acció directa faran "flyers", publicaran revistes i participaran en tota classe d'actes.

Els Motherfuckers són un grup de guerrilla artística sorgit a Nova York a finals dels anys seixanta. Coexistiran amb grups com els hippys però s'hi oposaran ideològicament. Publicaran revistes, fanzins, contra-propaganda i faran un munt d'accions a cavall entre l'art i l'acció directa.

La Internacional Situacionista és un dels moviments artístics més importants de la segona meitat del segle XX i, alhora, un dels més oblidats. En aquest programa parlarem de les seves idees radicals i de la manera com va evolucionar el grup.

El grup que escoltarem avui és "Babes in Toyland" , grup mític dels 90 composat només per dones. La cançò és "Bruise Violet" del l'àlbum "Fontanelle". Seguiu la llista musical del programa a Spotify!

El passat dia 11 de desembre del 2021, l'IME (Institut Menorquí d'Estudis) va organitzar les primeres jornades sobre Art i Contemporaneïtat a Menorca. Unes jornades de reflexió i debat sobre la situació artística i cultural de l'illa. Feim una breu valoració sobre el que es va parlar i debatre en aquestes jornades. Aquí la seva página web: http://www.ime.cat/

A més a més, si vols escoltar la música del programa, en aquest segon capítol ens ha acompanyat "Silver Mt Zion" amb la caçó "Ring Them Bells (Freedom Has Come And Gone" del àlbum "Horses in the sky".

La pots escoltar al nostre canal de spotify a la llista de Kàpsules d'Art!

Al segle XVII, a Espanya, té lloc un judici entre les artistes i la hisenda del rei que acabarà implantant la idea de l'art liberal al nostre país. Les artistes, per tant, conquereixen el terreny de l'art entès com una cosa més enllà de la destresa manual. Reclamen que es tengui en compte l'esforç intel·lectual de l'artista per desenvolupar el seu treball.

Imatge: Sofonisba Anguissola. (Autoretrat)

CÀPSULES D’ART s’acomiada fins a la propera temporada rallant de l’artista multidisciplinari, Alan Florit (Ciutadella, 1979), conegut musicalment com Snowman Lost His Head. La seva trajectòria artística s’inicià amb vint-i-dos anys de forma autodidàctica, poc després de llicenciar-se en Història de l’Art. El seu ha estat un procés d’investigació permanent lligat al seu procés vital. Això l’ha duit a variar les tècniques i les temàtiques i ha fet difícil encabir-lo en un estil concret. Però si en alguna cosa destaca Alan Florit és en la seva permanent investigació sobre la sensibilitat humana, allò que ens fa humans.

Podeu visitar la seva obra a: alanflorit.blogspot.com

Les instal·lacions artístiques van rebre  la màxima categoria com a forma d’art a partir dels anys noranta atorgada per les principasl institucions museístiques iternacionals; des de llavors la seva presència als museus ha estat constant i creixent. Però què és una instal·lació?

Amb elles es qüestiona els límits de l’obra d’art, dels museus i de les galeries. L’espai esdevé un element substancial en la concepció de l’obra, on els artistes dissenyen objectes o estímuls sensorials adaptats a aquell entorn específic. A una instal·lació l’observador entra a formar part de l’obra, participa d’ella, i l’espai pren un significat nou. L’experiència estètica adopta un caràcter immersiu que ens sacseja sensorialment, emocionalment o/i intel·lectualment. Preservar el valor de l’espai com a tal i la nostra consciència a l’hora de conferir significats a aquest és també una forma de sentir i estar en el món. Una instal·lació no és un disseny bonic o una experiència ociosa més, és una reflexió sobre la nostra percepció i el món de les idees.