La màquina de Llull

Quart convidat: Xavier Maristany —músic, cofundador del grup Koniec i de l'Orquestra del Caos, creador de la bandaÈria.

Fa gairebé cinquanta anys que transita pel jazz, l'electroacústica, la improvisació, la música concreta i la de carrer, a més de compondre per a dansa, teatre, cinema i televisió. Va passar pel laboratori Phonos quan l'electrònica encara s'havia de domesticar a mà, i ha ideat accions com una intervenció sonora a l'espai públic per a tres mil músics o una formació integrada per set cantants acompanyades exclusivament per instruments de vidre.

Al seu manifest Do natural ja advertia que l'art i la música no han de quedar supeditats a la tecnologia. Ho va deixar escrit abans que cap model fos capaç de generar res: una excusa immillorable per seure amb ell vora la font i preguntar-nos què queda de l'oïda humana quan la màquina també compon.

Parlem de l'atzar, l'error i la sorpresa com a condicions de la creació, de la veritat que no li interessa, del silenci de John Cage, de la música que necessita el seu espai i el seu moment i de la ressonància entre persones que la màquina encara no retorna. A la píndola, la destil·lació de models.

Enregistrat a la Sala DosRombos (Badalona) l'1 d'octubre de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC). Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala DosRombos i a Sorensen.

Tercer convidat: Josep Maria Ganyet —enginyer informàtic, divulgador i professor de nous mitjans a la Universitat Pompeu Fabra.

Parlem de l'evolució de la intel·ligència artificial, de la interacció entre la persona i la màquina i de la sobirania lingüística a l'era digital. Els models de llenguatge d'avui funcionen amb els mateixos principis matemàtics —matrius, sumes i multiplicacions— que ja s'estudiaven a la universitat als anys vuitanta: el que ha canviat és una capacitat de càlcul gegantina i el volum immens de dades que hi aboquem cada dia.

Reivindiquem la màquina com a instrument d'ajuda i mai com a substitut de la creativitat humana (la peça musical feta amb Mazoni), parlem del projecte Signaria, que vol donar veu i capacitat de comunicació pròpia a les persones sordes signants, i tracem un paral·lelisme entre la fixació oral i escrita de les epopeies homèriques i el funcionament d'un model de llenguatge. Tanquem reivindicant una mirada humanística i local que garanteixi la presència de les llengües minoritzades al futur digital, davant l'hegemonia de les grans tecnològiques.

Enregistrat a la Sala DosRombos (Badalona) el 3 de setembre de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC). Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala DosRombos i a Sorensen.

Segona convidada: Maria Gelpí —teòloga, jurista, professora del fet religiós i doctoranda en filosofia de l'art.

Avui parlem de Déu i de teologia per mirar la intel·ligència artificial: l'encíclica de Lleó XIV i el dilema entre construir Babel o reconstruir Jerusalem, la màquina feta servir com a oracle, Déu com a projecció humana (Xenòfanes, l'animisme, Feuerbach), els cànons de bellesa i el desig, els drets d'autor i la mort de l'autor, el segell «100% humà» i el pànic que en el seu dia va provocar la calculadora. Tanquem amb el minut apocalíptic.

Enregistrat a la Sala Estraperlo (Badalona) el 9 de juliol de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC). Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala Estraperlo i a Sorensen.

Primer capítol amb convidat: Marc Mallafré —doctor en comunicació, director creatiu i cofundador de Rial Studio, agència de producció audiovisual amb intel·ligència artificial generativa.

Parlem de com la IA transforma la creativitat i la publicitat: quan una imatge generada guanya un concurs de fotografia, la frontera entre el que és real i el que és fabricat, els oficis creatius que es reinventen i la fam de dades dels models. I tanquem amb el veredicte de Ramon Llull.

Enregistrat a la Sala Estraperlo (Badalona) el 4 de juny de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC) a càrrec de Núria Prieto. Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala Estraperlo i a Sorensen.

Estrenem La màquina de Llull amb un capítol de presentació. En Marçal Font i en Xavier Vinaixa us expliquen qui som, d'on ve el nom —un homenatge a l'Ars combinatoria de Ramon Llull, sovint citada com a precursora del raonament mecanitzat— i què hi trobareu: converses sobre intel·ligència artificial mirades des de les humanitats, sense apocalipsis i amb mirada positiva.

Enregistrat a la Sala Estraperlo (Badalona) el 4 de juny de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC) a càrrec de Núria Prieto.

Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala Estraperlo i a Sorensen.