Avui el Lleida ha empatat zero a zero al camp del Mollerussa. Un punt que ens deixa a un pas del descens matemàtic i Russo es fractura el braç.

Però avui la notícia del dia no era al camp del Mollerussa: el Patètic Lleida baixa a 3a RFEF per falta de futbol, per falta de jugadors com cal. I en tenim tres a qui donar les gràcies.

Durant el programa, Jordi Cortés ens explica el partit i com veu el futur, i el Cayetanu passa pels micròfons de Lliure i Directe a explicar-nos les seves coses. Tot això, després que el Triptòfan arrenqui amb una entrada demolidora. A part d'això, una estona de tertúlia lliures i directes, tancant com sempre amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliures i directes... a la Cova, on sempre fa bo.

4 partits per somiar/patir/il·lusionar-nos/destrosarnos... però el que esta clar és que ens juguem les últimes opcions a casa dels nostres veïns!

Mollerussa Mon Amour! Bigben, Nufri, Musicland, Prefabricats Pujol...

Ens calentem amb el futur del club, tenim part de culpa de com a derivat el futbol a la ciutat??

Benvinguts a la prèvia del Lleida CF! Benvinguts al Minut Zero!

Podriem dir que obrim l’episodi d’avui amb motiu de celebració. Aquest pot ser l’últim Pol’s Nord en que les matemàtiques diguin que podem salvar-nos, i amb una mica de sort, la setmana vinent ens escoltarem sent equip de Lliga Èlit i l’agonia esportiva haurà acabat i la meva ment no estarà colapsantse, ilusionantse i posteriorment deprimintse cada setmana.

No sabem que passarà, però serà un nou estiu mogudet, així que estiguem preparats per tots els possibles escenaris, perquè si existeix un lloc a la terra on tot pugui ser possible, aquest, es Lleida.

Lleida CF 0-0 CP San Cristóbal. Set punts i quatre jornades. Les matemàtiques diuen que és possible, però ja sabeu on som nosaltres.

Avui el protagonista té nom i cognoms: Víctor Gutiérrez Pérez, RATA, l'assistent número u, el linier de la banda de tribuna.

Enric Montero Casado, Marc Benítez Soler i sobretot Víctor Gutiérrez Pérez, RATA, Terribles, dolents amb avarícia i provocadors. Dues aturades de partit perquè l'afició li deia coses al linier. En serio.

També parlem de la situació classificatòria, de l'equip que competeix i lluita fins al final amb el Pepelu, el Triptòfan i la participació dels nostres tertulians de capçalera.

Tanquem com sempre amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliures i directes... aquí, a la Cova, on sempre fa bo.

Resiliència.

Si busquem aquesta paraula al diccionari ens diu que “La resiliència és la capacitat humana d'assumir amb flexibilitat situacions límit, sobreposar-se a traumes o adversitats, i sortir-ne enfortit o adaptat positivament.” Doncs com a definició opcional podria posar “Aficionat/seguidor/abonat del Lleida CF” no creieu?

Fusions? En quines condicions l'acceptariam?

Torna Oscar Rubio a l'equip!

No hi ha manera amics; perquè tot i fer un bon partit i aconseguir marcar un gol, no vam ser capaços de treure res a Cornellà, ja que un gol al minut 88 ens va fer tornar a la realitat si és que algú s’havia pogut agafar a la resurrecció.

El futbol està sent molt injust amb nosaltres, perquè en aquestes últimes setmanes hem fet mèrits per tindre algun punt més, però la manca de gol ens ha sentenciat.

Derrota al Nou Municipal de Cornellà. El Lleida empata gràcies a un golàs de Sasha, però al minut 87 el Cornellà fa el 2-1 i sentencia el partit. Un resultat cruel per a un equip que ha lluitat fins al final i ha estat a punt d'endur-se fins i tot la victòria.

Resignació, cansament i la sensació de voler que acabi aquesta agonia. Parlem també de l'actitud d'alguns jugadors assenyalats pel míster Jordi Cortés a la roda de premsa, i de tot allò que envolta un vestuari que no es pot permetre cap ensurt amb cinc jornades per davant.

Ho fem com sempre amb en Pepelu, Triptòfan, un servidor Jordi Soro i la participació dels tertulians de capçalera.

Tanquem com sempre amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliures i directes... a La Cova, on sempre fa bo.

Aquí va:

DESCRIPCIÓ IVOOX

Lliure i Directe #050 - A ca magre, tot són puces

Cinquanta programes. I un gol al minut 89 d'un Badalona líder que s'havia guardat els millors per al final. El Lleida ha competit durant noranta minuts plantant cara al primer classificat, però al final, les puces han tornat a picar.

Comencem amb Jordi Belló, coordinador del juvenil preferent, tot i els problemes tècnics. Després parlem del partit amb en Jordi Cortés, orgullós del seu equip i decebut amb la mala sort que ens persegueix, i ho fem del partit però també del futur incert del club.

Tanquem amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una cloenda especial per celebrar cinquanta diumenges a la nit fent teràpia col·lectiva parlant del nostre Lleida. Lliures i directes... a la Cova, on sempre fa bo.

I ara què? Doncs ara a seguir gaudint, a seguir animant, a seguir patint i a seguir sent fidels als nostres colors; perquè això, en definitiva, és sinònim d'estar vius. I això, en el context en què es mou l'aficionat del Lleida, ho és tot. Acompanya'ns a la prèvia del Lleida amb el millor humor, parlant de planetes calents o freds, implants guerrillers, croquetes de morcilla i més... aquí, on sempre fa bo."

El que estava sent una temporada bonica per la proximitat amb el club, per jugar amb una plantilla de amb jugadors de casa que de veritat senten els colors o per veure que aquest club estigui on estigui sempre estarà acompanyat i sostingut per la seva gent, se’ns acabarà fent llarga.

Toca mirar més enllà del futbol, i a veure si almenys, després de tants anys, després de tants moments tristos, els aficionats del Lleida, l’afició més maltractada pel futbol, podem sentir una alegria, i que tinguem club, que ara mateix seria la millor noticia per tots. Sigui com sigui, aquí hi serem mínim fins que acabi la lliga, perquè com l’afició, els de La Cova sempre hi som.