L'endemà

Una munió de gent observa expectant un punt concret del mar. L'enginyer autodidacte Narcís Monturiol i uns quants companys de batalles s'han submergit amb l'Ictíneo al port de Barcelona, i ja fa molta estona que estan a vint metres de profunditat. Anirà tot bé? Tres hores després, el submarí emergeix triomfant a la superfície. Monturiol ha demostrat que és possible navegar sota l'aigua sense connexió amb l'exterior!

Sabent que la pandèmia de còlera que afecta algunes zones de França aviat saltarà a Catalunya, el doctor Jaume Ferran i Clua se'n va cap a Marsella per estudiar el bacil que provoca aquesta malaltia. Carregat amb mostres que amaga com pot per travessar la frontera, al laboratori aconseguirà crear la primera vacuna contra el còlera i de seguida posarà en marxa la primera campanya de vacunació massiva de l'estat espanyol.

En un velòdrom abandonat amb pinta de camp de patates, està a punt de debutar un nou equip de futbol. L'ha fundat un jove suís que es diu Hans Gamper, un gran enamorat d'aquest esport. Com que el Foot-ball Club Català l'ha rebutjat, Gamper ha tirat pel dret i ha fundat el seu club, el Foot-ball Club Barcelona, que s'estrena contra un combinat d'anglesos. L'ambient està carregat de nervis i excitació. Qui guanyarà?

A les acaballes de la Primera Guerra Mundial, una epidèmia de grip molt violenta fa estralls entre la població. Coneguda com la grip espanyola, serà una de les pandèmies més mortals de la història. A Catalunya, la Mancomunitat i els ajuntaments fan mans i mànigues per contenir les infeccions, però la gent mor a carretades. Els serveis funeraris estan més que saturats i moltes famílies han d'enterrar els seus per compte propi.

Cent quaranta treballadors de La Canadenca inicien una vaga de braços caiguts. A mesura que vagin passant els dies, però, més i més gent s'anirà sumant a la lluita obrera, i fins i tot s'arribarà a tallar el subministrament elèctric de Barcelona, que quedarà a les fosques. Els vaguistes resistiran gairebé cinquanta dies i aconseguiran una fita increïble: que Espanya sigui el primer estat de l'Europa occidental a aplicar la jornada laboral de vuit hores.

Francesc Macià veu acomplert el seu somni i el de molts catalans: proclamar la República Catalana. Però tres dies després, i a causa de les pressions exercides pel govern espanyol, l'Avi es veu obligat a fer marxa enrere i conformar-se amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, una institució abolida al segle XVIII per Felip V. Amb aquesta gran retallada de poder, ara li tocarà lluitar per aconseguir el millor Estatut d'Autonomia.

En una cel·la del castell de Montjuïc, Lluís Companys comparteix una ampolla de xampany amb Ramon de Colubí, l'advocat defensor que l'ha intentat salvar de la mort en un judici farsa. Però, a dos quarts de set del matí, el piquet d'afusellament l'espera al fossar de Santa Eulàlia. Davant dels soldats que l'estan a punt d'assassinar, el president es descalça i crida "Per Catalunya!". L'endemà, cap diari publicarà la notícia.

Mercè Rodoreda escriu "La plaça del Diamant" amb tanta intensitat que, quan l'acaba, ha de fer llit tres setmanes per recuperar les forces. La història de la Colometa és una crònica brillant de la vida popular a la Barcelona de la postguerra i, ben aviat, es converteix en un clàssic de la literatura catalana. Traduïda a una quarantena d'idiomes, la novel·la ha encimbellat Rodoreda com la nostra escriptora més internacional.

Tants anys de franquisme recalcitrant han afectat molts sectors, incloent-hi el de la producció de cançons en català, que està en via morta. Iniciatives com Els Setze Jutges i cantautors com Raimon capgiren la situació i encenen la flama de la nova producció musical en català. Amb molta valentia i lletres punyents plenes d'imaginació, fan front a la censura de la dictadura. Escoltant aquestes cançons tothom veu la llibertat una mica més a prop.

Després de molts estira-i-arronses, Josep Tarradellas aconsegueix aterrar a l'aeroport de Barcelona com a 125è president de la Generalitat de Catalunya reconegut pel govern espanyol. Ha passat 38 anys plens de penúries a l'exili i ara, per fi, pot fer el seu esperat discurs de retorn en una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom. Per primer cop en molt de temps, la gent respira il·lusionada i amb un bri d'esperança.