El nostre entorn és ple de disruptors endocrins. Unes molècules que imiten les nostres hormones i poden tenir efectes sobre la nostra salut.
En aquest episodi, la Maribel ens explica com des d’ISGLobal estudien els efectes d’aquestes hormones impostores en la salut de la població més vulnerable, mentre deixa entreveure la importància de comunicar els resultats de la recerca per a que les institucions i la societat n'estiguin informades i puguin prendre decisions.

El cervell és l’òrgan més complex del nostre cos, i encara ens queda molt per a entendre com funciona. Per això en aquest episodi l’Arnau ens presenta dos projectes de recerca que estudien com prenem les decisions i si nous fàrmacs podrien pal·liar la pèrdua de memòria per l’Alzheimer.
Anima’t a escoltar aquest jove investigador de l’IMIM que parla de recerca, crear una xarxa de col·laboracions i conciliar la feina i la família.

Canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació… tots aquests i molts més són processos que condicionen la mala salut del nostre planeta. Prendre mesures és urgent perquè aquest no és un problema del futur. És un problema del present.
En aquest episodi, la Cristina desgrana la complexitat del concepte de salut planetària i ens anima a tots a moure fitxa per fer seguir vivint bé a la Terra.

La metàstasi és responsable del 90% de les morts per càncer. Però totes les cèl·lules d’un tumor, son capaces de formar una metàstasi?

En aquest episodi, en Toni explica quines són les característiques de les cèl·lules metastàtiques i els tractaments que estan estudiant per combatre-les i reivindica les dificultats d’aconseguir tirar endavant la carrera científica.

El medi en el que vivim, igual que les espècies són canviants. I l’evolució controla tots aquells canvis hereditaris. Per això, estudiant el genoma podem conèixer la història de les espècies que ens envolten.
En aquest episodi, la Clàudia narra com la genètica pot preservar les poblacions de ximpanzé mentre explica el dia a dia d’una estudiant de doctorat.

Els organoids són estructures tridimensionals que han revolucionat els estudis de biologia cel·lular. Permeten reproduir petits òrgans de manera sintètica, però també permeten estudiar les primeres fases del desenvolupament.
En aquest episodi, el David ens explica la física de les primeres etapes del desenvolupament, mentre narra com és això de combinar diferents disciplines a la feina.

El febrer del 2001 es va fer pública la primera seqüència del genoma humà. Un codi que semblava que ens havia de canviar la vida, però que 20 anys després encara no entenem del tot.
En aquest episodi, la Sílvia ens explica què sabem del nostre genoma mentre ens deixa entreveure com d’important és fer arribar les troballes científiques a la societat

El cervell és l’òrgan més complex del nostre cos. I malgrat tots els misteris que envolten, sabem que hi ha estructures que estan molt conservades a través de l’evolució i que els humans compartim amb organismes tant petits com el peix zebra.
Anima’t a descobrir amb aquesta catedràtica del DCEXS - UPF què en sabem del desenvolupament del cervell posterior mentre ens explica com és dirigir un grup de recerca.