El Pablo Larraz va néixer a Jaca, però fa anys que viu i treballa a Catalunya. Ha dirigit diversos cors, però els darrers dotze anys ha estat especialment vinculat a l'Orfeó Català. Ha estat l'assistent de Simon Halsey, que ha aconseguit revifar una formació que, després de la gestió de Fèlix Millet al capdavant del Palau de la Música, estava en hores baixes. Ara li ha arribat el moment de posar-se al capdavant de l'Orfeó, amb l'objectiu de millorar encara més el rendiment de tot un emblema del país. I és que, tot i que l'Orfeó Català ha estat sempre i segueix sent un cor amateur, el seu potencial és enorme. De tot plegat, en parlem a L'Hora Clàssica.

Associem l'òpera a glamour, grans estrelles, melòmans saberuts i preus molt, molt, molt cars. Els nostres oients ja sabeu que això no és ben bé així, però en aquest programa anem un pas més enllà i analitzem com l'òpera pot tenir un enorme retorn social. Parlem amb el director dels departaments Musical, Educatiu i Projecte Social del Gran Teatre del Liceu, Antoni Pallés. Arran de la producció de l'òpera comunitària 'La gata perduda', Pallés ens explica com, durant tres anys, el Liceu ha treballat colze a colze amb entitats del seu propi barri, El Raval, dinamitzant un projecte que ha engrescat 350 veïns d'entre 3 i (uf, molts!) anys. Amb ell repassem també tots els projectes socials i educatius, una part de la tasca del teatre d'òpera que sovint queda amagada entre els grans títols i les grans veus de la temporada, però que avui volem que llueixin amb l'esplendor que mereixen.

De Richard Strauss, en coneixem sobre tot les òperes i les obres simfòniques. Però no tenim tan present la seva obra per a piano sol. Només s'hi va dedicar durant dos anys, quan era molt jove, però en aquestes obres hi trobem el germen del pensament orquestral que després acabarà sent una de les grans culminacions del pas del segle XIX al XX. El pianista Alex Alguacil ha gravat les obres d'Strauss per a piano, les presenta en un concert al Palau de la Música i ens ho ve a explicar a L'Hora Clàssica de Ràdio4, en conversa amb la Marga Lluch i el Pep Gorgori.

En aquest programa ens fixem en una figura molt oblidada però fonamental per al bon funcionament d'una funció d'òpera. Es tracta de totes aquelles persones (figurants, actors, ballarins, etc) que són a l'escenari però no fan estrictament música. En parlem amb el Juli Bellot, actor i cantant que ha participat en nombroses produccions al Liceu. L'hem vist des de lluitant amb espases al 'Don Giovanni' que va dirigir escènicament Christof Loy fins fent de prostituta als suburbis de París a 'La Bohème' ideada per Àlex Ollé. Ara està centrat en el seu espectacle de burlesque, La cuchara de Bella, que es podrà tornar a veure molt aviat a Barcelona. Amb ell, ens endinsarem una mica més en el complex procés de preparació d'una òpera. En la segona part del programa, ens capbussem en 'Don Pasquale' de Donizetti, que es considera la darrera gran òpera buffa de la història i que es pot veure al Liceu aquestes setmanes. A més, compta amb un repartiment ple d'artistes "de casa", mostrant així el potencial líric que té Barcelona. Escoltarem les seves explicacions i, és clar, també una selecció de fragments de l'òpera.

 

La mezzosoprano Anna Alàs i Jové ens acompanya en el primer programa d'una nova temporada de L'Hora Clàssica. Amb ella, la Marga Lluch i el Pep Gorgori conversen sobre la conservació i la posada en valor del patrimoni musical català; de la relació que la cantant té amb els compositors contemporanis; dels seus darrers discos, un amb obres de Gerhard i l'altre, Legacy, amb una selecció que ens porta des de Toldrà, Magrané, Mompou, Montsalvatge i Falla; d'òpera, de lied, de Barroc, dels viatges, de la preparació que cal per pujar a un escenari... Bé, l'estona del programa, com veureu, ens va quedar ben curta. Al final del programa ens fem ressó de l'estrena (a Madrid!) de l'òpera La Celestina, de Felip Pedrell, que portava 120 esperant per pujar a un escenari; i del nou disc amb bandes sonores de Disney que està a punt de publicar el pianista Lang Lang.

 

El jove compositor Lucas Vidal, considerat dels joves creatius més influents del món, ha presentat presentat aquest dijous 4 d'agost al Festival de Peralada el seu disc 'KARMA' Es tracta d'una fusió de música simfònica amb electrònica acompanyat en directe per violins, cel·lo, trompeta, flauta i clarinet i ell al piano. Aquest madrileny d'avi català té una carrera digna de pel·lícula. Amb 3 anys tocava el piano, amb 7 la flauta travessera i als 10 va començar a treure-li el volum als films per intentar musicar-les ell. La seva adolescència va estar marcada per Ennio Morricone i John Williams, dos astres que il·luminarien el seu camí. Amb només 15 anys entra al Berklee College of Music de Boston (el centre més prestigiós del món pel que fa a composició de bandes sonores). Abans de graduar-se li detecten un càncer, el supera, es gradua i amb 28 fa història estrenant Fast &Furious 6, sent l'autor més jove en compondre per a una superproducció de Hollywood. Ha compost per a més de 25 pel·lícules, per sèries com Élite o fins i tot per La Lliga de Futbol. El 2019 va formar part de la llista Forbes entre els 100 personatges creatius més influents

La soprano Marta Mathéu es fica en el paper de la sacerdotissa Norma amb què el Gran Teatre del Liceu tanca la temporada aquest juliol. L'òpera de Bellini està considerada un dels cims del belcantisme, i la posada en escena que signa Àlex Ollé no deixarà ningú indiferent. Amb Marta Mathéu ens endinsem en els misteris d'aquest personatge, però també repassem la carrera de la cantant de Tarragona, que la portat a actuar sota batutes com les de Gustavo Dudamel i Jordi Savall. En l'últim programa de la temporada, parlem també amb dos dels estudiants de l'ESMUC que ens han acompanyat durant tota la temporada, l’Erola Albesa, que ha anat a escoltar Mozart, i el Flavio Junio, que ha anat a escoltar Bach. Tots dos valoren els respectius concerts.

L'Oriol Aguilà és un dels gestors culturals amb més experiència de casa nostra. Ja fa dotxe anys, va assumir la direcció del Festival Castell de Peralada, i aquesta setmana en comença una nova edició. Amb ell parlem del programa de concerts que han preparat, de música, de veus, però també de la seva trajectòria, marcada per l'incendi del Gran Teatre del Liceu l'any 1994, que es va convertir per a ell en una oportunitat de descobrir una professió que el captiva. A la segona part del programa, parlem amb la Marta Tallón sobre el Podcast de l'ESMUC. En aquesta ocasió, la protagonista és la guitarrista Marta Robles, que es va formar a Barcelona i acumula ja una llarga trajectòria al terreny del flamenc amb el grup Las Migas.

El pianista barceloní Emili Brugalla atresora una llarga carrera que l'ha dut a oferir recitals en nombrosos països. Actualment és mestre de música de cambra al Conservatori Superior del Liceu, i compagina aquesta activitat amb concerts i enregistraments. El darrer que ha fet, Dialogues, estableix un diàleg (d'aquí el títol) entre Mompou i Blancafort, basat en les cartes que els dos compositors catalans es van enviar durant la seva vida, que Brugalla ha pogut estudiar a la Biblioteca de Catalunya. El disc és, per tant, fruit d'aquesta recerca, però també d'una sensibilitat personal que s'ha anat fent de mica en mica, com el bon vi, i que va començar quan, de nen, va descobrir la fascinació pel so del piano quan s'accionaven les seves tecles sense aixecar el pedal. En aquella nebulosa sonora, hi va trobar un paradoxal silenci que segueix buscant cada dia. En la segona part del programa, la María Llenas i la Núria Ordeix ens parlen de l'experiència d'assistir a un concert basant en improvisacions sobre obres de Bach. Va ser a càrrec de dos fenòmens, Marco Mezquida i Juan de la Rubia, i amb la complicitat de l'artista visual Alba G.Corral, que va transfigurar el Palau de la Música amb els seus mappings.

La mezzosoprano Marta Infante va néixer a Lleida, es va formar a la República Txeca i va viure a Madrid durant alguns anys. Aquests dies torna al Gran Teatre del Liceu per participar en la producció de 'La flauta màgica' de Mozart sota la batuta de Gustavo Dudamel i amb companys de repartiment com el tenor Javier Camarena. Hem aprofitat la seva estada a Barcelona per convidar-la i parlar no només de Mozart sinó també, i molt especialment, de la seva relació amb la música barroca (Bach, Vivaldi i Händel al capdavant), amb el món de l'òpera, amb la República Txeca i amb compositors com Dvorak, Martinu, Janaceck i Krasa. Un plaer de conversa, amanida amb alguns dels seus enregistraments més celebrats. A la segona part del programa, no deixem 'La flauta màgica', sinó que ens hi endinsem encara més, de la mà de Dudamel i Camarena.