La nit del 26 de setembre de 1957, s’estrena a Broadway West Side Story. A partir d’aquella nit, s’inicia una nova època en el teatre musical. A partir d’aquella nit, Maria, America, I Feel Pretty, Tonight i altres cançons de l’espectacle, s’incorporen en la discografia sentimental de mig món.

El programa d’avui està dedicat enterament a My Fair Lady. És un gran musical i es mereix tota la nostra atenció. Escoltem fragments en les veus de Julie Andrews, Rex Harrison, Stanley Halloway i Paloma San Basilio, entre altres.

La Porta de l’Escenari us duu de viatge a través dels musicals. A Califòrnia amb Paint Your Wagoon; al Greenwich Village amb Wonderful Town; a París amb Can-Can; a l’Aràbia amb Kismet; a la Riviera francesa amb The Boy Friend; a Marsella amb Fanny; a Washington amb Damn Yankees; a Londres amb The Threepenny Opera; i a la vila de Pimburg amb El Retaule del Flautista.

Acabem la dècada dels 40, amb Gentlemen Prefer Blondes i comencem la dels 50 amb dos musicals de luxe: Guys and Dolls i The King and I. Escoltarem a Frank Sinatra i a Abel Folk interpretant un mateix personatge i sabrem de quina actriu de Broadway es diu que té “veu d’oca”.

Avui tenim quatre esplèndids musicals: Finian’s Rainbow, Brigadoon, Kiss Me, Kate, i South Pacific. Tots quatre també tenen la seva versió cinematogràfica. Recordem-los a través de les seves cançons més populars.

Comencem el programa amb una escapada a Londres per conèixer els dos grans triomfadors de l’escena musical anglesa de la primera meitat del segle XX: Noël Coward i Ivor Novello. I a Broadway, anirem a les estrenes de Carmen Jones, On the Town, Carousel i Annie Get Your Gun

Iniciem la dècada dels 40 a Londres, a París, a Madrid, a Barcelona... i a Broadway, on s’hi estrenen Pal Joey i Oklahoma! I de les vastes terres americanes passem a la sabana africana de la mà de l’actor Sergi Albert, un dels protagonistes del musical El Rey León, que avui ens acompanya i ens parla del seu paper, el cruel Scar, l’oncle del petit Simba.

Porgy and Bess, s’estrena el 1935, però no és fins 1946 que té el reconeixement que es mereix. Per què? Què té aquesta obra que la fa tan singular? És una òpera? Un musical? Escoltem alguns fragments en les veus d’Ella Fitgerald, Louis Armstrong, Sinead O’Connor, Donnie Ray Albert, i altres.

Som a Setmana Santa i dediquem el programa a musicals bíblics. Jesus Christ Superstar? Sí, però n’hi ha més: Godspell, Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat, Children of Eden... Adam, Eva, la Serp, Noé, Jacob, Pilat, Jesús, Maria Magdalena, i fins i tot, Déu, canten. I, de vegades, també ballen.

Som a la dècada dels anys 30. La dècada de la depressió, excepte pel que fa al teatre musical, que va ser una època de romàntic escapisme. A Broadway s’estrena Anything Goes i a Londres, Me and My Girl. Cole Porter s’imposa com una de les més importants figures del musical.