La Cova

Derrota del Lleida CF a Nou Barris contra la Montañesa per 3-1. Un altre diumenge, un altre resultat per guardar al calaix dels que ja no sorprenen a ningú. L'equip ho dona tot, però el pes de saber-se últims amb 22 punts i set jornades per acabar pesa massa a les cames.

Fem teràpia com sempre, parlem de si és moment d'acceptar el descens i alliberar l'equip de la pressió, parlem de l'entrevista de Minut Zero aquesta setmana a Marc Torres, critiquem a l'engendro i tanquem com sempre: "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Aquesta setmana no anirem a fer la prèvia de bars, ni de restaurants ni de platges. Aquesta setmana la prèvia la fem des dels jutjats i amb una persona que es coneix bé els passadissos del Canyeret. Aquesta setmana ens acompanya Marc Torres per ajudar-nos a entendre tot el que va succeir al vital judici que es va produir el passat dimecres i, ja de pas, parlar del futur de l'entitat, de l'estat del futbol a la ciutat i de l'orgull de ser del Lleida aquí... on sempre fa bo.

Setmana molt dura amics i amigues. Si bé ja estàvem tots una mica conscienciats del possible tràgic desenllaç de la competició, aquell gol de Pau Russo i la gran primera meitat del Lleida ens van fer tornar a il·lusionar-nos, per a després 45 minuts més tard tornar a caure enfonsats.

No sé si les més de 2.200 persones que hi érem dissabte a l’estadi ens vam portar tan malament en una altra vida per merèixer això, perquè fins i tot, quan el teu equip torna a fer mèrits per guanyar després de tants partits sense fer-ho, hi ha una personeta vestida de groc dient que avui tampoc toca.

Molt però que molt dur, perquè sembla que això ja està sentenciat.

El Lleida empata 1-1 contra el @CerdanyolaFC al Camp d’Esports en un partit que deixa millors sensacions en el joc però amb uns números que continuen sent molt exigents.

Amb 26 jornades disputades i només 4 victòries, el Lleida necessita guanyar 5 dels 8 partits que queden per continuar a 3a RFEF. A partir d’aquí, fem teràpia covaire: analitzem el partit, la millora de l’equip, el penal fallat, el gol anul·lat i un arbitratge que va indignar el Camp d’Esports i que també genera molt debat al programa.

Pepelu arriba amb dades i estadístiques de minuts jugats per comparar la primera i la segona volta i entendre amb quins futbolistes està comptant més l’entrenador en aquest tram de temporada.

Tertúlia amb els habituals de la Cova: Pepelu, Tripto, Juanjo, Pedals i Nacho, amb participació dels oients i debat també sobre què s’hauria de fer davant arbitratges com el de dissabte.

Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Si bé iniciavem l’episodi de la setmana passada amb música de guerra, després del resultat extret, afrontem el partit d’aquest dissabte com una possible batalla final. Segurament serà la tarda del pròxim 14 de març l'última bala, aquella que ens pot fer creure o ens pot deixar enfonsats.

Toca guanyar i després lluitar fins al final. Passarà el que hagi de passar, però tant de bo passi lluitant fins a l'última jornada i lluint aquest escut amb honor fins a l’últim minut de competició.

Amics, amigues, tot passa per aquest dissabte i hem de remar, com sempre, tots junts.

Derrota dura del Lleida CF al camp del CF Peralada per 3-0 en un partit marcat per un terreny de joc impracticable, més piscina que camp de futbol.

El programa arrenca a lo Braveheart i la idea de batalla després d’un partit que ha deixat l’equip tocat.

Durant el programa també parlem amb Jordi Cortés, que ens explica com està l’equip després de la derrota i quin és l’estat anímic del vestidor.

I si normalment aquest espai serveix per fer teràpia entre aficionats, avui la teràpia ha estat diferent: una teràpia a distància, pensada també pels jugadors. Un missatge clar des de l’afició: que continuïn creient en ells mateixos tant com nosaltres continuem creient en ells.

Anàlisi del partit, debat, valoració de l’arbitratge i reflexió sobre el moment de l’equip.

Amb Pepelu, Triptofan i la participació dels Covaires.

Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Aquí no es rendeix ningú. Afrontem el partit contra el Peralada treient forces de l'únic lloc on podem: del sentiment, de la passió i de l'esperit d'aquest equip. Aquesta setmana ens acompanya el periodista i amic Oriol Jové per tal de fer una mirada positiva al que queda de temporada, tot parlant de revolucions, viatges infinits, estrelles emergents i, 'ojo cuidao', alcaldes que comencen a veure la llum aquí, on sempre fa bo.

El Lleida empata 0-0 contra la UE Vic en un partit gris al Camp d’Esports. Molt bona entrada un dimecres a la nit per empènyer l’equip… però un Lleida espès, lent i incapaç de fer un pas endavant contra el cuer.

Analitzem un empat que deixa moltes preguntes: el retard constant en el joc de l’equip, la sensació d’impotència davant un rival directe i la realitat classificatòria que cada setmana es fa més evident.

A més, el partit deixa peatge: la lesió preocupant de Rusi i l’expulsió de Viladegut, que complica encara més tot plegat.

Enmig del pessimisme general, apareix Jordi Cortés per posar-nos a lloc: bronca en directe per la nostra negativitat i intent de trobar alguna lectura positiva dins d’una nit complicada.

Debat, anàlisi i micròfon obert als Covaires després d’una nit amb ambient de futbol… però amb gust de fuetada de realitat.

Tanquem com sempre: «Lo Puto Crack» de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Senyors i senyores, prepareu la vostra armadura, afileu l’espasa ,perquè aquest dimecres no veurem només d’un partit… veurem una batalla.

No és només futbol. És resistència. És caràcter. És el moment en què els herois es forgen sota pressió i el cor pesa més que les cames.

Que sonin els tambors. Que tremoli l’enemic.

Perquè dimecres es decideix una batalla que pot canviar la temporada.

Una jornada més que passa i ens allunyem una mica més de l’objectiu. Acabem la 23a jornada amb una derrota a Hospitalet que segurament tots esperàvem.

Si bé és cert la derrota era esperada, la resta de la jornada no ha acompanyat i fa que la necessitat de punts creixi encara més jornada rere jornada. Va guanyar el Vic, el Cerdanyola i l’Europa i ja ens trobem a 4 punts de la salvació. S’ha de ser conscients de l’importància del proper partit a casa davant el Vic, no hi ha marge d’error, i cada vegada n’hi haurà menys.