Iniciem l’any i ens sembla que una bona manera de fer-ho és amb els musicals de la Disney: La Bella i la Bèstia, El Rei Lleó, Aida, El Geperut de Notre Dame i Aladdin, per començar. En el proper programa, més.

Bon Nadal! A LA PORTA DE L’ESCENARI celebrem aquestes festes amb un recull de cançons de musicals ambientats en l’època nadalenca: Promises, Promises, I Love My Wife, Rent, White Christmas i molts més.

Del West End de Londres a Broadway. I sense moure’ns de Premià de Mar! John, Paul, George, Ringo... & Bert, Candide i Mack and Mabel són els tres musicals que avui ens acompanyen. Tres musicals molt interessants que van tenir sorts diverses en les seves estrenes.

Els anys 1973 i 1974 no van ser especialment bons pels musicals. A Broadway se’n van reposar d’antics més que no pas se’n van estrenar de nous. I a Londres es va estrenar un que, amb el pas dels anys i en una nova versió, esdevindria un dels més populars per a tots els públics: Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat.

Aquesta setmana també tenim dos musicals dispars: A Little Night Music, escrita en temps de vals, i Rocky Horror Show, un musical rock. Es van estrenar el 1973 i des de llavors no han deixat de representar-se.

Dos musicals ben diferents: Sugar, basat en la pel·lícula Some Like It Hot (Con faldes y a lo loco) i Pippin, un musical estrany; per una banda és molt divertit, però alhora té una part fosca que et sorprèn. I com totes les partitures d’Stephen Schwartz, genial.

Avui, Grease. Grease en la versió original de Broadway i Grease en castellà, del muntatge estrenat el 2006 al teatre Victòria, de Barcelona, dirigit per Ricard Reguant.

En 1971 s’estrenen a Broadway Godspell i Jesus Christ Superstar. I tot just fa una setmana, al West End de Londres, The Bodyguard. Els temps i l’espai no són problema per a LA PORTA DE L’ESCENARI. Hi som a tot arreu.

Continuem amb Follies, i el servim acompanyat d’un altre musical, 70, Girls, 70. Ambdós comparteixen una mirada nostàlgica cap el passat dels protagonistes; ja no són joves i miren cap el futur –el poc futur que els queda- amb resignació uns i amb optimisme els altres. Això sí, sense deixar de cantar.

Comencem l’espai d’avui amb un musical de Sondheim, Company, i el tanquem amb un altre, Follies. I entremig , una reposició dels anys 20, No, No Nanette.

Ah, i com que Follies dóna tant de si, seguirà la propera setmana.