Sempre hem escoltat històries en boca dels nostres avis, els nostres pares,, contes, històries, contes, que van passant de generació en generació, es van repetint.
Són petites històries que permeten crear mons i personatges màgics. Tenen alguna cosa que les fa fascinants, i sempre amb un final feliç.
Obren camins a la imaginació.
Des de sempre s'han explicat contes als nens.
Però són els contes sempre per als nens?
o .. Seria possible que aquests contes de la nostra infantesa tinguessin un simbolisme en la nostra vida, que el poguéssim interpretar i ens permetessin reflexionar sobre nosaltres mateixos?