La guerra al dia

Et pots acostumar a viure en un país en guerra? Pots normalitzar el so de les bombes al costat de casa, els carrers militaritzats, els soldats i les armes a tot arreu, els refugis i els refugiats, les barricades, les restriccions, els tocs de queda, les cases destruïdes, el patiment, l'angoixa, el dolor o la mort? Aquesta és la nova vida dels ucraïnesos. Les guerres no van de bons ni de dolents. Ni de blancs ni de negres. Però el que sí que hi ha són víctimes. Persones com la Sònia, la Maia, el Serguei o l'Aleksandr, a qui, com a tots els ucraïnesos, el 24 de febrer del 2022 els va canviar la vida per sempre.

Dilluns, 9 de maig. El dia de la Victòria de l'exèrcit soviètic contra l'Alemanya nazi. El dia que Vladímir Putin ha pronunciat, enmig de la tradicional i majestuosa desfilada militar, un dels discursos més esperats dels últims temps, i també el dia del discurs del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que sense desfilada militar, però sí amb un vídeo èpic, ha acusat l'actual Rússia de nazisme. Com s'han rebut els dos discursos als carrers de Kíiv? L'analista polític a l'Institut Ucraïnès de Política Internacional Oleksandr Slyvchuk dona les claus per interpretar-los.

Aquest dilluns és una dia assenyalat al calendari rus: un 9 de maig del 1945, la Unió Soviètica vencia l'exèrcit nazi a Berlín. És el Dia de la Victòria, segurament el dia més important del calendari patriòtic rus. I sobre això basa Vladímir Putin moltes de les seves idees, també per justificar, en part, la invasió a Ucraïna. Un país que també era part de la Unió Soviètica i on per tant, aquest dilluns, també és, o era, un dia festiu. Com se celebrarà el 9 de maig a Rússia i a Ucraïna? Quin serà el discurs de Putin des de la plaça Roja de Moscou? Aprofitarà el simbolisme de la data per llençar un atac a gran escala a territori ucraïnès?

El Serguei és un dels supervivents de la planta d'Azovstal, a Mariúpol. Ell i la seva família han passat dos mesos tancats sota terra sense poder sortir a l'exterior, menjant el que podien i escoltant el so de les bombes, que feien tremolar les parets de la planta constantment. Finalment, el 2 de maig, va poder ser un dels evacuats. "Quan vam aconseguir sortir finalment d'Azovstal vam anar caminant fins a la zona de l'exèrcit rus. Allà els soldats ens anaven agafant un per un i ens van interrogar per saber qui érem. Dos dies després, vam passar sota custòdia de l'exèrcit ucraïnès", relata el Serguei. Ell és un dels que pot explicar al món l'horror de Mariúpol. Però encara queda una incògnita… què passarà amb tota la gent que hi queda dins?

Un dia més, Mariúpol continua sent la notícia que marca l'actualitat sobre el que passa a Ucraïna. Allà, les tropes russes han acabat entrant a Azovstal, la planta siderúrgica on fa setmanes que hi ha atrinxerats centenars de militars i civils ucraïnesos. Mentrestant, a Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país, la vida segueix aturada mentre els bombardejos segueixen ressonant cada dia. Allà, un dels pocs hotels que queden oberts, ha canviat la seva funció: ha passat d'allotjar turistes a allotjar refugiats que han perdut la casa a causa dels bombardejos. Hi viuen des de fa més de dos mesos sense haver de pagar res. A canvi? Fan les feines de l'hotel de forma col·lectiva. Cadascú té una funció. Són les històries del Maksim, la Saixa, l'Artem i el Nicolai.

"Els soldats russos es van instal·lar a 300 metres d'aquí. Venien a buscar llet i ens feien munyir les vaques davant seu per por que no els poséssim verí a la llet." La Liubov és la propietària d'una granja a Malaia Rohan, un petit poble just als afores de Khàrkiv i que ha estat un dels punts importants de la guerra al nord-est del país. Primer, perquè s'hi van instal·lar les tropes russes durant diverses setmanes. Després, perquè la contraofensiva ucraïnesa va acabar propiciant que fos un dels llocs on soldats russos i ucraïnesos van protagonitzar alguns dels combats més durs. Ara, el rastre de la batalla continua present, també a la granja de la Liubov. Els primers dies d'invasió els russos van bombardejar la seva granja i més de 140 animals van morir cremats. Tot i enfrontar-se a ells en més d'una ocasió, a la Liuvov no li va passar res. No tothom, però, va tenir la mateixa sort, a Malaia Rohan.

"Els dies normals són els que bombardegen, els que no bombardegen són els anormals". L'Igor és professor de filologia hispànica de la Universitat de Khàrkiv. Ell, juntament amb el seu fill, s'han quedat a Khàrkiv. Fins fa dos mesos, la segona ciutat més gran d'Ucraïna tenia un milió i mig d'habitants; ara, un 40% ha fet cas de les autoritats i ha fugit cap a zones més segures. A Khàrkiv gairebé tot està tancat, pels carrers pràcticament només hi ha soldats i bona part dels edificis estan destruïts. Els que s'hi han quedat conviuen amb la banda sonora que acompanya la ciutat durant els últims dos mesos: les bombes. En les últimes 24 hores, han matat 3 persones i n'han ferit 8 més.

Aquest divendres el focus informatiu continua a Kíiv, on la darrera nit un míssil d'alta precisió va impactar en un edifici residencial del centre de la ciutat. El resultat: 10 ferits i una víctima mortal, la periodista Vira Grich, que treballava a Ràdio Liberty, un mitjà nascut en plena guerra freda, finançat directament pels Estats Units, que ara mateix és una de les principals fonts de notícies en rus que s'escapen del control del Kremlin. Casualitat?

"Tu també podries matar. T'has d'imaginar la guerra com un videojoc". Qui ho diu és l'Aleksandr. Té 48 anys i fins al dia 24 de febrer era el cap de departament d'una empresa energètica de Kíiv. Ara és el comandant del batalló militar número 1, un dels que s'encarreguen de la defensa de Kíiv. L'equip de Catalunya Ràdio desplaçat a Ucraïna té accés al campament on l'Aleksandr i 28 soldats combaten des que va començar la guerra el dia que António Guterres, el secretari general de l'ONU, ha visitat l'horror de Butxa, d'Irpín i de Borodianka. Casualitat o no, el dia acaba amb dues noves explosions a la capital del país.

El dia té un clar protagonista: Vladímir Putin, que amenaça i ho fa per partida doble. D'una banda, avisa que atacarà ràpidament si algun país extern s'implica en els esdeveniments en curs. De l'altra, una amenaça real: tallar el subministrament a Polònia i Bulgària perquè s'han negat a pagar la factura en rubles. Avui, l'enviat especial de Catalunya Ràdio a Ucraïna ens ho explica des de Butxa, segons la Unió Europea, un escenari de crims de guerra. Butxa és la ciutat dels cadàvers enmig del carrer quan es van retirar els soldats russos. Butxa és la fossa comuna amb 300 cadàvers de civils enterrats. Butxa és un altre dels noms que passarà per sempre més a la història negra d'Europa.