L'endemà

El valencià Roderic de Borja rep la tiara papal amb el nom d'Alexandre VI en una cerimònia en què assisteixen els seus fills, Cèsar i Lucrècia. Segon valencià a convertir-se en papa, ell i la seva família seran protagonistes d'una llegenda negra que els ha perseguit fins a l'actualitat: nepotisme, assassinats, acusacions d'incest... Nissaga de poder total! Però... realment mereixen aquesta fama?

En ple auge de pirateria a la Mediterrània, 140 vaixells de corsaris otomans ataquen Ciutadella per sorpresa. Tot i la resistència fèrria dels menorquins, la diferència numèrica els empeny a una derrota inevitable. La vila ha quedat de cap per avall i la majoria dels habitants han resultat morts o bé han estat segrestats per ser venuts com a esclaus. Davant d'aquest panorama, el rei Felip II es planteja abandonar l'illa.

Elisabet Cerdà és una vídua de Castellterçol que ronda la cinquantena. L'han acusat d'haver participat en aplecs de bruixes presidits pel mateix dimoni i l'han torturat fins que ha acabat confessant: sí, és bruixa. Cerdà és molt conscient de què l'espera, però prefereix la mort a continuar suportant tant de dolor causat per aquesta paranoia col·lectiva amb conseqüències tràgiques.

Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, és un dels bandolers més coneguts (i temuts) de Catalunya. Després d'haver patit tortures i d'un procés judicial en què se l'ha acusat d'haver perpetrat desenes de saquejos i segrestos, se l'acaba sotmetent a un martiri pels carrers de Barcelona i, finalment, se l'executa. A títol d'advertiment, les autoritats penjaran el seu cap al portal de Sant Antoni. Realment Serrallonga va ser un Robin Hood a la catalana?

Una munió de segadors es revolta a Barcelona contra les autoritats. I, més que amb la falç al puny, van carregats amb armes de foc, com arcabussos i mosquets. Aquest esclat de violència és fruit del malestar que suposen les polítiques cada cop més absolutistes de Felip IV i la seva mà dreta, el comte-duc d'Olivares. Els segadors han dit que ja n'hi ha prou i que, si convé, segaran cadenes.

Abandonats per tothom, els catalans intenten resistir sols contra l'embat dels exèrcits de Felip V, el primer Borbó a acomodar-se al tron espanyol. Per fer caure Barcelona sense gaires problemes, decideixen organitzar un setge al voltant de les muralles. Però els barcelonins resisteixen heroicament durant més d'un any a una pluja constant de bombes i a la gana, molta gana. Barcelona caurà, però ho farà amb el cap ben alt.

L'any 1817 s'inicien les obres de l'esperadíssim canal d'Urgell, i els habitants de la zona, desèrtica i eixuta, ho celebren de valent. Amb l'arribada d'aigua podran regar camps que fins ara no produïen res més que gana i que, amb el regadiu, donaran peres i pomes. Però, com acostuma a passar, les obres patiran un petit retard... de 45 anys!

En el context de la primera guerra Carlina, a la plaça del Torín de Barcelona els ànims s'han escalfat de valent per culpa d'uns toros massa mansos. Amb la metxa del descontentament encesa, una munió de gent emprenyada es dirigeix cap a la Rambla i crema tots els convents que troba al seu pas. El sòl urbà alliberat amb aquesta bullanga permetrà construir espais tan emblemàtics com la Boqueria i el Liceu.

Un jove i entusiasta Josep Anselm Clavé funda la primera societat coral de l'estat espanyol. L'ha anomenat La Fraternitat i amb ella no només ensenyarà els obrers a cantar, sinó que els atorgarà una eina molt poderosa: el sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Per si no n'hi hagués prou, aquest músic d'idees revolucionàries organitza balls oberts a obrers, menestrals i la petita burgesia. Clavé trenca barreres de classe!

Barcelona és un dels centres amb més densitat de població d'Europa i les muralles ofeguen la ciutat. La gent viu amuntegada i l'aire que es respira és putrefacte. Després d'anys i panys esperant el permís de Madrid per enderrocar aquest cinturó de pedra, els barcelonins han decidit que ja n'hi ha prou d'esperar i tiren pel dret: fan caure la muralla amb les seves mans!