Aquesta setmana tenim de nou dos musicals de Lloyd Webber: Whistle Down the Wind i The Beautiful Game. Dos musicals amb dues de les partitures més emotives del compositor que, malgrat la seva bellesa (bellesa de les partitures, no pas del compositor), no van tenir l’èxit que es mereixien

Avui, a través de La Porta de l’Escenari entrem en dos dels musicals de més èxit en tota la història del gènere: Cats i The Phantom of the Opera. El primer, va estar vint-i-un anys a Londres i divuit a Broadway; el segon, al cap de vint-i-sis i vint-i-quatre anys a Londres i Broadway respectivament, segueix en cartell

Què tenen en comú l’Àngels Gonyalons i el Pep Anton Muñoz amb la Menier Chocolat Factory de Londres? Hi tenen una planta carnívora i una cançó que és seva. Travesseu LA PORTA DE L’ESCENARI amb nosaltres i us ho expliquem amb detall.

Avui toquen dos musicals, Ragtime i Sunset Boulevard, que en la seva reposició a Londres van ser objecte d’un muntatge minimalista. Mireu si era minimalista, que un d’ells es representava en el menjador d’un pis. Un menjador una mica gran, però menjador al cap i a la fi.

Avui tenim dos musical divertits, alegres: Hairspray i La Cage aux Folles. Són d’aquells espectacles que et fan sentir eufòric i amb ganes de cantar i ballar. Fora penes!

Comencem la programació d’estiu de la Porta de l’Escenari amb dos musicals que van tenir sort dispar en els escenaris; el primer va fracassar, mentre que el segon figura en el lloc 11è de la llista de musicals de més llarga permanència en cartell: Gone With the Wind (Allò que el vent s’endugué) i Miss Saigon, basat en Madama Butterfly, però situant l’acció a la ciutat asiàtica durant la guerra del Vietnam.

Avui tenim un programa de Festa Major, amb pirates, corsàries, i cristians. Els pirates de la Costa Brava, hereus dels de Penzance; les corsàries, descendents de “las chicas de Colsada”; i els pirates i els cristians que esguerren l’amor de Blanca i Saïd. I tot, sense deixar de cantar, que és el que es fa en els musicals.

Avui tenim dos musicals molt diferents, però que tenen en comú que van significar el tret de sortida per a dos dels més grans i complets autors de teatre musical: Stephen Sondheim amb A Funny Thing Happened On The Way To The Forum, i Jerry Herman amb Hello, Dolly!

Programa de luxe. Un musical que ha estat 42 anys seguits en cartell: The Fantasticks. El primer gran èxit, a escala mundial, del teatre musical anglès: Oliver! Un dels més grans actors shakesperians - Richard Burton- protagonitza un musical, el preferit de Kennedy: Camelot. I el jove Harry Potter -Richard Radcliffe- és l’estrella del musical How To Succeed In Business Without Really Trying!

Ens acomiadem de la dècada dels 50 amb The Music Man, Gypsy, i The Sound of Music, i donem la benvinguda als anys 60 amb Bye Bye Birdie. L’home trepitja la lluna, comença la guerra del Vietnam, neix el “Flower Power”... El món canvia i el teatre musical no és aliè als canvis; s’acosta l’era Aquarius.