L'ofensiva ucraïnesa després de l'avanç sobre Kherson sembla que ha quedat frenada i les tropes russes semblen atrinxerades a les seves posicions. Els bombardejos en zones civils ucraïneses provoquen la condemna internacional. Les anàlisis sobre el poder que encara pugui tenir Vladímir Putin omplen tots els debats. Però mentrestant, al mapa de la guerra, els puntets vermells que senyalen bombardejos d'artilleria i foc creuat apareixen cada dia, incessantment. I darrere d'aquells punts vermells hi ha els soldats, que no tenen nom i que són xifres d'una mobilització, d'una estratègia o d'una estadística de pèrdues. Hem volgut posar veu a dos d'aquests soldats, a Ucraïna, a Dnipró. No són soldats professionals, són els de la primera lleva, els que ja tenien l'experiència de combatre a la guerra del 2014.

A Enerhodar, a la regió de Zaporíjia, hi vivien abans de la guerra onze mil persones que treballaven a la central nuclear més gran d'Europa. Molts han marxat, però d'altres s'han quedat perquè només ells saben com funciona aquesta planta de sis reactors. Les tropes russes controlen les instal·lacions i els carrers de la ciutat des de fa gairebé nou mesos i, segons ens expliquen els que hi van deixar amics i familiars, la situació cada vegada és més dura.

A Energodar, abans de la guerra, hi vivien 53 mil persones i 11 mil treballaven a la Central Nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa. Energodar, a 7 minuts de la central, va ser construïda a principis dels setanta, gairebé al mateix temps que començaven les prospeccions per fer la central. Avui, a Energodar només hi viuen unes 15 mil persones. La resta han fugit de l'ocupació russa i molts s'han instal·lat a la ciutat de Zaporíjia, on l'alcalde, Dmitró Orlov, dirigeix un centre d'ajuda humanitària i assistència social per als seus conciutadans.

La ciutat de Mariúpol s'ha guanyat un lloc destacat en la crònica d'aquesta guerra perquè només iniciar-se l'ofensiva russa va ser escenari d'una de les batalles més intenses que hi ha hagut. Encara avui hi ha milers de persones desaparegudes i els que hi van lluitar són considerats herois pels ucraïnesos. En Vitali Koren només hi havia anat a treballar temporalment, en la construcció d'una planta de la corporació Azovstal, però hi va quedar atrapat. Ens ho explicarà tot, però amb la condició que dinem a casa seva.

La guerra ha desencadenat moltes iniciatives de suport a l'exèrcit o de solidaritat amb els més afectats. I aquí també hi tenen alguna cosa a dir els músics. Cadascú ho farà a la seva manera i els Hatespeech, una d'aquelles bandes que ho triomfa força a l'Spotify ucraïnès, tenen la seva.

El mes de maig el govern ucraïnès va aprovar una legislació que estableix que les persones que col·laborin activament amb Rússia seran perseguides. Actualment ja hi ha dues mil persones detingudes acusades de col·laborar amb l'exèrcit o l'administració russa ocupant. El retorn de les autoritats ucraïneses a Kherson suposa investigar crims de guerra i també els sospitosos de col·laborar amb l'enemic. I ara per ara la principal font d'informació és el que diguin els mateixos veïns i veïnes. El testimoni dels enviats especials a Ucraïna, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz.

Durant vuit mesos, l'exèrcit rus va ocupar la regió i la ciutat de Kherson. Un cop alliberada, els que hi eren i els que hi entren intenten reconstruir tot el que ha quedat desballestat, però també intenten reconstruir el relat del que hi ha passat. Mentre uns comencen a sortir al carrer més confiats, altres comencen a investigar on són els soldats morts a la batalla, on són els habitants desapareguts, què els va passar als que van ser duts als centres de detenció. S'han comès crims de guerra?

Viatgem cap a la ciutat de Kherson, la capital de la regió del mateix nom que a finals de setembre Rússia es va annexionar, juntament amb tres més. La ciutat i els seus voltants van ser ocupats per les tropes russes els primers dies del conflicte quan l'ofensiva russa volia avançar des de Crimea cap al nord. Divendres, 11 de novembre, les forces ucraïneses la van recuperar després de la retirada russa. Kherson era l'única capital regional que el Kremlin havia aconseguit controlar.

Un terç de les centrals elèctriques d'Ucraïna estan malmeses, segons l'empresa estatal d'energia. L'última a afegir-se a la llista ha estat la de Kherson. Els efectes d'aquesta situació es fan sentir en una cafeteria de barri, al carrer, en un mercat o a casa de qualsevol veí, com expliquen els enviats especials a Kíiv, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz.

Els enviats especials de Catalunya Ràdio a Kíiv, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz, constaten sobre el terreny que la xarxa de voluntaris de suport a la guerra continua treballant a ple rendiment a Ucraïna. Mentrestant, el president, Volodímir Zelenski, acusa l'exèrcit rus de cometre crims de guerra a la regió de Kherson, de la qual es va retirar parcialment a finals de la setmana passada. La ciutat encara pateix les conseqüències dels últims combats, i no hi ha aigua ni electricitat.