L'hora clàssica

Victoria de los Ángeles (Barcelona, 1923-2005), soprano del més alt nivell internacional, es va formar al Conservatori del Liceu entre els anys 1940 i 1942, assolint en només tres cursos la titulació que llavors es feia normalment en sis.

Va començar la seva carrera musical amb el grup Ars Musicae, dirigit per Josep M. Lamaña. Després de guanyar un concurs organitzat per Ràdio Barcelona va debutar oficialment el 1944 al Palau de la Música Catalana i al Liceu, l'any següent, amb el paper de Contessa de Le nozze di Figaro. El 1947 va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Cant de Ginebra, el més prestigiós del món en aquell moment.

En els anys posteriors, va debutar a l'Opera de París (amb Faust, de Gounod), al Covent Garden de Londres (amb La bohème, de Puccini) i al Teatro alla Scala de Milà. En aquest programa repassem la seva trajectòria, i aprofitem per escoltar alguns dels seus enregistraments: els més celebrats, però també alguns de menys coneguts i que val la pena tenir presents per recordar-la durant aquest any.

El Gran Teatre del Liceu programa aquestes setmanes l'òpera 'Manon' de Jules Massenet. És una de les grans òperes del repertori, i en aquesta ocasió arriba amb un repartiment que encapçalen Nadine Sierra i Michael Fabiano. Marc Minkovski n'és el director musical i Olivier Py ha creat un espai escènic que evoca tant els barris parisencs com els musicals de Broadway. Tot plegat, al servei de la història escrita al segle XVIII per l'Abbé Prévost, en què la protagonista es veu temptada per dos pretendents: un a qui estima i un altre que té diners i li pot resoldre la vida. Com en tota bona òpera, Manon pren les pitjors decisions.

Les funcions es dediquen a la soprano Victòria dels Àngels, de qui es celebra enguany el centenari del naixement i que, a més, va tenir amb el paper protagonista de 'Manon' un dels seus èxits més celebrats, al costat de 'La bohème', 'Madama Butterfly' i 'Pelléas et Mélisande'.

Una orquestra la formen moltíssims instruments, i al llarg dels anys els hem anat coneixent una mica millor, parlant amb molts músics que dediquen la seva vida a fer-los sonar. Però, com que són tants, encara ens en falten alguns, i avui ens fixarem en un dels instruments més grans que acostumem a trobar en una orquestra: el contrabaix.

En parlarem amb un convidat de luxe, el contrabaixista Joaquín Arrabal, que és contrabaix solista de l’orquestra del Liceu i professor de contrabaix i música de cambra del conservatori del Liceu. Ell ens explicarà les peculiaritats de l’instrument de corda més greu de l’orquestra, amb un so que no sempre som conscients d’estar escoltant, però que és imprescindible per emocionar-nos.

Al Joaquín el podreu reconéixer fàcilment si un dia aneu a algun concert de l'Orquestra del Liceu: és el contrabaixista que està més a prop del públic, i viu tant la música que, quan toca, ho fa tan apassionadament que sembla que en qualsevol moment s'hagi de posar a ballar.

Us proposem escoltar junts alguns fragments de la Passió segons sant Joan de Bach, una de les grans obres que va escriure per a la Setmana Santa. La primera versió data de 1724, i coincideix amb el primer any en què el compositor va treballar a Sant Tomàs de Leipzig. Una època de treball frenètic i inspiradíssim, que va donar lloc a aquesta obra en què la narració de la passió i mort de Crist és la base sobre la qual es construeix musicalment una història colpidora i emotiva, completament allunyada del tòpic del Bach cerebral, matemàtic i fred.

Us proposem escoltar junts alguns fragments de la Passió segons sant Joan de Bach, una de les grans obres que va escriure per a la Setmana Santa. La primera versió data de 1724, i coincideix amb el primer any en què el compositor va treballar a Sant Tomàs de Leipzig. Una època de treball frenètic i inspiradíssim, que va donar lloc a aquesta obra en què la narració de la passió i mort de Crist és la base sobre la qual es construeix musicalment una història colpidora i emotiva, completament allunyada del tòpic del Bach cerebral, matemàtic i fred.

La Mireia Capdevila és, possiblement, la persona que ha assistit a més concerts de piano de Barcelona. I no és estrany, perquè des de fa un bon grapat d'anys és part de la seva feina: és la presència discreta que amb prou feines percebem, perquè seu al costat de grans pianistes per girar-los el full de la partitura en l'instant precís en què ho necessiten.

És una tasca aparentment senzilla, però que té una enorme responsabilitat: si el girafulls falla, pot fer fallar el pianista o la pianista en qüestió, de manera que es necessita estar ben concentrat i tenir els nervis d'acer.

La Mireia, però, també té una altra professió: és historiadora especialitzada en la guerra civil i la postguerra. Ha publicat nombrosos llibres, els darrers sobre l'impacte que va tenir el conflicte bèl·lic a la ciutat de Barcelona.

D'això també en parlem, a l'entrevista, on aprofitem per descobrir algunes músiques que la nostra protagonista s'estima d'una manera especial.

Després de la Desamortització de Mendizábal, bona part dels llibres que es guardaven a les biblioteques de monestirs i esglésies es van dipositar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Molts es van destruir o perdre pel camí, però els que queden són tants que resulten una font valuosíssima per a la recerca en nombrosos àmbits. Entre aquests fons hi ha molts llibres de música, tant tractats com partitures i llibrets. Tant és així, que la UB acaba de presentar una col·lecció editorial dedicada específicament a donar a conèixer aquest patrimoni musical.

El Tempus Trio està format per Maria Tió, violinista; Ferran Bardolet, violoncel·lista; i Ricard Rovirosa, pianista. Els tres músics es van unir el 2018 per fer música de cambra plegats, i des de llavors estan treballant dur per fer-se un lloc entre els grups de referència del país. L'aventura els ha portat a trepitjar ja nombrosos escenaris, i a formar-se a Salzburg. Amb ells parlem de les seves respectives trajectòries, de la seva manera d'abordar el repertori i també de com van dedicir començar a treballar plegats.

El Gran Teatre del Liceu està a punt d'estrenar una òpera contemporània d'una compositora catalana. Raquel García-Tomás és la protagonista d'aquesta Hora Clàssica, en què coneixerem els origens de la seva vocació musical, la seva manera de treballar, el seu estil, les seves influències, les seves òperes anteriors i, és clar, sabrem com va conéixer la història d'Herculine Barbin, també coneguda com a Alexina i com a Abel. Barbin és la primera persona intersexual que va deixar escrites unes memòries narrant la seva experiència, que va ser molt dramàtica. Nascuda a la França del segle XIX, va haver de fer front al dolor físic derivat de tenir trets físics masculins i femenins al mateix temps, així com el dolor psicològic causat pel rebuig d'una societat que no l'entenia. De tot plegat, García-Tomás ha fet una òpera que ens planteja debats molt actuals.

Aquest 2023 es commemoren els 50 anys de la mort del mestre Pau Casals, un dels músics més universals del segle XX. Per això hem convidat el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, a venir a L'Hora Clàssica i explicar-nos totes les activitats que fan. A més, fa uns mesos van renovar completament la casa-museu que hi ha a la platja de Sant Salvador, a El Vendrell, i la visita realment val la pena. Casals és conegut com a violoncelista, però va excel·lir en moltes altres facetes: director d'orquestra, compositor, pedagog... i també defensor de la pau. Al llarg de la seva vida va ser testimoni de les dues guerres mundials i de la Guerra Civil espanyola, que el van marcar profundament. En aquesta entrevista parlem de tot plegat i, de propina, escoltem el compositor alemany Jörg Widmann explicant les Variacions sobre "El cant dels ocells" que ha compost expressament per a l'Orfeó Català.