Salvador Soler, director del COMAV de la UPV, alerta en La Llavor de la paradoxa que viu el cacau valencià: és un producte molt demandat i de moda en la restauració, però només hi ha un parell d’hectàrees declarades com a productives a la Comunitat Valenciana. Tot i això, les varietats tradicionals —com el cacau del collaret, la cacaua o el morú— continuen cultivant-se en xicotetes parcel·les per a autoconsum. El registre oficial que acaba d’arribar pretén demostrar les seues possibilitats comercials i obrir el camí perquè el cacau valencià seguisca l’exemple d’altres productes recuperats, com la tomaca valenciana.

Segons Soler, la finalitat no és només conservar aquestes varietats, sinó incentivar-ne el cultiu, perquè “allò que es cultiva, es conserva”. En aquesta línia, adverteix que altres llegums autòctons, com la bajoca valenciana —garrofó, roget, ferradura, tavella—, estan pràcticament en risc d’extinció i només es troben ja de manera molt limitada en mercats com el Central de València. Perdre-les significaria renunciar a una part essencial de la identitat gastronòmica i cultural valenciana.