La Mare de la Ciència

El PRBB compta amb més de 1.700 persones residents dels diferents centres que l’habiten. Una massa crítica que dona sentit a la ciència que té lloc a l’edifici. Una comunitat que troba espais fora de la pròpia recerca per desconnectar però també per connectar entre ella. Des de la lliga de voleibol a la coral o l’orquestra, passant per les més de 60 nacionalitats que habiten el Parc, parlem amb l’Elena Bosch (IBE & MELIS-UPF), la Laura Forcano (HMRIB), en Quim Frigola (EMBL BCN), en Maxim Glushchenko (PRBB), la Camille Lassale (ISGlobal) i la Natàlia Soldevila (BBRC-FPM), per descobrir la comunitat del PRBB.

L’edifici del PRBB és molt més que una estructura de formigó i acer recobert de fusta. És més aviat un organisme viu amb plataformes tecnològiques i espais que permeten les connexions entre el personal investigador i que el coneixement circuli lliurement per generar noves descobertes. Parlem amb la Laura Aranda i l’Oliver Blanco (PRBB), la Paulina Carriba (CRG) i l’Òscar Fornas (MELIS-UPF – CRG) per entendre millor tot el que pot oferir aquesta infraestructura viva.

Fa vint-i-cinc anys el solar que ocupa avui dia el PRBB era només un descampat davant del mar. I la construcció d’un parc de recerca per algunes persones semblava massa ambiciosa. La realitat, però, ha superat totes les expectatives i vint anys després d’obrir les seves portes el PRBB és avui un ecosistema de recerca funcional àmpliament reconegut. Des de les reticències inicials al concepte obert, les molèsties de les obres i la il·lusió d’encetar un nou projecte, parlem amb Jordi Camí i Reimund Fickert (PRBB), Arcadi Navarro (FPM, MELIS-UPF i IBE) i Jordi Pérez Sánchez (MELIS-UPF) per endinsar-nos en els orígens del Parc.

Les cèl·lules són sistemes dinàmics; si les mirem per dins podríem pensar que son com ciutats, on les proteïnes es van movent d’un lloc a l’altre per carreteres. L’Oriol Gallego i el seu grup al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) desenvolupen tècniques que permeten veure aquests moviments dins les cèl·lules amb el màxim de detall: una mena de GPS cel·lular. I per estudiar aquests processos tan bàsics fan servir un organisme que potser relacionem més amb la pastisseria: els llevats. Escolta la seva entrevista i endinsa’t en el món de l’invisible!

Una cohort és un grup de persones que comparteixen una característica (per exemple, haver nascut en la mateixa època o localitat) a les quals se’ls fa un seguiment longitudinal per tal de fer estudis epidemiològics. La Mònica Guxens, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en coordina una on han recollit dades durant quasi 30 anys. En aquest episodi ens explica quins són els principals reptes, i com utilitzen aquesta cohort per estudiar els efectes de les exposicions ambientals – en concret la contaminació de l’aire i les radiofreqüències dels mòbils - en la salut dels més petits. Escolteu fins al final per sentir com ha aplicat aquest coneixement al seu propi fill!

Els humans triguem 60 dies en crear un embrió de la mateixa mida i amb les mateixes característiques que un embrió de ratolí, que triga només 20 dies en desenvolupar-se. Per entendre el perquè d’aquesta diferència, en Jorge Lázaro, un estudiant de doctorat a l'EMBL Barcelona, ha creat un petit zoo de cèl·lules mare! En té de ratolí, conill, vaca, rinoceront, humans i mico tití. Escolteu aquest capítol de “La mare de la ciència” per saber-ne més de la mà d’aquest apassionat investigador, qui confessa que ser científic és una sort... però també sacrificat!

Fa 20 anys que es va seqüenciar el genoma humà. Hi van estar implicades institucions d’arreu del món i es va trigar 13 anys. Avui dia, amb la seqüenciació de nova generació, es poden seqüenciar 50 genomes en 24h! Ens ho diu la Berta Fusté, cap de la unitat de Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), qui a més de fer un repàs a l’evolució de la seqüenciació, ens explica les diferents aplicacions de la genòmica, des de la medicina personalitzada a l’agricultura. A més ens dona una visió de què és un servei cientificotècnic com el que dirigeix, així com de la seva trajectòria professional fins arribar al PRBB ara fa un any. No et perdis aquest episodi per veure una altra cara de la recerca!

Què és la genòmica comparativa? Com pot ajudar a la conservació de la biodiversitat? En parlem amb en Marc Palmada, estudiant de doctorat a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF). En Marc ens explica l'Earth Biogenome project, un ambiciós projecte que pretén seqüenciar totes les espècies eucariotes del món, i ens diu com n’és d’essencial la col·laboració en aquesta iniciativa i en la recerca en general. Escolteu l’entrevista per saber més també sobre la seva experiència com a estudiant de doctorat, i com ha aprés a preguntar sense vergonya, sortir de la seva àrea de confort i treballar en equip.

Saps què són les cèl·lules mare, quins tipus hi ha o perquè són importants? En aquest episodi de “La mare de la ciència”, l’Anna Bigas, coordinadora del grup de recerca en Cèl·lules Mare i Càncer de l’Hospital del Mar Research Institute al PRBB, ens endinsa en l'apassionant món d’aquestes importantíssimes cèl·lules. Aprendreu com es formen les cèl·lules mare de la sang durant l’etapa embrionària, així com quina relació tenen amb la leucèmia. L’Anna també ens parla de la seva feina de revisora científica, o del seu paper en la Missió de Càncer de la Unió Europea. No us perdeu l’oportunitat d’escoltar a aquesta investigadora, que va ser nomenada el 2021 com una de les millors 100 dones líders a Espanya!

Els peixos, les salamandres i algunes aus tenen la capacitat de regenerar la retina. I com és que els humans hem perdut aquesta funció?
En aquest episodi el Sergi explica com han intentat que les cèl·lules de la retina humana recuperin aquesta capacitat, mentre comparteix la seva visió de com ha estat fer un doctorat al CRG i com hi ha moltes maneres de contribuir a que la recerca avanci.